Els veïns de Torres de Segre, Aitona, Albatàrrec, Benavent de Segrià i Alpicat fa setmanes que conviuen amb una realitat que cap poble hauria de suportar: bosses d’escombraries amuntegades durant dies a les voreres, líquids que regalimen dels camions i embruten els carrers, i un servei de recollida que ha passat de dotze freqüències setmanals a amb prou feines tres. El més greu no és només la degradació del servei, sinó que els ajuntaments estan pagant més que abans. La concessió a la multinacional Urbaser, que va substituir FCC, s’ha convertit en un focus de tensió que amenaça d’esclatar: diversos alcaldes ja han anunciat que no pagaran fins que es restableixin les condicions pactades. És la crònica d’una privatització fallida que colpeja directament la qualitat de vida i la salubritat al Segrià.

El mapa del descontent: cinc pobles, una mateixa queixa

La protesta no és aïllada. Segons ha publicat SEGRE, els municipis afectats són Torres de Segre, Aitona, Albatàrrec, Benavent de Segrià i Alpicat. Tots comparteixen un mateix problema: l’empresa Urbaser, que va assumir el servei després de la sortida de FCC, no està complint el pactat. Els alcaldes denuncien que les bosses d’escombraries s’acumulen durant diversos dies, els horaris de recollida s’incompleixen sistemàticament i els camions, vells i amb avaries continuades, aboquen líquids que embruten els carrers.

La situació ha generat un malestar creixent entre els veïns, que veuen com un servei bàsic s’ha convertit en un problema de salut pública. En paraules de l’alcalde de Torres de Segre, Àxel Curcó, recollides per SEGRE: “Veníem d’un mal servei i les primeres setmanes tot s’ajustava en horaris i neteja, però no sabem què ha passat que s’ha anat degradant progressivament. Cal tenir en compte que la quota mensual també ha pujat i exigim tenir una bona prestació”.

El cost de la ineficiència: més diners per menys servei

Una de les dades més cridaneres d’aquesta crisi de les escombraries és l’increment econòmic que suporten els ajuntaments. La quota mensual que paguen ha augmentat de manera significativa, un increment que no es correspon amb la qualitat del servei rebut. Al contrari: mentre el cost puja, la freqüència de recollida s’ha desplomat de dotze vegades per setmana a només tres.

Aquest desajust entre el que es paga i el que es rep ha portat els alcaldes a plantejar-se mesures dràstiques. Segons la informació publicada, alguns ajuntaments com Aitona, Albatàrrec i Torres de Segre amenacen de no pagar per la prestació fins que no es millorin les condicions pactades. És una decisió arriscada, perquè podria derivar en conflictes legals, però els regidors consideren que és l’única manera de pressionar una empresa que, fins ara, no ha respost a les seves queixes.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, i el d’Albatàrrec, Jaume Sanuy, han assenyalat que les deficiències es deuen a la manca de personal i a camions amb avaries continuades. Ambdós reclamen al Consell Comarcal del Segrià que apliqui sancions a la concessionària. La pregunta que flota a l’aire és: per què una empresa de la mida d’Urbaser, amb presència a tot Espanya, no és capaç de garantir un servei bàsic en cinc pobles del Segrià?

El Consell Comarcal, al punt de mira

La concessió del servei de recollida d’escombraries no depèn directament dels ajuntaments, sinó del Consell Comarcal del Segrià, que és qui va adjudicar el contracte a Urbaser. Per això, els alcaldes han adreçat les seves queixes cap a aquesta institució, exigint-li que actuï amb fermesa.

El problema és que mentre la maquinària administrativa es mou, els veïns continuen suportant les conseqüències. A Benavent de Segrià, l’alcalde Antoni Carré ha reconegut que “aquesta setmana s’estan posant al dia pel que fa a la recollida”, cosa que suggereix que l’empresa està reaccionant tard i malament, després de setmanes d’acumulació d’escombraries.

La situació posa sobre la taula una qüestió més àmplia: l’externalització de serveis públics a grans empreses privades. En teoria, hauria de garantir eficiència i estalvi, però a la pràctica, quan no hi ha una supervisió rigorosa, el resultat pot ser el contrari. Els ajuntaments paguen més, els veïns reben menys, i l’empresa, mentrestant, segueix cobrant.

L’impacte en la vida quotidiana: de l’enfadament a la preocupació sanitària

Més enllà de les xifres i les declaracions polítiques, hi ha un impacte real en la vida de les persones. Tenir bosses d’escombraries amuntegades durant dies a la porta de casa no és només una molèstia estètica; és un focus de males olors, de proliferació d’insectes i rosegadors, i de risc sanitari, especialment durant els mesos de calor.

Els veïns d’aquests pobles han vist com els seus carrers s’embruten amb els líquids que regalimen dels camions, un problema que denuncien els alcaldes i que afecta directament la convivència i la imatge dels municipis. La dejadesa en un servei bàsic com la recollida d’escombraries afegeix un element més de descontentament i de sensació d’abandonament institucional entre els ciutadans del Segrià.

Mirant al futur: sancions, impagaments o renegociació

El futur immediat d’aquesta crisi dependrà de la capacitat de pressió dels ajuntaments i de la resposta del Consell Comarcal i d’Urbaser. L’amenaça de no pagar és seriosa, però també arriscada: si els ajuntaments deixen d’abonar les quotes, l’empresa podria recórrer a la via judicial, i els veïns serien els primers a patir les conseqüències si el servei es paralitza completament.

L’opció més sensata seria que el Consell Comarcal apliqués les sancions que reclamen els alcaldes, forçant Urbaser a complir el contracte. Però per això cal voluntat política i una supervisió real, cosa que fins ara no s’ha vist.

En qualsevol cas, aquest episodi hauria de servir com a lliçó per a futures concessions. No n’hi ha prou amb adjudicar un servei al millor postor; cal establir mecanismes de control que permetin detectar i corregir els incompliments de manera ràpida i efectiva. En cas contrari, la privatització no serà una solució, sinó un problema afegit.

Mentrestant, els veïns de Torres de Segre, Aitona, Albatàrrec, Benavent de Segrià i Alpicat seguiran veient com les escombraries s’acumulen als seus carrers, pagant més per un servei que cada dia és pitjor. I els alcaldes, atrapats entre l’obligació de garantir la salubritat i la impotència de no poder exigir allò que han pagat, hauran de decidir si apreten el gallet de l’impagament o si esperen que l’administració comarcal, aquella que hauria de vetllar pels seus interessos, faci alguna cosa més que mirar cap a una altra banda.