Unes 300 persones i una vintena de tractors van sortir dimecres de les comarques de Lleida cap a Barcelona per sumar-se a la protesta d’Unió de Pagesos, que va reunir a la capital catalana més de mil persones i uns 200 tractors de tot Catalunya, segons el sindicat, recollit per SEGRE. Les columnes van sortir d’Oliana, Lleida, Fondarella i Cervera. La Mañana, amb dades del mateix sindicat, eleva la xifra total a unes 1.500 persones.

Els pagesos reclamen al Govern ajuts directes d’entre 8.500 i 17.000 euros per explotació davant d’una crisi que atribueixen a la calor, a l’augment dels costos de producció, especialment dels combustibles, i als preus baixos que cobren, segons SEGRE. El mateix diari recull que aquesta situació ha portat a una caiguda del 45 % dels afiliats agraris des de l’any 2000.

La ruta dels tractors

Columnes de tractors, cotxes particulars i autobusos van prendre la Diagonal i la Meridiana per concentrar-se davant de la delegació del Govern espanyol, després davant de la seu del departament d’Agricultura, on van cremar diverses bales de palla, i finalment davant del Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume, segons SEGRE.

Els tractors van començar a arribar cap a les 12.00 a la delegació del Govern espanyol, protegida amb tanques, segons La Mañana. Des d’allà, una marxa lenta amb la pancarta «Sense pagesia ni país ni futur» va recórrer el passeig de Gràcia, amb parada a la seu del departament d’Agricultura, a la Gran Via, on els pagesos van llegir un manifest.

A la protesta s’hi van sumar Asaja Catalunya, amb un centenar de pagesos de Lleida, Tarragona i Barcelona, i Revolta Pagesa, segons SEGRE. Va ser la segona mobilització en pocs dies: el divendres anterior, la convocada per JARC va reunir un centenar de tractors a Lleida, segons La Mañana.

«És el moment de dir prou»

«Estamos dispuestos a no aflojar, es el momento de decir basta», va afirmar la coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, segons SEGRE. Serrat va demanar defensar una «soberania alimentaria básica» i reforçar els controls a la cadena alimentària.

Segons La Mañana, Serrat va reclamar mesures estructurals perquè la pagesia pugui ser un sector essencial i estratègic, i va recordar que les tensions geopolítiques i les adversitats climàtiques, que va qualificar d’extremes i freqüents, situen el camp i el conjunt de la societat en una situació de vulnerabilitat. El sindicat demana aplicar bé la llei de la cadena alimentària, amb controls ferms a l’entrada de productes a les duanes i més inspeccions de l’Agència Catalana del Consum, en col·laboració amb Agricultura per disposar del personal necessari.

El que demana el manifest

El manifest d’Unió de Pagesos demana un «ajut econòmic d’emergència» per als pagesos afectats pel clima, l’augment de costos o els preus baixos, d’entre 8.500 i 17.000 euros segons el tipus d’explotació, segons La Mañana. El sindicat reclama també un gasoil professional, preus justos i menys burocràcia, i vol acabar amb una política agrària que, segons els seus representants, està feta a base de pedaços.

Unió de Pagesos demana a més evitar la competència deslleial de productes de fora de la Unió Europea i controlar els preus de compravenda de terres per evitar l’especulació, segons el mateix diari.

El president d’Asaja, Pere Roqué, va alertar de l’amenaça sobre la capacitat productiva del territori i va exigir ajuts complementaris per als hidrocarburs, segons SEGRE. Asaja va denunciar la manca de resposta del Govern espanyol i de la Generalitat davant les dificultats de pagesos i ramaders, i Roqué va advertir que la situació pot posar en risc el subministrament d’aliments, segons La Mañana. Revolta Pagesa va fer una crida a la unitat i va proposar una reunió de totes les organitzacions agràries el divendres 23 d’octubre.

Menys beneficis cada campanya

Ramon Comes, pagès de Corbins i representant del sector de la fruita dolça d’Unió de Pagesos, va atribuir els problemes a l’augment dels costos de producció, a l’excés de burocràcia i a la fauna salvatge, segons La Mañana. Comes va alertar que la rendibilitat és cada vegada més baixa, que cada any tenen menys beneficis i que la situació posa en risc la viabilitat de moltes explotacions.

«Cada vegada ens incrementen més els preus, els carburants, els fitosanitaris, els adobs i, en canvi, el que percebem els productors varia en funció de la campanya», va explicar, segons el mateix diari.

Lleida, amb la inflació més alta des del 2023

La protesta va arribar el dia que l’INE va publicar l’IPC de setembre. A la demarcació de Lleida, els preus van pujar un 5,1 % interanual, nou dècimes més que a l’agost, segons La Mañana. És la taxa més alta des del febrer del 2023, quan va arribar al 6,7 %, i és sis dècimes per sobre de la de Catalunya, del 4,5 %, i dues per sobre de la del conjunt del país, del 4,9 %.

L’habitatge, l’aigua, l’electricitat, el gas i altres combustibles es van encarir un 11,7 % interanual a la demarcació, i dins d’aquest grup l’electricitat, el gas i altres combustibles van pujar un 19,3 %, segons el mateix diari. El transport es va encarir un 9,5 %, i els aliments i les begudes no alcohòliques, un 2,9 %. Dins d’aquest grup, els aliments van pujar un 3,3 %, mentre que les begudes no alcohòliques es van abaratir un 1 %.

En la variació mensual, els preus van pujar quatre dècimes al setembre a les comarques de Lleida, per sota del 0,9 % de l’agost, segons La Mañana. La roba i el calçat es van encarir un 5,3 % en el mes, tot i que continuen un 2,9 % més barats que fa un any, i l’oci i la cultura van baixar un 2,9 %. A Catalunya, la inflació subjacent, que exclou els elements més volàtils, va pujar dues dècimes, fins al 3 %, i al conjunt del país, fins al 3,1 %, segons el mateix diari.

El gasoil, un 34 % més car

Segons l’INE, el gasoil ha pujat un 34 % interanual i la gasolina un 27,5 %, mentre que la llum ho ha fet un 11,4 %, segons recull La Mañana. Amb aquestes dades, el Govern espanyol mantindrà a partir de l’1 de novembre els descomptes de 20 cèntims per litre al gasoil i a la gasolina. El paquet de mesures l’ha de validar aquesta setmana la Diputació Permanent del Congrés.

No s’aplicarà, en canvi, la rebaixa de l’IVA de la llum i del gas natural del 21 % al 10 %, que s’activava amb una pujada interanual superior al 15 %, segons el mateix diari. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va afirmar a RNE que, segons les seves estimacions, el conjunt de mesures ha permès esmorteir més o menys la meitat de l’efecte sobre els preus de la guerra de l’Iran.

Primers ajuts per a ruscs i conills

Agricultura ha obert una línia extraordinària d’ajuts de 2,3 milions d’euros per als sectors apícola i cunícola per la pèrdua de productivitat, segons SEGRE. És la «primera vez» que s’impulsa aquest tipus d’ajut, segons la directora general d’Agricultura, Rosa Altisent. A la província de Lleida hi opten 127 explotacions: 90 d’apícoles i 37 de cunícoles.

Els apicultors amb un mínim de 50 ruscs poden rebre 16 euros per rusc si fan transhumància i 10 euros en la resta de casos, i els cunicultors, fins a 8 euros per animal, segons el mateix diari. Les sol·licituds es poden presentar fins al 26 d’octubre.

Des del 2022, el nombre d’explotacions apícoles a Catalunya ha caigut un 8,3 %, un 6,55 % a Lleida, i el de ruscs, un 10 %, segons Altisent. El sector perd de mitjana 5,51 euros per quilo de mel, segons dades del 2018 al 2024. En el sector cunícola, les explotacions han baixat un 66 % des del 2014 i el nombre de conills un 35 %; cada explotació perd 0,55 euros per conill a l’any.

El president de l’Associació d’Apicultors de Lleida, Jesús Domènech, va atribuir la mala collita de mel d’aquest any a la sequera, a les onades de calor i a l’augment dels costos. «La inyección de liquidez es positiva, pero no sé si será suficiente para aguantar más años», va dir, segons SEGRE. El ramader de Lleida Josep Guasch va demanar continuïtat en els ajuts i va advertir que les granges no seran viables si no pugen els preus a la llotja.

El que no consta

Cap de les fonts citades no recull la resposta del departament d’Agricultura a la petició d’ajuts de 8.500 a 17.000 euros per explotació ni el seu cost total.

Fonts i verificació

Informació basada en SEGRE, 15 d’octubre de 2026; La Mañana, 15 d’octubre de 2026; La Mañana, 14 d’octubre de 2026, amb dades de l’INE; La Mañana, 14 d’octubre de 2026, i SEGRE, 15 d’octubre de 2026. Les xifres d’assistents són del sindicat convocant i difereixen entre mitjans: més de mil persones segons SEGRE i unes 1.500 segons La Mañana.