Els apagons a Vilanova de Bellpuig han portat l’Ajuntament a plantar cara a Endesa. La petita localitat del Pla d’Urgell ha convocat els responsables de la companyia elèctrica per exigir solucions davant els reiterats talls de subministrament que han patit els veïns durant els mesos de juny i juliol. No és un incident aïllat: la situació va ser especialment greu en els últims dies de juliol, reconeix el consistori. Mentre l’agenda política catalana es consumeix en debats sobre el repartiment de menors migrants o en l’expectació mediàtica d’un eclipsi, hi ha un problema que crema, literalment, a la Catalunya interior. Un poble sencer es queda sense llum en plena ona de calor, amb els termòmetres disparats i les neveres buidant-se. Aquesta és l’Espanya real que no surt als titulars.

Apagons a Vilanova de Bellpuig: un estiu en negre

La reunió va tenir lloc el 31 de juliol. L’Ajuntament de Vilanova de Bellpuig es va asseure a la taula amb responsables i tècnics d’Endesa, la companyia distribuïdora elèctrica que opera a la zona, per traslladar una queixa que no admet demora: els veïns porten dos mesos suportant talls de llum recurrents.

No es tracta de microtalls de segons que amb prou feines es noten. Són interrupcions que s’han repetit durant setmanes en ple estiu, quan la demanda elèctrica es dispara per l’ús d’aires condicionats i ventiladors. Quan la temperatura no dona treva, quedar-se sense subministrament no és una molèstia: és un risc per a la salut, especialment per a les persones grans, els malalts crònics i les llars amb nens petits.

El consistori no ha precisat el nombre exacte d’incidències ni les hores acumulades sense servei, però la gravetat de la situació ha portat l’Ajuntament a fer un pas que hauria de ser innecessari: demanar formalment a l’elèctrica que faci la seva feina, que garanteixi un servei bàsic que els veïns paguen cada mes.

Calor extrem a la Plana d’Urgell: un poble vulnerable

El context no pot ser més advers. L’ona de calor que ha assotat Catalunya durant les últimes setmanes ha elevat les temperatures fins a límits sufocants a la Plana d’Urgell, una comarca agrícola on el mercuri supera sovint els 35 graus. En aquestes condicions, un tall de llum no només deixa sense ventilador o aire condicionat: també compromet la conservació dels aliments, el funcionament de petits comerços i la seguretat dels habitatges.

Vilanova de Bellpuig és un municipi petit, amb una població envellida i una economia basada en l’agricultura i els serveis locals. Exactament el perfil de localitat que pateix amb més duresa les deficiències d’infraestructures que les grans ciutats no pateixen.

La pregunta és inevitable: quants apagons més haurà de suportar aquesta gent abans que algú a Barcelona o Madrid es digni a mirar el mapa energètic de la Catalunya interior?

Endesa: dos mesos de talls i cap explicació

La companyia elèctrica, participada pel grup italià Enel, gestiona la xarxa de distribució a bona part de Catalunya. El seu paper en aquest episodi és central: és la responsable de mantenir la xarxa en condicions òptimes i de respondre amb agilitat quan es produeixen incidències. Però la reunió del 31 de juliol no ha transcendit amb compromisos concrets per part de l’empresa, almenys segons la informació oficial de l’Ajuntament.

Endesa no ha explicat públicament les causes dels talls. Són avaries puntuals? Sobrecàrregues de la xarxa? Falta d’inversió en manteniment? Els veïns de Vilanova de Bellpuig mereixen respostes i no les han tingut. La companyia s’ha limitat a escoltar les reclamacions, sense que el consistori hagi anunciat un pla de xoc concret ni un calendari d’actuacions.

Aquest silenci és eloqüent. Quan una empresa de serveis essencials no comunica les causes d’un problema que afecta tota una població durant dos mesos, els ciutadans, que paguen una de les factures de la llum més cares d’Europa, tenen dret a exigir molt més que promeses.

La Generalitat, ocupada en altres debats

Mentrestant, la Generalitat de Catalunya té competències en matèria d’energia i de qualitat dels serveis públics. Però la seva atenció, en aquestes setmanes, ha estat centrada en altres assumptes: el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes, un debat que ha generat friccions amb el Govern central, i la cobertura mediàtica de fenòmens com l’eclipsi solar que ha captat l’atenció dels mitjans.

Ningú discuteix la importància d’aquests temes. Però la gestió de l’energia a l’interior de Catalunya és un problema estructural que no es resol amb declaracions institucionals. La Generalitat té la capacitat de supervisar Endesa, d’exigir plans d’inversió a la xarxa de distribució i de sancionar incompliments. Ho està fent? Els veïns de Vilanova de Bellpuig no ho noten.

El Govern, presidit per Salvador Illa, ha mostrat una sensibilitat especial cap als problemes de la Catalunya rural en els seus primers mesos de mandat. Però les bones intencions no encenen els llums. Calen inspeccions, inversions i, sobretot, voluntat política perquè les elèctriques retin comptes.

El cost real per als veïns

Darrere de cada tall de llum hi ha una història concreta. Una farmàcia que perd medicaments termolàbils. Un bar que ha de tancar perquè no pot mantenir la cambra frigorífica. Una persona gran que passa la nit sense ventilador en ple agost. Un agricultor que no pot regar els seus cultius perquè les bombes d’aigua no funcionen.

Vilanova de Bellpuig no és una excepció. És el símbol d’una Catalunya interior que pateix les conseqüències d’un model energètic centralitzat i d’unes infraestructures ancorades en el passat. Mentre les ciutats de la costa gaudeixen de xarxes modernes i redundants, els pobles petits depenen de línies elèctriques que no han rebut les inversions necessàries durant dècades.

La reunió del 31 de juliol és un primer pas, però no pot ser l’últim. L’Ajuntament ha fet la seva feina: ha posat el problema sobre la taula i ha exigit solucions. Ara li toca a Endesa demostrar que és una empresa seriosa, i a la Generalitat exercir el seu paper de garant del servei públic.

El preu de ser invisible

L’Espanya buidada no és només un problema demogràfic. És també un problema de serveis. Quan un poble petit pateix apagons reiterats en plena ona de calor, la pregunta no és només tècnica, sinó política: quant val la vida d’un veí de Vilanova de Bellpuig comparada amb la d’un ciutadà de Barcelona?

Si la resposta és que val menys, que els seus talls de llum són un mal menor, que la seva queixa pot esperar, aleshores estarem assistint a una discriminació silenciosa que cap discurs sobre el “repte demogràfic” pot maquillar. Els veïns d’aquesta localitat del Pla d’Urgell no demanen privilegis: demanen el que ja paguen. Un subministrament elèctric digne, fiable i segur.

L’estiu no ha acabat. Les temperatures continuaran sent altes durant setmanes. I els apagons, si Endesa no actua amb urgència, podrien repetir-se. L’Ajuntament ha fet la seva part. Ara li toca a la companyia, i a la Generalitat, demostrar que la Catalunya interior no és la germana pobra d’aquest país. Els veïns de Vilanova de Bellpuig, amb les seves neveres buides i les seves nits sense aire, no mereixen menys.