El Departament d’Agricultura de la Generalitat ha confirmat setze casos positius de febre del Nil occidental en equins a Catalunya. D’aquest total, onze es localitzen al municipi d’Almacelles, a la comarca del Segrià (Lleida), i cinc a Pau, a la comarca de l’Alt Empordà. Els resultats, verificats l’11 d’octubre, marquen la detecció de la infecció en cavalls a la província de Lleida després de més de cinc anys sense registres actius.

Distribució dels casos i vigilància

Les dades oficials indiquen una concentració dels contagis a la zona centre-oest de la demarcació. El municipi d’Almacelles acumula la majoria dels positius detectats. Els cinc casos restants s’han identificat a la costa oriental.

Aquesta distribució es correspon amb la presència d’hàbitats favorables per a la reproducció del gènere Culex, el vector principal de transmissió de la malaltia. Aquests mosquits proliferen en aigües estancades i zones humides, característiques de la geografia del delta interior i les zones de regadiu de Lleida.

Des d’octubre de 2020 no s’havien registrat casos confirmats en cavalls a la província. La detecció actual ha portat el Departament d’Agricultura a establir un perímetre de vigilància a la zona afectada pels casos d’Almacelles i a comunicar l’alerta a les autoritats sanitàries competents.

Transmissió i risc humà

La febre del Nil occidental no es transmet d’animal a animal ni entre persones de manera directa. El cicle de transmissió principal involucra les aus salvatges, que actuen com a reservoris del virus, i els mosquits del gènere Culex, que actuen com a vectors. Un mosquit infectat que pica un cavall o una persona pot transmetre el virus.

Els cavalls i els éssers humans es consideren amfitrions “dead-end” (de final de línia). Això significa que es poden infectar, però no desenvolupen nivells de viremia (concentració del virus en sang) suficients per tornar a infectar altres mosquits. Per tant, la presència de casos en equins no indica un brot de transmissió directa als humans, però sí que serveix com a indicador epidemiològic de la circulació activa del virus al medi.

La infecció humana és possible a través de la picada d’un mosquit infectat. Els símptomes poden variar des d’episodis lleus de febre, cefalea i mialgies, fins a formes greus que afecten el sistema nerviós central (meningoencefalitis). No existeix un tractament antiviral específic; el maneig és de suport.

Contexte epidemiològic al Segrià

La detecció de casos a Almacelles s’emmarca en un context de vigilància prèvia. Durant l’any en curs, els sistemes de monitorització sanitària i veterinària han registrat la presència del virus en aus a la comarca del Segrià, incloent-hi gallines centinela i altres espècies aviaris.

L’Institut de Recerca en Ciències de la Salut Animal (IRTA-CRESA) ha participat en la confirmació dels casos mitjançant l’anàlisi de mostres biològiques. La coordinació entre aquest organisme i el Departament d’Agricultura permet una resposta coordinada davant la detecció de nous focus.

La combinació de factors climàtics, l’abundància de zones de regadiu i humedals, i el pas d’aus migratòries per la zona de Lleida, crea condicions que faciliten la supervivència del virus al medi ambient.

Mesures de control i prevenció

En confirmació dels casos positius, les autoritats han activat un protocol de mesures preventives. Les actuacions es centren en dos eixos principals: el control vectorial i la vigilància sanitària.

En l’àmbit local, els ajuntaments de la zona, incloent-hi Almacelles, han de gestionar els punts de cria de mosquits. Les mesures inclouen l’eliminació d’aigües estancades en contenidors, cisternes, jardins i altres espais on el mosquit pot reproduir-se.

En l’àmbit sanitari, s’ha reforçat la vigilància clínica entre els professionals dels centres de salut de la zona. El quadre clínic de la febre del Nil s’inclou en el diagnòstic diferencial dels pacients que presentin símptomes compatibles, especialment febre i alteracions neurològiques.

Les hemobancs mantenen els seus protocols de tamisatge per detectar possibles infeccions en les donacions, una mesura de precaució estàndard per evitar la transmissió per via transfusional, un risc poc freqüent però contemplat a l’estratègia de salut pública.

Recomanacions per a la ciutadania i els ramaders

Per al sector ramader, les autoritats recomanen una vigilància estreta dels animals. Els signes clínics de la febre del Nil en els cavalls inclouen febre, debilitat muscular, atàxia (dificultat per mantenir l’equilibri) i paràlisi. Davant la sospita d’un cas, és obligatori notificar-ho al metge veterinari col·legiat i a les autoritats sanitàries per a la presa de mostres.

La vacunació és una eina de prevenció disponible per als eqüins. Tot i que no és obligatòria a tot el territori, se’n recomana la consideració en zones de risc com el Segrià, especialment durant els períodes de major activitat del mosquit. La decisió ha de ser valorada pel veterinari, basant-se en l’historial i la ubicació de l’explotació.

Per a la població general, la prevenció de les picades és la mesura més eficaç. Es recomana:

  • Utilitzar repel·lents eficaços contra el mosquit.
  • Portar roba que cobreixi els braços i les cames.
  • Instal·lar mosquiteres a les portes i les finestres.
  • Evitar activitats a l’aire lliure a l’alba i al crepuscle, hores de major activitat del vector.

Seguiment

La situació epidemiològica es troba en fase de seguiment actiu. El Departament d’Agricultura i l’IRTA-CRESA continuaran amb la monitorització d’eqüids i aus a la demarcació de Lleida. La detecció de nous positius podria conduir a l’ampliació del perímetre de vigilància i a la intensificació de les tasques de control de mosquits.

Les autoritats sanitàries no han establert restriccions de moviment d’animals ni tancament de fronteres. La recomanació vigent és la cautela i l’adherència a les mesures de bioseguretat per part dels criadors, i a les mesures preventives per part de la ciutadania, per minimitzar el risc d’exposició al virus.