El sistema judicial de la província de Lleida ha registrat un descens històric en l’ús del català com a llengua de resolució de casos. Segons les dades oficials recollides a l’informe anual presentat per la Direcció General d’Administració de Justícia de la Generalitat, les sentències redactades en català van representar únicament el 7,93% del total emès el 2025. Aquesta xifra marca un mínim absolut en la sèrie històrica disponible per a la província, situant-se molt per sota de l’índex registrat el 2010, quan el percentatge s’elevava al 25,7%. La caiguda entre el 2024 i el 2025 ha estat del 22%, passant de 1.556 a 1.215 documents. Aquestes dades evidencien que el castellà es manté com a llengua franca dominant tant en la instrucció com en la resolució dels processos a la judicatura leridana.

La caiguda accelerada davant la mitjana catalana

Les dades globals de la província de Lleida mostren una tendència a la baixa sostinguda que s’accentua en l’exercici analitzat. Mentre que a la mitjana de Catalunya el percentatge de sentències en català va baixar lleugerament del 6,56% del 2024 al 6,34% del 2025, la província de Lleida experimenta una contracció més pronunciada. Amb un 7,93%, Lleida es posiciona com la segona província catalana amb major ús d’aquesta llengua a la judicatura, superada únicament per Girona, que arriba al 11,6%.

Ara bé, aquesta posició de liderat relatiu cal contextualitzar-la amb la magnitud absoluta de les xifres. La distància entre el 7,93% de Lleida i l’11,6% de Girona és significativa, però ambdós valors romanen residuals en un sistema on el castellà continua sent la llengua de treball per defecte. La comparació amb l’any 2010 resulta particularment reveladora: en poc més de quinze anys, el pes del català en les sentències s’ha reduït a gairebé la meitat del seu valor inicial. Aquesta davallada no respon a una fluctuació estadística puntual, sinó a una reestructuració de facto en la pràctica judicial operativa.

L’informe assenyala que les sentències en castellà també van experimentar una baixada del 9,6%, un fenomen atribuïble a la reducció general del volum de resolucions emeses durant el període. No obstant això, aquesta disminució numèrica no altera la proporció dominant del castellà com a llengua de resolució. La persistència d’aquesta llengua als tribunals reflecteix una realitat operativa que prioritza la claredat i l’accessibilitat per a la majoria de ciutadans i professionals implicats en el procés judicial.

Disparitat territorial: del 33,7% a zero

El mapa lingüístic de la justícia a Lleida presenta una heterogeneitat extrema entre els diferents partits judicials. Segons les dades desglossades publicades pel diari Segre, el partit de Balaguer lidera la província amb un 33,7% de sentències en català, seguit de Solsona amb un 25,54% i Cervera amb un 24,5%. Aquestes xifres, tot i ser significatives dins del conjunt provincial, són excepcionals.

En canvi, la capital, Lleida, registra un percentatge de només 5,54%, mentre que La Seu d’Urgell baixa fins al 0,43%. La situació més extrema s’observa als comarcats de Tremp i Vielha, on el registre de sentències en català és del 0%. Aquests dos territoris no han emès cap resolució en català durant el període analitzat de 2025. Aquesta disparitat geográfica posa de manifest que la pràctica lingüística en l’administració de justícia no és homogènia, sinó que depèn de factors locals com la composició demogràfica, la professionalització del personal o la demanda específica de les parts. L’absència total d’ús a Tremp i Vielha, i la presència mínima a la capital, evidencien una pràctica fragmentada.

La demanda dels ciutadans com a motor del canvi

L’informe oficial identifica diverses causes d’aquesta tendència, entre les quals destaca la manca de demanda real per part dels ciutadans i dels professionals del dret. Les dades quantifiquen aquesta realitat de manera precisa: només un 6,12% de les demandes presentades davant els jutjats de Lleida estaven redactades en català. De la mateixa manera, la sol·licitud de rebre documentació en català es va produir únicament en el 8,06% dels casos. Aquestes xifres constitueixen l’indicador més directe de la voluntat de les parts: la immensa majoria dels litigants, tant persones físiques com jurídiques, prefereixen o requereixen la tramitació en castellà.

Aquesta preferència lingüística té conseqüències pràctiques documentades a l’informe. S’esmenta com a causa rellevant la necessitat de traduir al castellà la documentació que ha de sortir del territori o per evitar al·legacions d’indefensió. També es senyala la complexitat burocràtica associada al bilingüisme obligatori en un context on el castellà és la llengua de comunicació general en la vida econòmica i social de la província. La no obligatorietat de conèixer el català per ocupar places a l’administració de justícia també s’apunta com a factor estructural. En la pràctica, el sistema s’adapta a la demanda efectiva: si la majoria d’advocats, jutges i parts operen en castellà, la producció jurídica es duu a terme en aquesta llengua.

El paper dels advocats i la formació del personal

La posició dels professionals del dret és un element clau en aquesta equació. Segons les dades del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, un 31,8% dels advocats del torn d’ofici estan inscrits al programa de foment del català. Concretament, 97 d’un total de 305 letrats participen en aquest programa. Tot i que aquesta xifra representa una minoria, indica que hi ha un segment de l’advocacia interessat en l’ús del català, però que no constitueix la regla general. La majoria dels professionals no s’integren en aquests programes o no els completen, cosa que reforça la tendència cap al castellà com a llengua de treball habitual.

Pel que fa a la formació del personal de la justícia, les dades mostren un lleuger augment en la participació, tot i partir d’una base molt baixa. El 2025, hi havia 38 persones inscrites en cursos de català per al personal de la justícia a Lleida, enfront de les 11 del 2024. D’aquestes, 23 van completar la formació, mentre que el 2024 només ho van fer 5. Tot i que el nombre de finalistes ha pujat, segueix sent una proporció mínima respecte al total de funcionaris i jutges. Aquesta dada suggereix que l’administració ofereix formació, però que l’adopció massiva de la llengua en la pràctica judicial no n’és l’objectiu central. La formació es manté com a opció complementària, no com a requisit operatiu que transformi la pràctica quotidiana de la majoria dels tribunals.

La postura institucional davant la realitat operativa

La Conselleria de Justícia de la Generalitat ha reaccionat a aquestes dades defensant la política lingüística vigent. Ramon Espadaler, conseller de Justícia, ha declarat textualment que l’ús del català en la justícia «no és un caprici». Aquesta afirmació pretén emmarcar la política lingüística com un dret i una obligació legal. No obstant això, la discrepància entre el discurs institucional i les dades operatives és evident en les xifres de l’informe.

Mentre l’administració defensa la promoció del català, els tribunals operen majoritàriament en castellà, a causa de la demanda dels usuaris i de les limitacions pràctiques del sistema. L’informe matisa que la davallada de les sentències en català no es deu a una manca de voluntat dels jutges, sinó a factors estructurals i de demanda. La necessitat de garantir el dret de defensa i l’accésibilitat de la justícia empeny a prioritzar la llengua que asseguri una comprensió plena en el procés. L’elecció del castellà com a llengua de resolució respon a la realitat social d’una província on la població hispanoparlant és majoritària i el castellà és la llengua de la vida quotidiana, econòmica i administrativa.

Perspectives futures

L’informe anual de la Conselleria de Justícia estableix la base per a les pròximes polítiques lingüístiques a la província de Lleida. Segons el document, no es preveuen canvis immediats en la normativa que obliguin a un augment forçat de l’ús del català en les sentències, atès que l’informe reconeix que la no obligatorietat del coneixement de la llengua és una de les causes de la situació actual. La Generalitat manté el seu compromís amb la promoció del català, però les dades suggereixen que aquesta promoció serà marginal davant la tendència dominant.

El termini per a la implementació de les noves mesures de foment no queda detallat en l’informe, però és probable que es mantinguin els programes de formació per al personal judicial i als advocats de torn d’ofici. La decisió de conservar o ampliar aquests programes dependrà de l’avaluació del seu impacte real, que fins a la data ha estat limitat. Les reaccions dels professionals del dret i dels ciutadans continuen sent coherents: la preferència pel castellà es manté com a norma de fet. La propera revisió de les dades, que tindrà lloc durant el pròxim exercici, permetrà confirmar si aquesta tendència a la baixa s’estabilitza o si continua el descens de l’ús del català en les sentències de la província de Lleida. De moment, la realitat judicial opera sota la lògica de la demanda ciutadana, on el castellà continua sent la llengua predominant i el català, una excepció minoritària.