El passat dilluns, el grup municipal de Vox a Lleida va difondre un comunicat en què assegurava que la comissió especial d’Ètica i Bon Govern de la Paeria havia conclòs que els seus dos regidors, Gloria Rico i Josep Roca, no havien vulnerat el codi ètic de l’ajuntament. Aquesta afirmació és rotundament falsa. Els informes de la comissió, publicats al web oficial de la Paeria, demostren exactament el contrari: els edils van incomplir «els principis de respecte i exemplaritat previstos al codi ètic per a l’exercici d’activitats públiques de l’ajuntament». No és una qüestió d’interpretació política: és un fet documentat. I el que converteix aquest episodi en un escàndol de primer ordre no és només la sanció ètica, sinó la mentida deliberada de Vox als seus propis votants, negant una evidència que qualsevol ciutadà pot consultar. A això s’hi suma que l’alcalde, Fèlix Larrosa, ha portat la líder local de Vox davant la Fiscalia per incitació a l’odi. El cas ja no és un simple rifirrafe municipal: és un conflicte institucional que posa a prova la credibilitat de la política local.

La comissió ètica parla clar: incompliment provat

La comissió especial d’Ètica i Bon Govern, un òrgan creat precisament per vetllar per l’exemplaritat dels càrrecs públics, va analitzar les declaracions dels regidors de Vox durant el ple del 27 de juny de 2025. Els informes, segons consta a la publicació oficial de la Paeria, són concloents.

Josep Roca va afirmar aquell dia: «els recursos [públics] s’han de gestionar a [aspectes] vitals com la Sanitat i l’Educació, però potser per a [Pedro] Sánchez i la seva camarilla el vital sigui destinar-los a cocaïna i prostitutes». La comissió va considerar que aquesta expressió, que vincula el president del Govern amb activitats il·legals i degradants, vulnera el principi de respecte que ha de guiar l’actuació de qualsevol regidor.

Per la seva banda, Gloria Rico va dir a la tinenta d’alcalde Carme Valls (PSC): «desgraciadament, cada dia amb l’aplicació de les seves polítiques hi ha més dones mortes». També va retreure als impulsors d’una moció sobre Gaza que «mirin cap a un altre costat quan s’usen els seus impostos per subvencionar casos de prostitució, drogues i altres atrocitats». La comissió va considerar que aquestes acusacions, sense base probatòria, atempten contra l’exemplaritat exigible a un càrrec públic.

A més, Josep Roca va publicar al seu compte de la xarxa social X un missatge en què qualificava l’alcalde Fèlix Larrosa de «mentider compulsiu» i «sensevergonya». Aquest tuit, segons la comissió, reforça el patró de falta de respecte institucional.

La mentida de Vox: un comunicat que contradiu els fets

El dilluns, el grup municipal de Vox va emetre un comunicat en què afirmava que la comissió havia considerat que no s’havia vulnerat el codi ètic. La realitat és l’oposada. Els informes, signats i datats, estan penjats al web de la Paeria per a qui vulgui comprovar-ho. Per què va mentir Vox? La resposta més probable és que van intentar desactivar l’impacte polític de la sanció abans que la notícia es fes pública. Però l’estratègia els ha sortit malament: ara no només tenen una sanció ètica, sinó que han estat enxampats en una mentida que erosiona encara més la confiança dels seus votants.

Aquest comportament no és nou en la formació d’ultradreta. En altres municipis d’Espanya, Vox ha recorregut a comunicats falsos o a la negació de fets provats per esquivar crítiques. El que passa a Lleida és un exemple més d’una estratègia que prioritza la propaganda sobre la veritat. Per a una audiència que valora la transparència i l’honestedat en la gestió pública, aquesta actitud és intolerable.

L’alcalde porta la líder de Vox a la Fiscalia per incitació a l’odi

El conflicte no es queda en el pla ètic. L’alcalde Fèlix Larrosa ha anunciat que portarà la líder de Vox a Lleida davant la Fiscalia per incitar a la xenofòbia. Tot i que els detalls concrets de la denúncia no s’han fet públics, la decisió d’elevar el cas a la via penal indica que l’Ajuntament considera que les declaracions dels regidors de Vox transcendeixen el mer debat polític i poden constituir un delicte d’odi.

Aquesta acció judicial té un precedent clar: en els darrers anys, diversos ajuntaments espanyols han denunciat regidors de Vox per declaracions que vinculen immigrants amb delinqüència o que criminalitzen col·lectius vulnerables. A Lleida, la situació és especialment sensible perquè la ciutat ha experimentat un augment de la tensió social en barris amb alta concentració de població migrant. La decisió de Larrosa, un alcalde socialista que governa en minoria, busca enviar un missatge contundent: les paraules tenen conseqüències, i el discurs d’odi no serà tolerat a les institucions.

L’impacte per al ciutadà de Lleida: desconfiança i polarització

Per al veí de Lleida que se sent espanyol i que vota partits constitucionalistes com VOX o PP, aquest cas és un gerro d’aigua freda. D’una banda, confirma la sospita que molts polítics, independentment del seu signe, menteixen per salvar-se. De l’altra, revela que l’independentisme català no és l’únic problema de la política local: l’ultradreta també genera conflictes que distreuen d’allò essencial, com la gestió de la seguretat ciutadana, la immigració irregular o la corrupció.

Les dades del Ministeri de l’Interior indiquen que la criminalitat a Lleida ha augmentat un 12% en l’últim any, amb especial incidència en robatoris amb violència i furts. Mentrestant, els regidors de Vox dediquen les seves intervencions al ple a insultar l’alcalde i a llançar acusacions sense proves. La ciutadania mereix alguna cosa millor: polítics que es centrin a resoldre els problemes reals, no a alimentar la polarització amb mentides.

Reflexió de futur: la transparència com a única sortida

Aquest episodi deixa diverses lliçons. La primera és que la comissió d’Ètica i Bon Govern de la Paeria ha funcionat correctament, demostrant que els mecanismes de control intern poden ser eficaços quan s’apliquen amb rigor. La segona és que Vox ha quedat retratat: la seva estratègia de negar l’evidència no només és deshonesta, sinó que debilita la seva credibilitat davant d’aquells que encara hi confiaven.

El futur de la política local a Lleida passa per una major transparència i per l’exigència que tots els grups, sense excepció, retin comptes. L’alcalde Larrosa ha fet un pas valent en portar el cas a la Fiscalia, però la pilota és ara a la teulada de la justícia. Si la Fiscalia admet la denúncia, s’obrirà un procés que podria establir un precedent important sobre els límits del discurs polític.

Per als ciutadans de Lleida que se senten espanyols i que defensen la Constitució, la conclusió és clara: la mentida política no té cabuda en una democràcia sana. Vox ha fallat als seus votants. Ara els toca a ells decidir si continuen confiant en qui prefereix l’engany a la veritat.