La crisi de mà d’obra esclata a la carretera

Trenta tractors van tallar el matí d’aquest dijous la carretera C-14 a l’alçada de Cervera, a la comarca de la Segarra. La protesta, convocada per organitzacions agràries, va paralitzar el trànsit durant hores i va posar sobre l’asfalt la desesperació d’un sector que ja no demana, sinó que exigeix. Segons va informar el diari Segre, els agricultors van bloquejar la via per denunciar la manca de solucions davant de tres problemes que ofeguen el camp lleidatà: el relleu generacional, l’escassetat de mà d’obra qualificada i la burocràcia administrativa.

Els Mossos d’Esquadra es van personar al lloc per gestionar el desviament del trànsit, però no van intervenir per desallotjar els manifestants. Els tractors, alineats formant una barrera, duien pancartes amb lemes com «El camp es mor» i «Solucions ja». La imatge resumeix el cansament d’un sector que representa el 12 % del PIB de la província de Lleida i que ocupa milers de famílies.

300 tractoristes que no existeixen

La protesta no és un fet aïllat. Respon a una crisi estructural que el camp lleidatà ve denunciant des de fa mesos. Segons dades recollides per Segre, l’organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya estima que a la província de Lleida falten almenys 300 tractoristes i operaris especialitzats. Són 300 llocs que les empreses agràries no aconsegueixen cobrir, cosa que lastra la producció i posa en risc la viabilitat de moltes explotacions.

Vicenç Pascual, portaveu de JARC i responsable d’Agritecnia, ho va expressar amb claredat en declaracions al mateix diari: «El problema no és comprar un tractor o una picadora, és el personal que l’utilitzi». La paradoxa és evident: les empreses estan disposades a invertir en maquinària i tecnologia, però no troben treballadors disposats a manegar-la. La manca de personal s’agreuja en moments clau com la campanya de sega, que ja ha començat i que requereix un nombre elevat de tractoristes per recollir la collita. Sense ells, els agricultors es veuen obligats a deixar els camps sense recol·lectar, amb pèrdues milionàries. La situació és especialment crítica en comarques com el Segrià, l’Urgell i la Noguera, on la producció de cereals i farratges és intensiva.

La solució colombiana: 2.000 temporers que no basten

Davant la manca de mà d’obra local, les organitzacions agràries han hagut de buscar solucions desesperades. Unió de Pagesos ha contractat 2.000 treballadors colombians només per a la recollida de fruita. Aquesta xifra, facilitada per la mateixa organització, demostra la magnitud del problema: sense aquests temporers estrangers, la campanya fructícola de Lleida —la més important de Catalunya i una de les més grans d’Espanya— senzillament no es podria dur a terme.

Tanmateix, la contractació en origen no és una solució sostenible. Els agricultors denuncien que la burocràcia per tramitar els contractes és lenta i feixuga, i que moltes vegades els treballadors arriben tard per a la campanya. A més, la manca d’allotjament i serveis bàsics per a aquests temporers genera tensions als municipis rurals, que veuen duplicada la seva població durant els mesos de collita sense comptar amb infraestructura adequada.

El problema de fons és que el camp lleidatà no resulta atractiu per als treballadors locals. Els salaris, tot i ser competitius al sector, no compensen la duresa de la feina, la temporalitat i la manca de perspectives de futur. Els joves prefereixen emigrar a les ciutats o buscar feina en altres sectors, deixant el camp en mans d’una població envellida que no troba relleu generacional.

La inacció de la Generalitat: promeses incomplides

Mentre els agricultors tallen carreteres, la Generalitat de Catalunya continua sense oferir respostes concretes. El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, dirigit per David Mascort, ha anunciat en repetides ocasions mesures per impulsar el relleu generacional i facilitar la contractació, però els resultats brillen per la seva absència.

Els agricultors denuncien que les ajudes al relleu generacional són insuficients i que els tràmits burocràtics per accedir-hi són tan complexos que molts desisteixen. A més, critiquen que la Generalitat no hagi posat en marxa programes de formació específics per a tractoristes i operaris qualificats, una mancança que lastra la capacitat del sector per trobar treballadors.

La protesta de la C-14 és un avís. Els agricultors han demostrat que estan disposats a prendre mesures dràstiques si no se’ls escolta. Les organitzacions agràries han anunciat que mantindran la pressió amb noves mobilitzacions si la Generalitat no presenta un pla urgent per abordar la crisi del camp.

El futur, una incògnita

La imatge dels trenta tractors bloquejant la C-14 quedarà gravada com el símbol d’una crisi que no cessa. Si la Generalitat no actua amb urgència, el camp lleidatà corre el risc de perdre la seva competitivitat i de veure com moltes explotacions tanquen les seves portes.

La solució passa per una combinació de mesures: facilitar la contractació de treballadors estrangers amb menys burocràcia, impulsar programes de formació professional específics per al sector agrari i oferir incentius fiscals i ajudes directes als joves que vulguin dedicar-se a l’agricultura. Però, sobretot, cal voluntat política. I aquesta, per ara, brilla per la seva absència al Palau de la Generalitat.

Els agricultors de Lleida han demostrat que estan disposats a lluitar pel seu futur. Ara li toca moure fitxa a l’administració. Si no ho fa, el camp lleidatà continuarà sagnant, i les carreteres de la província continuaran sent testimonis d’una desesperació que no troba canal.