Els principals canals de reg de la província de Lleida s’han immers en un procés de renovació institucional que coincide amb un moment de tensió hídrica. El Canal d’Urgell ha fixat per al 25 d’octubre la data en què el seu consell d’administració sotmetrà a l’assemblea general la convocatòria de les eleccions, amb l’objectiu de celebrar les eleccions el desembre de 2026. Pel que fa al Canal de l’Aragó i Catalunya, constituït el 1942, s’enfronta a una finestra electoral entre finals de 2026 i començaments de 2027. Aquesta renovació de càrrecs es produeix sota la incertesa generada pel projecte del nou Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE) i la pressió institucional per modernitzar les infraestructures.

El conflicte no és únicament polític, sinó de model de gestió. Els regants debaten entre mantenir la seva autonomia organitzativa o sotmetre’s a les directrius de finançament i tècniques que imposen la Generalitat de Catalunya i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Per als ciutadans de Lleida, aquesta elecció defineix el futur del regadiu, motor econòmic de la comarca, en un escenari on el recurs hídric es percep com a limitat.

Calendari electoral i lideratge

L’agenda electoral dels principals organismes de reg de la província coincide amb un moment crític per al sector agrícola. Al Canal d’Urgell, el calendari ja està traçat: la junta de govern sotmetrà a votació la convocatòria de les eleccions el proper 25 d’octubre. Si l’assemblea general aprova la proposta, les eleccions se celebrarien el desembre de 2026. L’actual president, Amadeu Ros, ha confirmat la seva intenció de presentar-se a la reelecció. Ros encapçala un organisme que ha estat escenari de confrontacions internes durant els darrers anys, especialment en relació amb el procés de modernització de les infraestructures.

Al Canal de l’Aragó i Catalunya, la situació és més oberta. Aquest canal, que com a sindicat central gestiona el reg des de 1942, entra en una fase de renovació parcial dels seus òrgans de govern. Es renovaran tres de les sis vocals de la zona alta i tres de les cinc de la zona baixa, amb mandats de sis anys. La gran incògnita rau en la continuïtat de José Luis Pérez, que presideix el canal des de 1991. Pérez manté una postura pública ambigua sobre el seu futur. “Estic a disposició dels regants, però no he pres cap decisió”, ha declarat l’actual president. Si Pérez decideix no presentar-se, seria la quarta etapa presidencial en la història del canal, sumant-se als mandats d’Antonio Bernadó (1942-1974) i Blas Mola (1974-1991).

Modernització i finançament

La elecció dels nous òrgans de govern s’emet enmig d’un conflicte tècnic i financer que trascende les parets de les seus. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha situat la modernització del reg com a pas previ i indispensable per dur a terme altres actuacions clau, com la homogeneïtzació de l’embassament de la Pallaresa. Aquesta estratègia institucional vincula l’obtenció de noves infraestructures hídriques a l’acceptació d’un model de gestió i finançament específic.

La Generalitat de Catalunya dona suport a aquesta modernització, argumentant la necessitat d’optimitzar l’ús de l’aigua davant la sequera crònica. No obstant això, els regants perceben aquesta imposició com una amenaça a la seva autonomia. El nucli de la disputa rau en el model de finançament de les noves instal·lacions. Mentre les administracions promouen un sistema que integra costos comunitàries i particulars sota una lògica d’eficiència tècnica, els sindicats de reg defensen el seu model tradicional de gestió, basat en la propietat privada de les infraestructures i l’assumpció de costos per part dels usuaris directes.

Aquest xoc de models ha polaritzat la base social dels canals. Al Canal d’Urgell, el col·lectiu Manifest Gran Urgell, que va liderar l’oposició durant les votacions sobre la modernització, ha anunciat que presentarà un candidat propi per a les pròximes eleccions. L’aparició de candidatures alternatives reflecteix el malestar d’una part dels usuaris que consideren que les decisions tècniques i financeres s’estan prenent sense el consens suficient dels propietaris de les terres de regadiu. La elecció no és només una renovació de càrrecs, sinó un referèndum sobre el model de gestió de l’aigua a la província.

Impacte del Pla Hidrològic de l’Ebre

El nou Pla Hidrològic de l’Ebre és el factor extern que més condiciona l’agenda interna dels canals. Segons els informes tècnics i les declaracions institucionals recollits a la premsa sectorial, el PHE planteja un possible retall de les concessions d’aigua. Aquest retall afectaria directament la capacitat de reg dels usuaris, obligant a reestructurar les prioritats d’ús de l’aigua. En aquest context, la modernització de les infraestructures no és només una opció tècnica, sinó una necessitat estratègica per maximitzar el rendiment de cada litre d’aigua disponible.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha vinculat l’aprovació de noves infraestructures, com ara l’armonització del Pallaresa, a l’execució prèvia dels plans de modernització. Aquesta condicionalitat ha generat friccions entre els regants i les administracions. Els sindicats de reg argumenten que les inversions necessàries són excessives i que el model de finançament proposat no és sostenible per a molts usuaris. Per la seva banda, les administracions insisteixen que la modernització és l’única via per garantir l’abastiment en un escenari d’escassetat hídrica.

Per als ciutadans de Lleida, aquesta disputa té conseqüències directes. La seguretat de l’abastiment d’aigua per al regadiu és vital per a l’economia local. Una gestió inefficient o un conflicte institucional prolongat podrien posar en risc la viabilitat de milers d’explotacions agrícoles. Per tant, l’elecció dels nous òrgans de govern serà una prova de la capacitat dels regants per assolir un consens que permeti negociar des d’una posició forta amb les administracions estatal i autonòmica.

Estabilitat institucional i societat civil

El Canal d’Aragó i Catalunya és una institució amb una trajectòria històrica que condiciona el seu present. Fundat el 1942, ha superat crisis polítiques i econòmiques que han marcat la història d’Espanya. La figura de José Luis Pérez, al capdavant del canal des del 1991, ha estat determinant per a la seva estabilitat. La seva possible sortida obre una incògnita sobre la continuïtat de les polítiques institucionals que han permès al canal adaptar-se als canvis normatius de les últimes dècades.

La història recent del canal mostra una successió de presidents que han gestionat períodes de gran complexitat. Antonio Bernadó, el primer president, va liderar la institució des de la seva constitució fins al 1974. Blas Mola el va succeir fins al 1991. Des d’aleshores, Pérez ha estat el rostre visible dels regants de la zona. La possibilitat d’una quarta etapa presidencial, si Pérez no repeteix, marcaria un precedent en la història recent de l’organització. Els regants valoren l’experiència acumulada, però també la necessitat de renovar el lideratge per abordar els nous reptes que planteja el canvi climàtic i la regulació hídrica estatal.

L’estabilitat institucional dels canals és un factor clau per a la seguretat jurídica del sector agrícola. Els inversors i els productors necessiten certesa sobre les normes del joc en matèria de reg. Una transició institucional tranquil·la és un bé comú per a tota la societat de Lleida, atès el pes econòmic que té el regadiu al PIB provincial. La gestió d’aquests organismes, que són persones jurídiques de dret privat però amb funcions d’interès general, exigeix una solidesa que només s’aconsegueix amb una base social sòlida i un lideratge consensuat.

La polarització al voltant de la modernització ha donat lloc a l’aparició de col·lectius que defensen posicions alternatives. Al Canal d’Urgell, el Manifest Gran Urgell s’ha imposat com a força d’oposició a la gestió actual. Aquest col·lectiu, que agrupa regants descontents amb les decisions tècniques i financeres de la presidència, ha anunciat que presentarà un candidat per a les properes eleccions. L’aparició d’aquestes candidatures reflecteix la fractura interna dels sindicats de reg i la dificultat per aconseguir consensos àmplis.

Al Canal de l’Aragó i Catalunya, la situació és més contenida, però no exempta de tensions. La possible sortida de José Luis Pérez ha generat debats interns sobre el futur de la institució. Alguns sectors defensen la continuïtat per mantenir l’estabilitat, mentre que altres aposten per la renovació per adaptar el canal als nous reptes. La transparència en el procés electoral i la claredat de les propostes dels candidats seran clau per resoldre aquestes tensions.

Pròxims passos

El calendari electoral s’acosta. El 25 d’octubre, la junta de govern del Canal d’Urgell sotmetrà a votació la convocatòria de les eleccions. L’assemblea general decidirà si aprova la data dels comicis, prevista per al desembre de 2026. Al Canal de l’Aragó i Catalunya, la finestra electoral entre finals de 2026 i començaments de 2027 dependrà de les decisions internes de la institució i de la posició de José Luis Pérez.

Els candidats que es presentin hauran de definir les seves propostes sobre la modernització de les infraestructures, la financiació i la relació amb les administracions. La claredat d’aquestes propostes serà clau perquè els regants puguin votar amb coneixement de causa. L’elecció dels nous òrgans de govern serà un moment decisiu per al futur del regadiu a Lleida. La capacitat dels canals per gestionar l’escassetat hídrica i garantir l’abastiment serà un repte que exigirà lideratge, consens i una gestió responsable del recurs. La incertesa entorn del Pla Hidrològic de l’Ebre i la pressió per a la modernització marquen el context d’aquestes eleccions. Els regants han de decidir quin model de gestió volen per als seus canals i com volen situar-se davant les administracions. La societat lleidatana espera que aquestes eleccions es celebrin en un clima de respecte i transparència, i que els nous òrgans de govern tinguin la capacitat i la voluntat per garantir el futur del regadiu a la província. La gestió de l’aigua és una responsabilitat compartida, però els canals de reg són els actors principals en la defensa de l’interès dels regants i de l’economia local.