El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha blindat el macrocontracte de neteja i recollida d’escombraries de Lleida, un acord per a deu anys que el govern municipal de Fèlix Larrosa ven com el punt d’inflexió definitiu per a una ciutat ofegada per les queixes veïnals. La resolució, publicada aquest dimecres, confirma la legalitat del procediment i aclareix el camí per a la signatura definitiva. Però els veïns, que arrosseguen anys de contenidors desbordats i carrers bruts, han escoltat masses promeses per fiarse’n.

El cost anual del contracte surt directament de la butxaca dels contribuents a través de taxes i impostos. El ple municipal va aprovar el plec al març, però l’aval de l’òrgan autonòmic no ha arribat fins a ple juliol, quan la calor multiplica els problemes sanitaris i els barris més castigats –Secà de Sant Pere, Cappont, Mariola– tornen a patir la saturació del servei. Mesos de llimbs administratius en què les millores han estat paralitzades.

Un aval jurídic que no dissipa els dubtes ciutadans

El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, dependent de la Generalitat, ha examinat els recursos presentats durant la licitació i els ha desestimat. La resolució favorable permet al govern de Larrosa signar l’acord amb l’empresa adjudicatària, però no aclareix els motius que van portar alguna de les competidores a recórrer. L’oposició ha criticat l’opacitat del procés.

El govern local assegura que el servei es posarà en marxa tan aviat com es pugui, segons fonts municipals citades per Segre. Tanmateix, les millores –ampliació de plantilla, renovació de vehicles, canvi de contenidors i augment de freqüències– s’aplicaran progressivament el primer any de vigència. Traducció: fins a l’estiu de l’any que ve no es veuran resultats tangibles. Per a una ciutat que ha patit episodis de col·lapse sanitari cada estiu, aquesta demora és una nova dosi de paciència forçada.

L’escepticisme com a resposta a un historial d’incompliments

La desconfiança dels veïns no és gratuïta. L’anterior contracte de neteja incloïa promeses de modernització que mai no es van materialitzar. Les auditories internes de la Paeria han reconegut deficiències recurrents, atribuïdes a la manca d’inversió en maquinària i personal. Els treballadors del servei han denunciat que la plantilla insuficient és la causa principal dels retards i les avaries.

El nou contracte promet corregir aquestes carències amb un pressupost sense precedents. Però la ciutadania ha après a desconfiar dels anuncis grandiloqüents. La pregunta que flota a l’ambient és si aquesta vegada serà diferent. El govern de Larrosa necessitarà demostrar amb fets que els diners no acabaran engreixant un altre capítol de promeses incomplides.

Context polític: un contracte que divideix el ple

L’aprovació del plec per majoria al març revela que no hi va haver unanimitat política. El govern del PSC va defensar l’acord com una necessitat urgent, però els grups de l’oposició –especialment els d’àmbit independentista– van qüestionar la quantia i la transparència del procés. Que el Tribunal Català hagi hagut d’intervenir per avalar l’adjudicació suggereix que la licitació no va estar exempta de controvèrsia.

Per als ciutadans de Lleida que se senten espanyols i observen amb preocupació la deriva independentista de la Generalitat, el fet que l’òrgan que blinda el contracte depengui del govern català afegeix una capa addicional de desconfiança. La gestió dels recursos públics a Catalunya ha estat marcada per escàndols de corrupció i opacitat que no encaixen amb l’exigència de transparència que demanen els contribuents.

L’impacte real per a la butxaca i el carrer

Més enllà de les xifres milionàries, el que importa al veí de Lleida és si el seu carrer estarà més net l’estiu vinent, si els contenidors es buidaran amb la freqüència necessària i si els camions deixaran de fer soroll a les cinc del matí. El contracte preveu l’ampliació de la plantilla, la renovació completa de la flota de vehicles i la instal·lació de contenidors més moderns i amb més capacitat. També es reforçarà la recollida selectiva als barris.

Però totes aquestes mesures estan subjectes a la progressivitat anunciada per l’Ajuntament. Això significa que els primers mesos de vigència del contracte seguiran funcionant amb els mateixos mitjans insuficients de sempre. Els veïns dels barris més densament poblats, com la Mariola o el Secà de Sant Pere, continuaran veient contenidors desbordats mentre esperen que les promeses es tradueixin en accions.

Una oportunitat que no admet més demores

L’aval del Tribunal Català de Contractes aclareix la incertesa jurídica, però la veritable prova de foc no està en els papers, sinó als carrers. La quantitat que la Paeria gastarà en deu anys és una quantitat ingent que s’ha de traduir en una millora real i tangible. Si el contracte s’executa segons el previst, Lleida podria fer un salt qualitatiu en la gestió de residus. Si les promeses es queden al paper, la factura política per a Larrosa i el seu equip serà elevada.

En un context de desafecció ciutadana i desconfiança institucional, el govern municipal té l’obligació de demostrar que aquest contracte no és un brindis al sol. La transparència en l’execució, la rendició de comptes periòdica i la participació veïnal en el seguiment del servei seran claus perquè els diners no es converteixin en un altre capítol de la llarga llista de promeses incomplides a Lleida. La ciutadania, que ja ha sentit masses vegades el mateix discurs, espera ara fets, no paraules. I el temps corre.