L’Audiència de Lleida va absoldre dijous un home acusat d’abusar sexualment de la seva fillastra després que la jove, que ara té 19 anys, reconegués durant el judici que es va inventar els fets que havia denunciat, segons La Mañana i SEGRE. La Fiscalia, que li demanava cinc anys de presó, va retirar l’acusació i va demanar al tribunal que dedueixi testimoni per valorar si cal investigar la jove per una possible denúncia falsa.

El tribunal va dictar oralment una sentència absolutòria amb tots els pronunciaments favorables per a l’home, segons SEGRE. La resolució és ferma, perquè cap de les parts no presentarà recurs.

El que es va denunciar

Els fets denunciats inicialment haurien passat entre el juny del 2020 i el juny del 2021, quan l’home convivia a Lleida amb la mare de la jove, segons La Mañana. Segons l’acusació, l’home aprofitava els moments en què es quedava sol amb la menor per fer-li tocaments. La menor tindria llavors entre 13 i 14 anys, segons La Ciutat. SEGRE va precisar la vigília del judici que els abusos s’haurien produït de manera continuada i reiterada al llarg d’un any.

La Fiscalia l’acusava d’un delicte continuat d’abús sexual a una menor de 13 anys i demanava cinc anys de presó, nou anys d’inhabilitació per a feines que impliquin contacte directe amb menors, cinc anys de llibertat vigilada i una indemnització de 6.000 euros per danys morals, segons el mateix diari. També demanava que se li prohibís acostar-se a menys de 500 metres de la jove i comunicar-s’hi durant cinc anys, segons SEGRE.

L’acusació era per abús i no per agressió perquè els fets haurien passat abans de la reforma del Codi Penal coneguda com a llei del «només sí és sí», que va entrar en vigor l’octubre del 2022 i va integrar en el delicte d’agressió sexual les conductes que abans eren abús, segons SEGRE.

«Era una nena a qui castigaven»

Davant del tribunal, la jove va explicar que s’ho va inventar tot perquè «hi havia discussions» a casa i «era una nena a qui castigaven», segons La Mañana. Va justificar que aleshores era «una mica ingènua» i que no va pensar en la gravetat del que denunciava ni en les conseqüències que podia tenir.

Segons SEGRE, la jove va denunciar quan era menor d’edat i estava enfadada amb l’home, avui exparella de la seva mare, perquè la castigava durant les discussions familiars. Davant del tribunal va afirmar que «se lo inventó todo» i que no va valorar la gravetat que podia tenir una acusació d’aquestes característiques, segons La Ciutat.

La jove va relatar que, quan va intentar rectificar, encara era menor i vivia en un centre de menors. Segons la seva declaració, tenia por, se sentia pressionada i no s’atrevia a fer el pas perquè no la creien i li deien que podia acabar en un centre tancat, segons La Mañana. Després de fer els 18 anys i sortir del centre, el sentiment de culpa va anar creixent perquè considerava que estava perjudicant una persona que «no s’ho mereixia», segons el mateix diari.

Una gravació coneguda la vigília

La defensa va aportar durant la vista l’enregistrament d’una conversa entre la jove i la seva germana en què la jove afirmava que s’havia equivocat, que els fets denunciats eren mentida i que volia retirar la denúncia contra l’home, segons La Mañana. La gravació es va conèixer el dia abans del judici, segons SEGRE.

L’acusat: quatre anys sense veure el seu fill

L’acusat va negar haver fet mai cap tocament a la seva fillastra i va dir que la tractava com una filla pròpia, segons els dos diaris. Segons La Ciutat, ho va negar durant tot el procediment. «Discutíem molt i, abans de la denúncia, em va dir que em farien la vida impossible per voler endur-me el seu germà», va declarar, segons La Mañana. El germà és fill de l’acusat i de la mare de la jove.

Durant el judici, l’home va dir que fa quatre anys que no pot veure el seu fill, segons el mateix diari.

Per què es va retirar l’acusació

La jove havia volgut retirar la denúncia abans del judici, però no ho va fer, segons la seva pròpia declaració. La decisió de la Fiscalia va arribar a la mateixa vista, després d’escoltar-la. La Fiscalia va retirar l’acusació en considerar que la declaració de la jove era la principal prova de càrrec i que, després que ella negués la veracitat dels fets, no hi havia elements per sostenir la petició de condemna, segons La Mañana. L’advocat de la Generalitat també es va mostrar favorable a l’absolució.

La Fiscalia va demanar a més que es dedueixi testimoni per valorar si la conducta de la jove pot constituir un delicte de denúncia falsa. El tribunal va indicar que examinarà la causa abans de decidir si trasllada els fets a un altre jutjat perquè s’investiguin, segons els dos diaris.

Les xifres dels jutjats de Lleida

Els jutjats de Lleida van dictar l’any passat 52 sentències fermes per delictes contra la llibertat sexual, segons SEGRE, que va publicar la xifra la vigília del judici. La xifra augmenta des de fa cinc anys: el 2024 en van ser 48, la més alta des del 2020, segons el mateix diari.

Al conjunt de la demarcació, els cossos policials van registrar el 2025 un total de 291 delictes contra la llibertat sexual, un 5,2 % menys que l’any anterior, segons el balanç de criminalitat d’Interior recollit per Nació Digital, l’últim publicat amb dades de tot l’any. Les violacions denunciades van ser 133, un 15,8 % menys. A la ciutat de Lleida es van registrar 106 delictes contra la llibertat sexual, un 17,2 % menys, dels quals 46 van ser violacions, un 19,3 % menys, segons el mateix mitjà. En total, la demarcació va registrar 22.382 infraccions penals el 2025, un 2,4 % menys que l’any anterior, i la ciutat, 9.409, un 4 % menys. Són fets coneguts pels cossos policials, no condemnes.

El canvi de la llei

La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat publicada el 2025, amb dades del 2024, va registrar 32.357 diligències prèvies per delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual a Espanya, un 9,96 % més que l’any anterior, segons El Salto. La mateixa memòria reflecteix la incidència de la llei del «només sí és sí» en l’estadística: les diligències per abús sexual van passar de 8.634 el 2022 a 2.496 el 2023 i a 1.414 el 2024, mentre que les d’agressió sexual van pujar de 9.603 el 2022 a 18.474 el 2023 i a 20.711 el 2024.

Segons el mateix mitjà, la memòria explica aquests canvis per la desaparició de la figura de l’abús sexual, les conductes del qual es van integrar en l’agressió sexual amb la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. La reforma va modificar la forquilla de penes d’aquests comportaments i es va aplicar a les denúncies per agressió sexual presentades a partir del 6 d’octubre del 2022, segons el mateix mitjà. En els delictes contra menors de 16 anys, les agressions sexuals van augmentar un 68,72 % el 2024 i els abusos van baixar un 40,79 %.

La Fiscalia adverteix que el 2024 encara hi pot haver qualificacions per abús sexual de fets comesos abans de la reforma, com en aquest cas, i que aniran disminuint els propers anys, segons El Salto. La memòria subratlla també que en aquests delictes, precisament perquè passen en la intimitat, «se mantiene un indefinido índice de impunidad porque las conductas no afloran», i que es cometen sovint aprofitant les relacions pròximes entre víctima i agressor, com la família, l’escola o els clubs esportius, segons el mateix mitjà. La memòria afegeix que «es responsabilidad de todos crear un clima de apoyo para que las víctimas salgan de su silencio». Es va fer pública el 5 de setembre del 2025, després de l’obertura de l’any judicial al Tribunal Suprem.

El que no consta

Cap de les fonts citades no identifica l’acusat ni la jove. Tampoc no consta per què va intervenir al judici l’advocat de la Generalitat, quant de temps va estar investigat l’home ni si va estar sotmès a mesures cautelars durant la instrucció. El tribunal encara no ha decidit si enviarà els fets a un altre jutjat per investigar una possible denúncia falsa. Les fonts tampoc no recullen si la mare de la jove va declarar al judici ni què va dir, ni en quin centre de menors va viure la jove.

Fonts i verificació

Informació basada en SEGRE, 15 d’octubre de 2026; La Mañana, 15 d’octubre de 2026; SEGRE, 14 d’octubre de 2026; Nació Digital, 19 de febrer de 2026, amb dades d’Interior; El Salto, 5 de setembre de 2025, sobre la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat, i La Ciutat, 15 d’octubre de 2026. No s’ha pogut consultar la sentència, que es va dictar de forma oral.