Un motorista ha mort a l’hospital Arnau de Vilanova després de patir una doble col·lisió amb una altra moto i un turisme al pont de Pardinyes de Lleida. L’accident ha deixat també un altre conductor de ciclomotor ferit greu. No és un fet aïllat: el pont és un punt negre que els veïns fa anys que denuncien sense que la Paeria hi emprengui una solució definitiva.
Els Mossos d’Esquadra investiguen les causes del sinistre, que segons la informació publicada per Segre es va produir quan dues motocicletes i un turisme van col·lidir en cadena. L’impacte va ser violent i els serveis d’emergència van traslladar el motorista d’urgència al centre hospitalari, on va morir posteriorment. L’altre conductor, que viatjava en un ciclomotor, roman ingressat en estat greu.
Un punt negre que es repeteix
El pont de Pardinyes, que connecta el barri homònim amb el centre de Lleida, suporta un trànsit intens i no té la il·luminació adequada, la senyalització horitzontal està esborrada i no hi ha elements que obliguin a reduir la velocitat, segons les denúncies veïnals recollides pel diari lleidatà. Veïns i conductors habituals fa mesos que alerten que aquest tram és un perill constant, sense que l’Ajuntament hagi adoptat mesures estructurals.
La doble col·lisió augmenta la pressió sobre l’equip de govern de la Paeria. Mentre s’anuncien inversions milionàries en reformes estètiques —com la del Xalet o la peatonalització de places—, els punts negres de la capital del Segrià continuen sense una intervenció seriosa. La tragèdia reobre el debat sobre si la vida dels ciutadans es prioritza per sobre de la foto de la inauguració.
Temps de resposta hospitalària
La mort del motorista a l’hospital Arnau de Vilanova, i no al lloc de l’accident, planteja interrogants sobre els temps de resposta dels serveis d’emergència i la capacitat assistencial del principal centre sanitari de la província. L’Arnau arrossega des de fa anys problemes de sobrecàrrega que poden afectar l’atenció d’urgències vitals. Tot i que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) no ha facilitat dades concretes del temps d’arribada, que un ferit greu mori després de ser ingressat obliga a preguntar-se si els recursos van ser suficients.
Fins al moment, ni l’alcalde ni el regidor de Mobilitat han comparegut per anunciar mesures concretes. El silenci institucional contrasta amb la urgència d’una intervenció que eviti noves víctimes.
La gestió de la mobilitat, en qüestió
La seguretat viària a Lleida no es gestiona amb la prioritat que mereix. Cada nou sinistre al pont de Pardinyes evidencia que les autoritats locals anteposen l’estètica a la prevenció. Falten passos de vianants ben senyalitzats, radars pedagògics i, sobretot, voluntat política real d’actuar als punts negres.
Els veïns de Pardinyes i d’altres barris perifèrics estan cansats de promeses incomplertes. La reforma del pont ha de ser una prioritat absoluta, no una promesa electoral que s’oblida amb el següent projecte faraònic. Si cal, la pressió ciutadana haurà d’arribar fins als tribunals.
Una reflexió que no admet demora
La mort d’un jove al pont de Pardinyes no és un accident inevitable. És el resultat d’anys de deixadesa, de prioritats mal enteses i d’una gestió de la mobilitat que no salva vides. Cada cop que un conductor perd la vida en un punt negre conegut, la responsabilitat no és només de qui anava al volant, sinó també dels qui tenien l’obligació d’actuar i no ho van fer.
Avui Lleida plora un motorista que mai tornarà a casa. Demà, si no s’actua, en plorarà un altre. La pregunta és: quantes víctimes més faran falta perquè la Paeria agafi el bou per les banyes?