El cartell de les Festes de Tardor, presentat aquest dimecres per la Paeria, no pot amagar la greu crisi d’inseguretat a Lleida que pateixen els ciutadans. Mentre l’Ajuntament aposta per la cultura popular amb l’obra de la il·lustradora Sonia Sierra, els robatoris de coure, l’okupació i l’abandonament de la Generalitat s’enquisten a la ciutat.
Un encert local que contrasta amb la precarietat juvenil
El cartell, dissenyat per Sonia Sierra, exalumna de l’Escola d’Art Municipal (EAM), pretén enaltir les tradicions populars lleidatanes. La Paeria el presenta com un gest de normalitat i suport al talent del planter creatiu local. Tanmateix, aquest mateix talent s’enfronta a una realitat demoledora.
Segons dades de l’INE i de l’Observatori de la Joventut de la Generalitat recollides en fonts oficials, la taxa d’atur juvenil a la província de Lleida és elevada. A més, el preu del lloguer a la capital ha augmentat de manera significativa en l’últim any, segons el portal Idealista. Per als joves formats a l’EAM, viure de l’art o trobar un habitatge assequible a la ciutat que els va educar és una quimera. El bonic cartell es converteix així en un miratge d’una normalitat que una part important de la població no gaudeix.
Inseguretat a Lleida: robatoris de coure i abandonament institucional
Mentre la Paeria se centra en allò simbòlic, els lleidatans pateixen les conseqüències d’una onada d’inseguretat que no s’atura. Els robatoris de coure en infraestructures públiques —enllumenat, instal·lacions de reg— s’han cronificat. Segons dades dels Mossos d’Esquadra recollides pel diari Segre, en els primers mesos de l’any s’han registrat nombrosos robatoris d’aquest tipus a la ciutat, una xifra superior a la del mateix període de l’any anterior. El cost de reparació és elevat, segons estimacions del mateix consistori.
Les conseqüències són directes: carrers a les fosques, parcs sense reg i una percepció d’inseguretat ciutadana que creix. A això se suma la proliferació d’okupacions i la presència de grups d’immigració irregular en determinats barris. La Paeria ha sol·licitat en reiterades ocasions un reforç de la presència policial, però la resposta de la Generalitat ha estat, en el millor dels casos, tèbia. El conseller d’Interior, en funcions des de fa mesos, no ha visitat Lleida en el que va d’any per abordar aquest problema. La ciutat se sent abandonada per un Govern que prioritza l’agenda independentista sobre la gestió dels problemes reals.
L’oposició critica el «maquillatge» institucional
L’oposició municipal, encapçalada per VOX i el PP, ha assenyalat aquesta contradicció. El portaveu de VOX a l’Ajuntament de Lleida ha criticat que el govern local doni prioritat als cartells de les festes per sobre de la seguretat dels veïns. Per la seva banda, el PP ha denunciat que la Paeria gasta recursos en propaganda mentre els robatoris de coure deixen a les fosques barris sencers. Aquestes crítiques reflecteixen el malestar d’una ciutadania que sent que els seus problemes quotidians no són prioritaris.
La regidora de Cultura, Festes i Tradicions, que va presentar el cartell, va destacar la importància de mantenir vives les tradicions. Ningú discuteix que la cultura popular és un pilar de la identitat de Lleida. Però la flama de les tradicions no il·lumina els carrers foscos, ni protegeix els veïns dels robatoris, ni ofereix habitatges assequibles als joves. La gestió municipal, en mans del govern de coalició entre PSC i ERC, sembla instal·lada en una dinàmica de «maquillatge»: s’inverteix en imatge i actes simbòlics mentre els problemes de fons es posterguen o es deriven a una Generalitat que no respon.
Conclusió: cultura sí, però no com a cortina de fum
Les Festes de Tardor seran, sens dubte, un èxit de participació. Els lleidatans es bolcaran amb les tradicions, els gegants ballaran pels carrers i l’olor de pólvora dels correfocs omplirà l’aire. Però quan les festes acabin, la realitat tornarà a imposar-se. Els robatoris de coure continuaran, els lloguers seguiran pujant i la inseguretat continuarà sent una preocupació quotidiana.
El cartell de Sonia Sierra és un gest bonic, però no suficient. Lleida necessita un govern municipal que deixi de refugiar-se en allò simbòlic i que exigeixi a la Generalitat, amb fermesa, els recursos necessaris per garantir la seguretat, l’habitatge i el manteniment de la ciutat. La cultura popular és part de la nostra identitat, però no pot ser la cortina de fum que oculti la crisi que travessa la ciutat. Mentrestant, els ciutadans continuaran mirant el cartell amb orgull, però amb l’amargor de saber que, darrere la imatge, la ciutat s’esfondra.