L’Ajuntament de Lleida ha decidit ajornar fins al setembre el debat de l’ordenança de civisme que ha de regular l’ús del burca i el nicab als espais públics de la ciutat. La decisió, comunicada oficialment el passat 16 de juliol i avançada pel diari Segre, es justifica per la «gran quantitat d’esmenes» presentades pels grups de l’oposició. Aquesta ordenança del burca a Lleida, que pretén garantir la identificació a la via pública i millorar la convivència, queda així en l’aire durant tot l’estiu.

L’ajornament de l’ordenança del burca a Lleida

L’argument de les esmenes no convenç els qui segueixen de prop la política local. En qualsevol procés legislatiu, la presentació d’esmenes és un tràmit habitual que no hauria de paralitzar l’activitat del ple. Si l’equip de govern hagués volgut aprovar la norma, hauria negociat amb antelació, filtrat les propostes raonables i forçat un debat en temps i forma. Però no ho ha fet. Ha preferit deixar que l’expedient es refredi durant els mesos estiuencs, quan l’atenció ciutadana es dispersa i les urgències estacionals ocupen l’espai públic.

La pregunta és inevitable: a qui beneficia aquest ajornament? Des de llavors no al ciutadà que reclama regles clares a l’espai públic. Tampoc a les dones que pateixen una peça que, lluny de ser una expressió religiosa, és un símbol d’opressió patriarcal. L’únic beneficiat és un govern municipal que prefereix no mullar-se en un assumpte que divideix els seus socis de coalició.

El tripartit que governa Lleida —PSC, Comuns i ERC— no ha aconseguit una posició comuna sobre aquesta qüestió. Mentre els socialistes es mostren ambigus, els Comuns dubten entre el seu discurs feminista i la por de ser titllats d’islamòfobs. ERC, per la seva banda, mira el seu electorat independentista, on conviuen postures laïcistes i multiculturalistes. Aquesta manca de cohesió interna ha convertit les esmenes de l’oposició en una excusa perfecta per no actuar.

El context que incomoda el tripartit

Mentre l’Ajuntament retarda la decisió, la realitat als carrers de Lleida no espera. La inseguretat ciutadana i la gestió de la immigració irregular continuen sent les principals preocupacions dels lleidatans, segons reflecteix la percepció veïnal i les enquestes d’opinió pública. En aquest context, regular l’ús del vel integral als espais públics no és una qüestió menor: la identificació visual és una eina bàsica per a la tasca policial. Quan el rostre queda cobert, es generen espais d’opacitat que dificulten la prevenció de delictes i la seguretat de tots.

No es tracta d’estigmatitzar cap comunitat religiosa. Es tracta d’aplicar el sentit comú: en un espai públic, tots els ciutadans han de ser identificables. L’ordenança de civisme no és una ocurrència ni una mesura electoralista, sinó una necessitat pràctica per garantir la convivència en una ciutat cada vegada més diversa i complexa.

El que està en joc per al ciutadà de Lleida

Darrere de les esmenes i els terminis, hi ha persones reals que esperen respostes concretes. El veí del Centre Històric que veu com el seu barri es deteriora. La dona que treballa en un comerç i ha vist com algunes clientes entren amb el rostre cobert, impossibilitant qualsevol comunicació visual bàsica. El pare o la mare que acompanya els seus fills a l’escola i es pregunta per què al segle XXI encara no està regulada una peça que impedeix la identificació en un centre educatiu.

Per a tots ells, aquest ajornament suposa una decepció més. Els qui viuen en zones amb alta concentració d’immigració irregular i problemes de convivència esperaven que l’ordenança aportés regles clares. En lloc d’això, es troben amb un govern que posposa allò incòmode.

Una prova per al govern municipal

El nou termini fixat per al debat és setembre, un mes que marca l’inici del curs polític. Si el govern torna a posposar la decisió, quedarà clar que no hi ha voluntat real de regular el burca a Lleida. Si, per contra, afronta el debat i aprova l’ordenança, demostrarà que és capaç de governar amb criteri i valentia.

La pilota és ara al terrat de PSC, Comuns i ERC. La ciutadania de Lleida, que ja ha demostrat a les urnes el seu cansament amb la inseguretat i la mala gestió, estarà atenta. Les dones que pateixen aquesta peça i els veïns que reclamen seguretat mereixen una resposta clara i sense embuts.

L’estiu de 2026 passarà a la història de Lleida com el moment en què el govern municipal va decidir mirar cap a una altra banda. Setembre dirà si aquesta mirada es converteix en una fugida cap endavant o en un punt d’inflexió. Els ciutadans, mentrestant, continuen esperant.