Un motociclista ha mort a l’hospital Arnau de Vilanova després de patir una doble col·lisió amb una altra moto i un turisme al pont de Pardinyes de Lleida. L’accident ha deixat a més un altre conductor de ciclomotor ferit greu. No és un succés aïllat: el pont és un punt negre que els veïns fa anys que denuncien sense que la Paeria hi acabi posant una solució definitiva.

Els Mossos d’Esquadra investiguen les causes del sinistre, que segons la informació publicada per Segre es va produir quan dues motocicletes i un turisme van col·lidir en cadena. L’impacte va ser violent i els serveis d’emergència van traslladar el motociclista d’urgència al centre hospitalari, on va morir posteriorment. L’altre conductor, que viatjava en un ciclomotor, continua ingressat en estat greu.

Un punt negre que es repeteix

El pont de Pardinyes, que connecta el barri homònim amb el centre de Lleida, suporta un trànsit intens i pateix una manca d’il·luminació adequada, la senyalització horitzontal està esborrada i no hi ha elements que obliguin a reduir la velocitat, segons les denúncies veïnals recollides pel diari lleidatà. Veïns i conductors habituals fa mesos que alerten que aquest tram és un perill constant, sense que l’Ajuntament hagi adoptat mesures estructurals.

La doble col·lisió eleva la pressió sobre l’equip de govern de la Paeria. Mentre s’anuncien inversions milionàries en reformes estètiques —com la del Xalet o la vianantització de places—, els punts negres de la capital del Segrià continuen sense una intervenció seriosa. La tragèdia reobre el debat sobre si la vida dels ciutadans s’anteposa a la foto de la inauguració.

Context de la sinistralitat viària a les comarques lleidatanes

Per comprendre la gravetat del tràgic succés ocorregut al pont de Pardinyes, cal observar el panorama més ampli de la seguretat a les carreteres de la província. La informació recopilada pel RACC al Mapa de risc de la xarxa viària de les comarques de Lleida, presentat el mes passat, aporta dades molt esclaridores sobre la vulnerabilitat de certs col·lectius. En aquest sentit, les motocicletes i els ciclomotors aglutinen una quota molt reduïda del desplaçament total a les vies, concretament el 2,9% del volum global. Malgrat aquest percentatge tan minoritari, aquests vehicles van estar involucrats de manera directa en el 30% del total de sinistres mortals o amb ferits greus registrats en territori lleidatà durant el trienni comprès entre 2022 i 2024.

Aquests registres evidencien l’enorme fragilitat amb la qual es desplacen els motoristes diàriament, exposats a un risc notablement superior al dels ocupants de turismes. Així mismo, l’estudi tècnic identifica els punts amb més índexs de perill a la demarcació, i situa el tram de la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts com el de major índex de risc, on ja s’han comptabilitzat dos sinistres durant el present any. D’altra banda, el tram viari que acumula un major volum d’incidents i accidentalitat es localitza a l’Ll-11, específicament entre el tram que discorre per Els Alamús i la connexió amb l’N-240 a Lleida.

Incidents recents i la vulnerabilitat a les vies

La inseguretat a les infraestructures de la zona no es limita exclusivament a les col·lisions entre vehicles en marxa, sinó que també inclou el factor de la fauna i els obstacles imprevistos a la calçada. Un exemple recent d’aquesta problemàtica va tenir lloc la nit prèvia a l’accident mortal de Pardinyes, quan un turisme va col·lidir de manera violenta contra un senglar que va invadir la calçada de la C-12, a l’altura del terme municipal de Lleida i en direcció cap a Torrelameu.

La gravetat de l’impacte va obligar a la mobilització d’una dotació dels Bombers de la Generalitat, efectius dels quals van haver d’intervenir per auxiliar el conductor del turisme i facilitar la seva sortida de l’interior del vehicle sinistrat. Afortunadament, i malgrat l’aparatositat del xoc contra l’animal salvatge, l’automobilista no va presentar lesions de consideració. Aquests episodis consecutius demostren que la xarxa viària de Lleida i els seus accessos presenten múltiples fronts de risc que exigeixen una atenció continuada per part de les administracions competents, combinant la millora del ferm i la senyalització amb el control de la fauna i la protecció dels col·lectius més vulnerables com els motoristes.

Temps de resposta hospitalària

La mort del motorista a l’hospital Arnau de Vilanova, i no al lloc de l’accident, planteja interrogants sobre els temps de resposta dels serveis d’emergència i la capacitat assistencial del principal centre sanitari de la província. L’Arnau arrossega des de fa anys problemes de sobrecàrrega que poden afectar l’atenció d’urgències vitals. Tot i que el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) no ha facilitat dades concretes del temps d’arribada, que un ferit greu mori després de ser ingressat obliga a preguntar-se si els recursos van ser suficients.

Fins al moment, ni l’alcalde ni el regidor de Mobilitat han comparegut per anunciar mesures concretes. El silenci institucional contrasta amb la urgència d’una intervenció que eviti noves víctimes.

La gestió de la mobilitat, en qüestió

La seguretat viària a Lleida no es gestiona amb la prioritat que mereix. Cada nou sinistre al pont de Pardinyes evidencia que les autoritats locals anteposen l’estètica a la prevenció. Falten passos de vianants ben senyalitzats, radars pedagògics i, sobretot, voluntat política real d’actuar als punts negres.

Els veïns de Pardinyes i d’altres barris perifèrics estan cansats de promeses incomplertes. La reforma del pont ha de ser una prioritat absoluta, no una promesa electoral que s’oblida amb el següent projecte faraònic. Si cal, la pressió ciutadana haurà d’arribar fins als tribunals.

Una reflexió que no admet demora

La mort d’un jove al pont de Pardinyes no és un accident inevitable. És el resultat d’anys de deixadesa, de prioritats mal enteses i d’una gestió de la mobilitat que no salva vides. Cada vegada que un conductor perd la vida en un punt negre conegut, la responsabilitat no és només de qui anava al volant, sinó també d’aquells qui tenien l’obligació d’actuar i no ho van fer.

Avui Lleida plora un motorista que mai no tornarà a casa. Demà, si no s’actua, en plorarà un altre. La pregunta és: quantes víctimes més faran falta perquè la Paeria prengui el toro per les banyes?