Sudanell, al Segrià, haurà vist néixer aquest any quinze nadons en altres tantes famílies, segons el seu alcalde, Eduard Oró, recollit per SEGRE. És un rècord per a un poble que ha superat per primera vegada en la seva història els 900 habitants, segons l’Institut Nacional d’Estadística. A Montgai, a la Noguera, hi naixeran vuit criatures abans que acabi el 2026, la xifra més alta des del 2001, segons 3CatInfo.

«Algunos de los bebés nacieron entre enero y agosto, otros dos este verano y uno está a punto de venir al mundo», va explicar Oró, segons SEGRE. Dotze naixements van ser anteriors a l’eclipsi d’agost i dos de posteriors, i un altre nadó arribarà abans de final d’any.

Sudanell, a prop del miler

«Las parejas son todas o casi todas del pueblo, gente enraizada, aunque algunas de ellas son de fuera y han venido a vivir aquí, pero de eso hace años», va remarcar l’alcalde. La proximitat a Lleida hi pesa: «muchos trabajan en la capital aunque la vida la hagan en el pueblo», va dir, segons el mateix diari.

El padró del 2024 es va quedar en 897 habitants, segons la revista local Les 5 boqueres, citada per SEGRE. El 2025 n’eren 915, i a l’agost d’aquest any hi havia 971 inscrits, «lo que supone un récord absoluto», segons Oró. El creixement ha estat lleu però constant des dels 840 veïns del 2020.

D’aquests 971 empadronats, 550 són homes i 421 dones, amb una mitjana d’edat de 46 anys, segons les dades que recull SEGRE. Un total de 193 són estrangers, un 19 %. Oró va precisar que les parelles de fora que han estat pares aquest any fa anys que viuen al poble. Caldrà veure com evoluciona la xifra a l’hivern, quan l’activitat agrícola baixa i marxen molts temporers, segons el mateix diari.

L’escola i la llar d’infants

Els naixements garanteixen el relleu generacional i el manteniment de serveis com l’escola i l’escola bressol, que va obrir fa un any, segons SEGRE. La llar atén ara infants d’un a dos anys, però no els menors d’un any, que han d’anar a Albatàrrec perquè la instal·lació de Sudanell no està preparada per a nadons d’aquesta edat.

Montgai, content amb els seus nadons

A Montgai, un poble de 643 habitants de la Noguera, l’escena d’un grup de dones que han estat mares o ho seran aviat s’ha tornat habitual al carrer, segons 3CatInfo. Segons les dades d’Idescat que cita la cadena, el 2017 no hi va néixer cap infant i els últims tres anys només n’hi van néixer dos.

«No va ser per a res buscat!», diu, rient, Sara Esteve, mare del Gael. «La gent està molt contenta!», assegura Meri Grau, mare del Kail. Per a un poble més avesat a les defuncions que als naixements, és un fet excepcional i és a boca de tothom, segons la mateixa informació.

La penúltima a arribar serà la Juna. «Ens va costar molt… Vam dir: ‘Si als 40 no ve, parem.’ I al final ha arribat!», explica la seva mare, Judit Isart, encara embarassada. Isart és del Lluçanès i es va instal·lar a Montgai per amor, tot i que sempre havia dit que no es mouria de la seva terra per ningú, segons va explicar a 3CatInfo rient. No se’n penedeix, i menys ara.

Criar en tribu

Les mares de Montgai viuen l’embaràs i la maternitat en comunitat, segons 3CatInfo. «Ens truquem per anar a caminar, fer un cafè… I això és molt bonic!», relata Isart. Sara Esteve explica que, si tenen dubtes, poden preguntar a la que ja ha tingut el fill sobre la lactància o les nits sense dormir. «No es pot demanar més!», resumeix.

Més enllà de fer tribu, els naixements allunyen l’ombra del despoblament, perquè donen continuïtat a l’escola i, confien, a altres serveis. «El banc obre un cop cada dues setmanes, el metge ja no ve cada dia… No ho recuperarem, però almenys que no anem enrere», conclou Pilar Giné, la farmacèutica que acompanya les mares, segons la mateixa cadena.

Biel, Hugo i Marc

Entre els noms dels nadons de Lleida destaca Biel, la variant catalana de Gabriel, que significa «fortaleza de Dios» o «Dios es mi fuerza», segons El Confidencial. Segons les dades d’Idescat del 2025 que cita aquest mitjà, va registrar 23 naixements en l’àmbit de l’estadística, una taxa de 7,15 per cada mil nascuts vius, els mateixos que Hugo i Marc. El 2023, 387 nadons van rebre aquest nom a Catalunya, on va ser el segon més escollit entre els nens, només per darrere de Jan, segons la mateixa informació. El nom prové de Gabriel, l’arcàngel que en la tradició judeocristiana apareix com a missatger diví. Segons l’INE, a Espanya el porten 11.411 persones, amb una edat mitjana de 10,8 anys.

La província, un 20 % per sota de fa deu anys

Els dos pobles van a contracorrent. Al conjunt de les comarques de Lleida van néixer 3.191 nadons el 2025, un 0,5 % més que el 2024, segons l’estimació mensual de l’INE recollida per SEGRE. És el segon augment en dos anys, però els naixements continuen prop d’un 20 % per sota dels del 2015.

Les mares són cada vegada més grans. Les que van donar a llum amb 40 anys o més van ser el 9 % del total el 2025, amb 290 naixements, davant del 7 % del 2015, segons el mateix diari. Cinc dones van ser mares amb més de 50 anys, més del doble que fa una dècada. Entre les mares de 15 a 19 anys, en canvi, els naixements van baixar un 51,6 % en deu anys, fins a 46.

Els onze primers mesos del 2025 van néixer 2.944 nadons a la província, un 0,91 % més que en el mateix període de l’any anterior i un 19,6 % menys que deu anys abans, segons SEGRE. D’aquests, 1.513 van ser nens i 1.430 nenes. Els naixements de mares de 35 a 39 anys van augmentar un 9,5 %.

Més morts que naixements

L’INE calcula que el 2025 van morir 4.205 persones a les comarques de Lleida, un 0,3 % més que el 2024, segons SEGRE. El saldo vegetatiu, la diferència entre naixements i defuncions, va ser negatiu en 1.014 persones. La franja amb més defuncions va ser la de 90 anys o més, amb 1.299 morts, tot i que va baixar un 3,8 % respecte del 2024. Van morir 2.136 homes i 2.069 dones.

Amb dades fins al novembre, el 63,3 % dels morts a la província el 2025 tenia 80 anys o més, i el 32,5 % superava els 90, segons SEGRE. En aquest període van morir 14 infants menors de 15 anys. La primera setmana del 2026 van morir 94 persones a la província, dues menys que en el mateix període de l’any anterior.

Al conjunt d’Espanya van néixer 321.164 infants el 2025, un 1 % més que l’any anterior, segons l’INE. És un lleuger ascens, encara pendent de confirmar amb les dades definitives, que trenca la tendència a la baixa de l’última dècada. Els naixements de mares de 40 anys o més van passar del 7,8 % el 2015 al 10,4 % el 2025.

Les defuncions a Espanya van augmentar un 2,5 %, fins a 446.982, i el saldo vegetatiu va ser negatiu en 122.167 persones, segons el mateix organisme. Aquest saldo va ser negatiu a totes les comunitats excepte a la Comunitat de Madrid, que va tenir un saldo positiu de 2.134 persones. Els augments més grans de naixements es van registrar a la Comunitat de Madrid, un 3,3 %, i al País Basc, un 3 %. Els descensos més grans es van donar a Melilla, un 10,1 %; Ceuta, un 6,6 %, i les Illes Balears, un 2,6 %.

Els onze primers mesos del 2025 van néixer a Espanya 294.629 nadons, 3.145 més que en el mateix període del 2024 però gairebé 47.500 menys que en els mateixos mesos del 2018, segons SEGRE. Al novembre del 2025 van néixer a Espanya més infants de dones de més de 40 anys que de menors de 25, segons les estimacions de l’INE que recull el mateix diari.

Per edat i sexe, el descens relatiu més gran de les defuncions a Espanya es va registrar entre els homes menors de quatre anys, un 12,9 % menys que el 2024, i l’augment més gran entre els homes de cinc a 29 anys, un 6,6 % més, segons l’INE.

El que no consta

Cap de les fonts citades no recull la xifra de naixements del 2026 al conjunt de la província de Lleida ni si altres pobles registren augments similars. L’INE adverteix que les seves estimacions mensuals són provisionals i poden variar.

Fonts i verificació

Informació basada en SEGRE, 15 d’octubre de 2026; 3CatInfo, 6 d’octubre de 2026; SEGRE, 19 de febrer de 2026; SEGRE, 22 de gener de 2026; El Confidencial, 14 d’octubre de 2026, i la nota de premsa de l’INE del 18 de febrer de 2026. Les xifres del 2025 són estimacions provisionals de l’INE.