Romero Polo, l’empresa familiar lleidatana, preveu superar els 200 milions d’euros de facturació el 2026, segons ha anunciat la seva consellera delegada, Patricia Romero. No és una promesa política ni un pla sobre el paper: són quaranta anys de feina que han convertit un projecte domèstic en un referent del teixit empresarial de Lleida. La companyia, fundada el 1984 al menjador d’una casa familiar, suma actualment 720 treballadors i preveu augmentar la seva plantilla entre un 4% i un 7% l’any vinent, en funció de les noves licitacions que aconsegueixi adjudicar-se.

Les xifres parlen per si soles. La facturació estimada per al 2025 se situa en 180 milions d’euros, i el salt per sobre dels 200 milions el 2026 representa un creixement superior a l’11% en només dotze mesos. En un context d’inflació, tipus d’interès elevats i una burocràcia autonòmica que sovint frena la iniciativa privada, aquestes xifres demostren que a Lleida sí que es pot créixer amb gestió seriosa i sense dependre de subvencions públiques.

Patricia Romero ho va expressar amb claredat en declaracions recollides pel diari Segre: «Un projecte de persones, perquè són el centre de la companyia». L’empresa ha diversificat la seva activitat en tres grans àrees: construcció (60%), conservació de carreteres i infraestructures (20%) i serveis (20%). Dins la construcció, el 70% de la facturació prové d’obra pública i el 30% restant d’obra privada. Aquesta combinació li permet mantenir una cartera de comandes estable i continuar contractant.

Romero Polo supera els 200 milions de facturació

El creixement no és fruit de l’especulació financera ni d’operacions d’alt risc. La companyia ha reinvertit els seus beneficis de manera prudent i ha apostat per la formació i l’estabilitat laboral. En un sector on la rotació de personal i la precarietat són habituals, Romero Polo manté una plantilla fixa amb condicions salarials dignes. Això explica que, mentre altres empreses del ram pateixen per trobar treballadors qualificats, aquesta firma pugui planificar un increment d’entre 30 i 50 empleats l’any vinent.

El mercat ho reconeix. L’empresa ha aconseguit fer-se amb contractes públics a tot Catalunya competint en igualtat de condicions, sense privilegis ni tractes de favor. I ho ha fet en un entorn administratiu que no sempre ho facilita: la inseguretat jurídica generada per anys de deriva independentista i una Generalitat més pendent de l’agenda política que de l’eficiència econòmica han estat obstacles reals. Però Romero Polo els ha superat amb gestió professional, no amb pancartes.

Projectes que transformen Lleida

La presència de la companyia a la ciutat és tangible. Un dels seus projectes més visibles és el centre comercial Sur-42, conegut com a Promenade, que ha canviat la fisonomia de la zona sud de Lleida. Però no és l’únic. L’empresa executa actualment l’ampliació del bloc quirúrgic de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, una infraestructura sanitària clau per a tota la província. També ha aconseguit el contracte de ferm per a carreteres a Esterri, cosa que demostra la seva capacitat per guanyar licitacions en l’àmbit rural.

A més, la nova divisió immobiliària ja ha posat en marxa la promoció de vuit habitatges a la ciutat de Lleida, una aposta pel mercat residencial que busca diversificar ingressos sense caure en l’especulació. Tots aquests projectes generen ocupació local, activitat per a subcontractes i riquesa que es queda a la província.

L’origen: del menjador de casa a l’expansió

La història de Romero Polo és la d’una empresa familiar que va començar quan el pare de Patricia Romero va fundar la companyia el 1984, literalment al menjador de casa seva. Quaranta anys després, l’empresa factura 200 milions d’euros i dóna feina a més de 700 persones. No hi ha trampa ni cartó: és el resultat d’una gestió prudent, reinversió de beneficis i una aposta decidida pel talent local.

Davant el discurs victimista que domina part de la política catalana, aquesta empresa demostra que l’èxit no necessita promeses d’independència ni culpar Espanya dels problemes. Romero Polo competeix, inverteix i contracta dins el marc constitucional, sense complexos i sense esperar que ningú li regali res. La lliçó és clara: el veritable motor de Lleida no són els plans quinquennals de la Generalitat, sinó la iniciativa privada que supera la burocràcia i la inseguretat jurídica.

Reflexió: el motor de la iniciativa privada

Mentre el debat polític català s’embolica en qüestions identitàries que no generen ocupació ni riquesa, empreses com Romero Polo continuen estirant del carro. La pregunta que s’haurien de fer els responsables polítics és òbvia: quantes empreses com aquesta podrien sorgir a Lleida si l’entorn administratiu fos més àgil, la fiscalitat menys asfixiant i la inseguretat jurídica menor? La resposta és incòmoda per a qui governa.

Romero Polo no és una excepció. És un exemple del que funciona a Catalunya: treball, inversió i gestió professional. La resta és soroll. I mentre el soroll polític no es tradueixi en fets concrets, l’economia real continuarà demostrant que Lleida creix malgrat els seus governants, no gràcies a ells. Amb 200 milions de facturació i 720 empleats, Romero Polo és la millor prova que a Lleida es pot triomfar sense esperar que ningú vingui a salvar-la.