El Camp d’Esports de Lleida, l’estadi principal de la ciutat, ha estat clausurat temporalment per ordre de la Paeria després de detectar-se legionel·la al sistema d’aigua. La notícia, publicada pel diari Segre, no és un simple incident sanitari: és la prova més evident que les auditories periòdiques del recinte no van aconseguir identificar a temps un focus que ara obliga a tancar les instal·lacions. La pregunta és inevitable: com és possible que els controls no detectessin abans aquest bacteri potencialment mortal?

Legionel·la al Camp d’Esports: un fracàs de prevenció

Segons la informació de Segre, el positiu per legionel·la va aparèixer en unes analítiques rutinàries efectuades en el marc de les auditories de la instal·lació. La Paeria, com a mesura preventiva, va ordenar el tancament temporal de l’estadi mentre es realitzen els tractaments i protocols necessaris per eliminar el bacteri. La decisió, aparentment responsable, amaga una realitat incòmoda: si les auditories són periòdiques, per què no s’havia detectat abans el problema? La legionel·la no apareix d’un dia per l’altre; necessita condicions d’aigua estancada, temperatures temperades i sistemes de canonades mal mantinguts. Això suggereix que els controls previs van ser insuficients o que es van ignorar senyals d’alarma.

El risc sanitari és real. La legionel·losi, malaltia causada pel bacteri Legionella pneumophila, pot manifestar-se de forma lleu o derivar en la malaltia del legionari, una infecció pulmonar greu que pot ser mortal. El contagi es produeix en inhalar vapor d’aigua o aerosols contaminats, cosa que fa especialment perillosos els sistemes de dutxes, fonts i reg per aspersió. En un estadi esportiu, on els jugadors es dutxen després dels partits i el públic utilitza els lavabos, el risc d’exposició és elevat. La Paeria ha actuat amb celeritat ara, però la pregunta és per què no es va actuar abans.

Gestió d’infraestructures: el context d’un abandó

El tancament del Camp d’Esports no és un fet aïllat. En els darrers anys, la Paeria ha estat objecte de crítiques per la gestió d’infraestructures públiques. L’estadi no és un edifici qualsevol: és la casa del Club Lleida Esportiu, acull entrenaments d’atletisme, partits de rugbi i esdeveniments multitudinaris. El seu tancament afecta centenars d’esportistes, treballadors i aficionats que confiaven que les instal·lacions complissin amb els estàndards sanitaris.

La legislació espanyola estableix criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi. Aquest reglament exigeix programes de manteniment, neteja i desinfecció periòdics en instal·lacions de risc, com els sistemes d’aigua d’edificis públics. Que el Camp d’Esports hagi arribat a tenir un focus de legionel·la suggereix que aquests protocols no s’han complert amb el rigor necessari. La Paeria haurà d’explicar ara si les auditories prèvies eren reals o mers tràmits burocràtics.

Impacte directe en els ciutadans de Lleida

Per al ciutadà de peu, el tancament de l’estadi no és només una molèstia. Els equips que entrenen al Camp d’Esports, des del Lleida Esportiu fins a clubs d’atletisme i rugbi, es queden sense instal·lacions en plena pretemporada. Els treballadors municipals encarregats del manteniment i la neteja de l’estadi veuen interrompuda la seva activitat. I, sobretot, la confiança que les infraestructures públiques són segures s’esquerda. Si el principal estadi de la ciutat té legionel·la, què passa amb les piscines municipals, els poliesportius o les fonts públiques?

La Paeria ha anunciat que s’estan realitzant els tractaments necessaris, però no ha donat un termini concret per a la reobertura. Mentrestant, els lleidatans es pregunten si els diners que es gasten en projectes d’imatge es podrien destinar a mantenir en condicions el que ja existeix. La legionel·la és un problema prevenible amb una gestió adequada: neteja de dipòsits, control de temperatura, cloració de l’aigua. Que no s’hagi fet abans és una mostra de deixadesa que pot tenir conseqüències greus.

Prioritats polítiques qüestionades

El tancament del Camp d’Esports per legionel·la hauria de ser una crida d’atenció per a la Paeria. No n’hi ha prou amb reaccionar quan el problema ja és públic; la prevenció és la clau d’una gestió responsable. Mentre l’Ajuntament es centra en projectes de luxe, el manteniment de lo bàsic es ressent. Els lleidatans mereixen instal·lacions segures, no només boniques a les fotos de premsa.

La legionel·la no entén de colors polítics. És un bacteri que creix on hi ha abandó. I a Lleida, l’abandó del manteniment d’infraestructures públiques és un problema que transcendeix qualsevol govern local. La Paeria ha d’assumir la seva responsabilitat, explicar per què les auditories no van detectar el focus abans i, sobretot, garantir que això no torni a passar. El Camp d’Esports s’ha de reobrir, però no només quan l’aigua estigui neta, sinó quan la gestió municipal també ho estigui.