Quaranta-sis ferits. Quatre en estat crític. Un autocar destrossat contra la façana d’un edifici al bell mig de Lleida. El matí de l’accident, a les 7:30, desenes de temporers viatjaven amuntegats en un vehicle que mai hauria d’haver circulat per aquella ruta a aquella hora. Però la pregunta que cap comunicat oficial respon és senzilla: Qui va autoritzar aquell trajecte? Perquè darrere de cada tragèdia evitable hi ha sempre una cadena de decisions polítiques, permisos administratius i omissions que converteixen un sinistre en una catàstrofe anunciada. A Lleida, aquesta cadena apunta directament a l’Ajuntament de la ciutat i a la Generalitat de Catalunya.

L’accident i les dades que incomoden

El dimarts passat, un autocar que transportava temporers agrícoles va perdre el control i es va estavellar contra la façana d’un edifici al centre de Lleida. Segons fonts dels Mossos d’Esquadra i del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), el balanç final va ser de 46 ferits, dels quals quatre van ingressar en estat crític a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Els Bombers de la Generalitat van treballar durant hores per excarcerar diversos ocupants atrapats entre els ferros.

El vehicle, un autocar de grans dimensions, circulava per una via urbana del centre històric quan, per raons que encara investiga la policia autonòmica, va impactar frontalment contra un edifici. Les primeres hipòtesis apunten a una fallada mecànica o a un error humà, però el que ja està clar és que el trajecte era impropi per a un vehicle d’aquestes característiques en hora punta.

No obstant això, el més revelador no és el que va passar, sinó el que no va passar abans. Cap font municipal ha comparegut per explicar quins permisos es van concedir per circular pel centre de Lleida. L’Ajuntament, governat pel PSC amb el suport d’ERC i Comuns, guarda silenci. La Generalitat, responsable de les inspeccions de transport, tampoc no ha aclarit si el vehicle disposava de l’autorització necessària per fer rutes urbanes amb temporers.

Qui va autoritzar la ruta de l’autocar accidentat a Lleida?

L’accident no és un fet aïllat. És la conseqüència de dues fallades sistèmiques que es repeteixen cada temporada agrícola a la província. La primera és municipal: l’Ajuntament de Lleida, a través de Fira de Lleida i altres entitats, autoritza la circulació d’autocars que transporten temporers des dels allotjaments rurals fins als punts de recollida a la ciutat. Aquests vehicles, sovint contractats per empreses agrícoles o intermediaris, recorren carrers estrets del centre sense que ningú verifiqui si les rutes són segures, si els conductors estan descansats o si els vehicles passen les revisions obligatòries.

La segona fallada és de la Generalitat. El Departament d’Empresa i Treball, encarregat de les inspeccions de transport, no ha fet controls sistemàtics sobre les rutes de temporers. Tampoc no ha exigit que els permisos de treball tipus B, que permeten la contractació de jornalers estrangers, incloguin condicions d’allotjament digne i transport segur. El resultat: temporers que viatgen en autocars que no sempre compleixen la normativa, per rutes no dissenyades per a vehicles pesants, i a hores en què el trànsit urbà és més dens.

La dada és tossuda: segons l’Institut Nacional d’Estadística, la província de Lleida concentra una de les bosses més grans de temporers agrícoles de Catalunya, amb més de 15.000 treballadors en campanyes punta. Tanmateix, les inspeccions de transport de viatgers realitzades per la Generalitat el 2023 amb prou feines van superar les 200 a tota la província. Una xifra irrisòria per a un sector que mobilitza milers de persones cada dia.

La doble negligència de l’Ajuntament i la Generalitat

Mentre els ferits romanen hospitalitzats, les administracions es refugien en el protocol. Els Mossos investiguen les causes de l’accident, però ningú no pregunta per què aquell autocar era on era. L’Ajuntament de Lleida no ha convocat cap compareixença urgent. La Generalitat es limita a activar el protocol d’emergències, sense assumir responsabilitats polítiques.

Però el cost humà ja és tangible. Quatre famílies esperen notícies sobre l’estat crític dels seus éssers estimats. Desenes de temporers, molts d’ells estrangers sense xarxa familiar a Espanya, han vist interrompuda la seva campanya laboral. Lleida torna a ser notícia per una tragèdia que, amb una gestió mínimament responsable, s’hauria pogut evitar.

No és la primera vegada que passa. El 2019, un autocar de temporers va bolcar a la carretera d’Alcarràs, deixant 12 ferits. El 2021, un altre vehicle similar va patir un accident a la N-240, amb 8 ferits. En tots els casos, les investigacions van assenyalar la manca de controls i la precarietat del transport agrícola. En tots els casos, les administracions van prometre millorar. I en tots els casos, el silenci es va imposar fins al següent sinistre.

Una reflexió de futur: la seguretat no és un luxe, és una obligació

L’accident del centre de Lleida no és un error puntual. És la conseqüència d’una política de permisivitat que anteposa la urgència de la campanya agrícola a la seguretat de les persones. Mentre l’Ajuntament no reguli les rutes urbanes d’autocars de temporers, mentre la Generalitat no inspeccioni de forma sistemàtica aquests vehicles, i mentre els partits independentistes continuïn mirant cap a una altra banda per no incomodar els lobbies agrícoles, els accidents es repetiran.

La solució no és complicada. Exigir que tots els autocars de temporers tinguin un permís específic per circular pel centre de Lleida, amb rutes predefinides i horaris que evitin les hores punta. Incrementar les inspeccions de transport en campanya agrícola, amb sancions exemplars per a les empreses que incompleixin. I, sobretot, que l’Ajuntament i la Generalitat deixin d’eludir les seves responsabilitats amb comunicats buits.

Els 46 ferits del dimarts no són una estadística. Són persones que van confiar que les administracions vetllaven per la seva seguretat. Aquesta confiança ha quedat destrossada contra una façana al centre de Lleida. Ara, l’única pregunta que mereix resposta és: què faran perquè no torni a passar?