Tres punyalades en tres setmanes. Un pulmó perforat. Zero detinguts. La nit del dissabte 12 al diumenge 13 de juliol de 2026, un home d’uns 30 anys va ser apunyalat al carrer de la Palma, al bell mig del Barri Antic de Lleida. Va rebre tres ferides d’arma blanca: una al tòrax a l’altura del pulmó, una altra a l’esquena i una tercera al braç. Va ser evacuat a l’Hospital Arnau de Vilanova, on els metges el van aconseguir estabilitzar; la seva vida no corria perill.

Però el que podria ser una notícia puntual es converteix en un patró alarmant. És el tercer incidente greu amb arma blanca al casc històric de Lleida en només tres setmanes, després del doble apunyalament del 22 de juny al carrer Pere de Coma. Mentre l’alcalde Miquel Pueyo i el seu equip se centren a regular el burca o a fer campanya en mitjans nacionals, el Barri Antic es dessagna sense que la Guàrdia Urbana aconsegueixi contenir la violència al carrer.

La tercera punyalada en tres setmanes

El succés del dissabte no és un fet aïllat. Segons la informació publicada pel diari SEGRE, confirmada per fonts municipals, la víctima va ser atacada al carrer de la Palma, una de les vies més transitades del Barri Antic. Les patrulles de la Guàrdia Urbana van acudir al lloc i van fer una recerca per la zona del presumpte autor, però no consten detinguts. L’agressor continua al carrer.

Aquest episodi se suma al ocorregut el 22 de juny de 2026, quan dos homes de 33 i 39 anys van resultar ferits greus en apunyalar-se mútuament al carrer Pere de Coma, també al Barri Antic. En aquella ocasió, tots dos van ser imputats per temptativa d’homicidi, però el fet que dues persones s’enfrontessin a ganivetades al bell mig del carrer a plena llum del dia ja va encendre totes les alarmes. Ara, menys d’un mes després, la violència es repeteix amb una víctima que podria haver mort si la punyalada al pulmó hagués estat uns centímetres més profunda.

La pregunta és inevitable: quantes agressions més caldran perquè l’Ajuntament actuï amb contundència? No es tracta d’un conflicte entre bandes organitzades ni d’un ajust de comptes aïllat. Es tracta d’una escalada de violència al carrer al cor de la ciutat, on conviuen veïns de tota la vida, estudiants i persones en situació de vulnerabilitat. El Barri Antic s’ha convertit en un escenari d’impunitat on els ganivets parlen més alt que la llei.

Recerca sense resultats

L’actuació de la Guàrdia Urbana després de l’apunyalament del dissabte va ser, sobre el paper, la correcta: patrulles van acudir al lloc, van atendre la víctima i van desplegar un dispositiu de recerca. No obstant això, el resultat va ser nul. No s’ha detingut ningú, i l’agressor continua sense identificar. Això genera una sensació d’inseguretat que va més enllà del succés concret: els veïns del Barri Antic saben que qui va atacar a ganivetades un home al carrer de la Palma continua lliure, i que podria tornar a fer-ho.

La manca de detencions no és un fet menor. En el doble apunyalament del 22 de juny, els dos implicats van ser identificats i imputats, però això no va impedir que la violència es repetís. Ara, amb un agressor encara fugit, la pregunta és si la Guàrdia Urbana disposa dels recursos i la capacitat per prevenir aquests incidents o si actua a toro passat. Per als ciutadans que caminen pel Barri Antic, la resposta és evident: la seguretat no està garantida.

És cert que la policia no pot ser a cada racó, però quan es produeixen tres agressions amb arma blanca al mateix barri en menys d’un mes, alguna cosa falla en l’estratègia de prevenció. Els veïns denuncien manca de presència policial en hores nocturnes, i els comerciants del casc històric fa mesos que es queixen de la degradació de l’entorn. L’apunyalament del dissabte és només la punta de l’iceberg.

El context que l’independentisme ignora

Mentre la violència al carrer es dispara al Barri Antic, l’agenda política local sembla centrada en altres assumptes. L’alcalde Miquel Pueyo, de l’independentisme moderat, ha dedicat esforços a impulsar ordenances com la regulació del burca, una mesura que genera debat però que té un impacte limitat en la seguretat quotidiana. Alhora, el govern municipal aprofita qualsevol ocasió per fer campanya en mitjans nacionals, presentant Lleida com una ciutat moderna i cohesionada, quan la realitat del casc històric és ben diferent.

L’independentisme català ha prioritzat la simbologia identitària sobre la gestió dels problemes reals que afecten els ciutadans. La inseguretat al Barri Antic no és un fenomen nou, però s’agreuja quan les institucions miren cap a un altre costat. Les dades del Ministeri de l’Interior, tot i que no desglossades per barris, mostren un augment dels delictes violents a Lleida capital en els darrers anys, i el casc històric concentra una part desproporcionada d’aquests incidents.

Per als veïns del Barri Antic, la prioritat no és si es permet o no el burca a la via pública, sinó poder sortir de nit sense por de ser apunyalat. La desconnexió entre l’agenda política i les necessitats ciutadanes és absoluta.

Impacte real per al ciutadà de Lleida

Darrere de les xifres i els comunicats oficials hi ha persones reals. La víctima del dissabte, un home d’uns 30 anys, podria ser qualsevol veí del Barri Antic. Les tres punyalades que va rebre no només li van causar dany físic, sinó que també generen un trauma col·lectiu. Cada agressió amb arma blanca erosiona la confiança en la seguretat pública i empeny els ciutadans a modificar els seus hàbits: evitar certs carrers, no sortir de nit, tancar negocis abans que es faci fosc.

L’impacte econòmic també és notable. El Barri Antic és una zona comercial i turística clau per a Lleida. Quan la violència es cronifica, els turistes deixen de venir, els comerços tanquen i el barri es degrada encara més. És un cercle viciós que només es trenca amb una actuació policial ferma i una política de prevenció social que abordi les causes de la violència: l’exclusió, la manca d’oportunitats i la presència de grups que operen al marge de la llei.

Els veïns del Barri Antic no demanen mesures excepcionals ni un estat d’excepció. Demanen allò bàsic: que la Guàrdia Urbana patrulli amb regularitat, que s’identifiqui i detingui els agressors, i que l’Ajuntament deixi de mirar cap a un altre costat. Fins ara, no ho han aconseguit.

La impunitat no pot ser la norma

L’apunyalament del dissabte al carrer de la Palma no serà l’últim si no es produeix un canvi de rumb. La repetició d’aquests incidents demostra que la violència al carrer al Barri Antic no és una excepció, sinó una tendència. I les tendències no es corregeixen amb declaracions de bones intencions ni amb ordenances cosmètiques.

L’Ajuntament de Lleida ha d’assumir la seva responsabilitat. No n’hi ha prou que la Guàrdia Urbana acudeixi després que s’hagi produït l’agressió; cal un pla integral de seguretat per al casc històric que inclogui més presència policial, il·luminació adequada, càmeres de vigilància i programes socials que abordin l’exclusió. També és urgent que el govern municipal deixi de prioritzar l’agenda identitària independentista i se centri en allò que realment importa als ciutadans: viure sense por.

Els lleidatans que se senten espanyols, que paguen els seus impostos i que respecten la llei mereixen una ciutat segura. No podem permetre que el Barri Antic es converteixi en un territori sense llei on els ganivets decideixin. La tercera agressió amb arma blanca en menys d’un mes és un avís que cap polític hauria d’ignorar. Si no s’actua ja, la quarta, la cinquena i la sisena arribaran. I aleshores, ja no hi haurà excuses que valguin.