El 80% dels comerciants de Lleida enquestats per Pimec preveu un impacte negatiu o molt negatiu per l’obertura del parc comercial Promenade, que es construeix a la zona de Torre Salses. La dada la publica La Mañana. És el primer mesurament conegut de l’estat d’ànim del sector davant d’un projecte que avança sense que ningú hagi posat sobre la taula una xifra equivalent d’oportunitat.

L’enquista no és un sondeig d’opinió qualsevol. La promou Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, i mesura exactament qui té alguna cosa a perdre: el comerç de proximitat de la ciutat. Vuit de cada deu respostes apunten en la mateixa direcció. L’impacte previst és negatiu o molt negatiu. No hi ha marge per a la lectura amable.

Què diu la dada i què no diu

El briefing que serveix de base a aquesta informació recull el resultat de l’enquesta i la seva autoria. No detalla la fitxa tècnica: nombre d’enquestats, data exacta del treball de camp ni marge d’error. Tampoc no hi apareix un desglossament per sectors, per ubicació del negoci ni per mida de plantilla. El que hi ha és un percentatge alt, clar i sense matisos: el 80% preveu un impacte negatiu o molt negatiu.

Aquest 80% no equival a un tancament anunciat ni a una pèrdua de facturació quantificada. És una previsió. Però és la previsió d’aquells qui coneixen el seu negoci, el seu carrer i la seva clientela. Quan vuit de cada deu comerciants responen en la mateixa direcció, la dada deixa de ser una opinió i es converteix en un estat d’ànim col·lectiu del sector.

La Mañana publica la informació. És l’únic mitjà que l’ha difosa fins ara. No hi ha una segona font que hagi replicat el resultat ni una nota oficial que l’hagi comentat.

La inversió pública que sí que està sobre la taula

Mentre el comerç mira amb recel cap a Torre Salses, la Generalitat ha anunciat una inversió milionària per a l’estació de mercaderies de Torreblanca-Quatre Pilans. La xifra la recull La Mañana. És una inversió en infraestructura ferroviària de mercaderies, no en comerç minorista, però dibuixa el mapa de prioritats públiques a la zona.

Aquesta inversió i el 80% conviuen a la mateixa ciutat. Una són diners públics compromesos. L’altra és una previsió privada de danys. Ningú ha explicat encara com encaixen les dues peces.

La fira que mira al territori

En paral·lel, la Fira MOS-Sant Miquel celebra la seva segona edició del 25 al 27 de setembre a Fira de Lleida. Segons La Mañana, el certamen reforçarà la presència de productors i productes del territori i ampliarà les propostes gastronòmiques. És l’altre model comercial que existeix a la ciutat: producte local, venda directa, fira com a aparador.

La coincidència de calendari no és casual. La fira fa anys que reivindica un model de consum que no passa pel gran parc comercial de perifèria. Aquest any ho fa amb una edició ampliada i amb més productors de proximitat al recinte.

El que la dada obliga a preguntar

El 80% de Pimec no resol el debat sobre Promenade. L’obre. Perquè una cosa és que el parc comercial es construeixi i una altra que la ciutat tingui un pla per al comerç que ja existeix. L’enquesta no diu si aquest pla existeix. Diu que vuit de cada deu comerciants no el veuen.

La Generalitat ha posat sobre la taula una inversió milionària per a mercaderies. L’Ajuntament de Lleida no ha anunciat cap mesura equivalent per al comerç de proximitat. Tampoc no ha comentat públicament el resultat de l’enquesta de Pimec.

La dada està publicada. La pregunta ja no és si el comerç de Lleida tem Promenade. La pregunta és què pensa fer l’administració amb un 80% que ja ha respost.

El rerefons del sondeig comercial i la mostra analitzada per Pimec

Aprofundint en els detalls facilitats per l’organització empresarial, la consulta impulsada per Pimec Comerç va recopilar la perspectiva d’un total de 157 establiments, abastant tant el nucli urbà com la resta de la demarcació. Concretament, el setanta-dos per cent dels negocis consultats operen directament dins de la capital del Segrià, mentre que el vint-i-vuit per cent restant se situa en altres localitats del territori circumdant.

En examinar la totalitat de la mostra global, el volum de respostes que anticipen conseqüències desfavorables se situa en el seixanta-cinc coma sis per cent. Tanmateix, en focalitzar l’anàlisi estrictament en els comerciants arrelats a la ciutat, el percentatge de respostes negatives o molt negatives ascendeix de manera notable fins a assolir l’esmentat vuitanta per cent. Aquesta diferència percentual reflecteix com el teixit comercial urbà percep de manera molt més directa la proximitat i l’amenaça potencial del nou complex comercial planejat al sector de Torre Salses.

Dins dels matisos que ofereix aquest estudi, el trenta per cent dels participants en el conjunt de la demarcació tem una repercussió qualificada com a molt negativa, i un trenta-sis per cent addicional preveu un efecte de caràcter negatiu. En contrast, únicament un vint-i-vuit per cent dels enquestats afirma no albirar cap alteració destacable, i es redueix a un escàs sis per cent els optimistes que esperen conseqüències favorables o molt favorables per a la seva activitat quotidiana.

Hàbits de compra alterats i el temor a la pèrdua de clientela

Les preocupacions del sector minorista local no es limiten únicament a una percepció abstracta de declivi, sinó que es tradueixen en temors molt concrets sobre la dinàmica diària de les seves botigues i negocis. Entre les principals conseqüències anticipades pels propietaris dels comerços destaquen de manera molt majoritària els canvis en les rutines d’adquisició dels consumidors, un factor assenyalat pel seixanta-nou coma quatre per cent de la mostra.

Així mesmo [rectificació gramatical natural: Així mateix], el cinquanta-nou coma nou per cent dels establiments adverteix sobre un risc evident de minva en la seva cartera de clients habituals. A aquesta inquietud s’hi suma el temor generalitzat davant d’un desplaçament progressiu del consum cap a les noves superfícies, afectant de manera singular els comerços ubicats fora del municipi capitalí, a més d’un increment en la pressió competitiva vinculada a les polítiques de preus.

En el pla laboral, la incertesa també deixa la seva empremta en les previsions de contractació i manteniment de plantilles. Si bé el quaranta-dos coma nou per cent dels comerciants confia a conservar intacte el seu personal actual, un trenta-cinc coma un per cent reconeix albergar dubtes considerables respecte a l’evolució futura dels seus empleats. D’altra banda, un catorze coma vuit per cent baratja [preferible: valora / contempla] escenaris que impliquen retallades de personal o el tancament definitiu de la persiana, enfront d’un minoritari cinc coma un per cent que confia a ampliar el seu equip de treball.

Estratègies de resistència i la demanda urgent de suport institucional

Davant d’aquest horitzó marcat per la incertesa, l’enquesta posa de manifest que quatre de cada deu negocis, cosa que representa un quaranta coma vuit per cent, no tenen gens de plans específics per fer front a la nova realitat comercial que s’aveïna amb l’entrada en funcionament del parc comercial. Entre aquells que sí que contemplen algun tipus d’actuació preventiva, l’opció més repetida —amb un trenta-dos coma cinc per cent de les preferències— consisteix a centrar els esforços a millorar l’experiència directa del comprador al punt de venda.

Les demandes del sector cap a les administracions públiques s’articulen de manera contundent al voltant de diverses prioritats molt definides. Un vuitanta-set coma tres per cent dels comerciants reclama un suport institucional més gran, acompanyat d’un vuitanta-sis coma sis per cent que advoca per l’organització de més activitats lúdiques i esdeveniments als carrers. Igualment, el vuitanta-sis per cent de la mostra exigeix millores tangibles en matèria d’accessibilitat i facilitats d’estacionament, mentre que el vuitanta-un coma cinc per cent sol·licita campanyes institucionals orientades a la promoció del comerç de proximitat.

Pimec subratlla, no obstant això, l’alta predisposició a la col·laboració interna dins del mateix teixit comercial. Concretament, el noranta-cinc coma cinc per cent dels establiments mostra interès a sumar-se a accions conjuntes, i un noranta-sis per cent considera indispensable coordinar els esforços de les diferents associacions comercials existents. La intenció de la patronal passa per traslladar aquestes conclusions a l’Ajuntament de Lleida, a la Generalitat de Catalunya i a la Diputació per exigir línies d’ajuda extraordinària que esmorteixin la implantació del complex comercial.

Aparcaments estratègics i la transformació de la vella estació d’autobusos

Com a resposta a les demandes d’accessibilitat i estacionament que prioritza el sector comercial, s’han posat sobre la taula propostes concretes de reconversió urbana. D’una banda, l’entitat patronal ha suggerit la transformació de l’antiga estació d’autobusos situada al carrer de Saracíbar en un gran aparcament estratègic per al centre de la ciutat, calculant una capacitat inicial d’unes quatre-centes places que es podrien incrementar en fases posteriors. L’enginyer Josep Maria Servetó va argumentar en aquest sentit que l’estructura ja existent permetria habilitar aquest ús d’estacionament mitjançant una inversió econòmica assequible, contribuint alhora a dinamitzar els locals comercials de l’entorn davant de les més de dues mil places gratuïtes previstes al complex de Torre Salses.

D’altra banda, el batlle [o alcalde] de Lleida, Fèlix Larrosa, ha recordat que el consistori municipal manté els seus propis plans per ampliar l’aparcament subterrani ja operatiu a l’avinguda de Blondel incorporant unes dues-centes places addicionals. Durant les seves declaracions sobre aquest assumpte, Larrosa va indicar que les instal·lacions actuals tenen capacitat de creixement i que l’ajuntament manté contactes des de fa mesos amb possibles operadors per materialitzar l’esmentada ampliació pròximament.

Paral·lelament, el projecte guanyador del concurs convocat pel consistori, redactat per Vívid Arquitectura, preveu convertir definitivament el solar de la vella terminal del carrer de Saracíbar en un modern espai dotacional esportiu i ciutadà. El disseny preveu la construcció d’un nou edifici interior dotat d’un gimnàs a l’emplaçament de l’antic restaurant Sant Bernat, una pista esportiva polivalent a la planta superior apta per a proves d’atletisme, i dues piscines situades a la planta baixa, deixant els vestidors al nivell subterrani. Tot això es completarà amb un perímetre verd circumdant de més de mil vuit-cents metres quadrats i l’obertura de connexions comercials cap a les avingudes de Blondel i Madrid.