El gasoil ha superat la barrera dels 2 euros per litre a la primera estació de servei de Lleida: el cartell que ningú no volia veure ja és penjat. L’escalada, que situa el carburant en màxims històrics i encareix la gasolina a nivells de març, suposa un sobrecost mensual per als treballadors de la comarca que necessiten el cotxe diàriament. I arriba en el pitjor moment, quan la campanya de la fruita mobilitza milers de temporers i transportistes pels camps de Lleida.
El gasoil a 2 euros a Lleida dispara el cost de treballar
La dada, avançada pel diari Segre, confirma el que molts conductors ja patien en silenci: l’atenuació de la rebaixa fiscal aprovada pel Govern central no ha servit per contenir la pujada. Al contrari, la retirada progressiva dels descomptes, aplicada per pal·liar la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna i les tensions a l’Orient Mitjà, ha coincidit amb un repunt del cru als mercats internacionals. El resultat anul·la qualsevol efecte beneficiós.
Mentre el Govern de Pedro Sánchez presumeix d’haver contingut la inflació general, els carburants segueixen una senda alcista que contradiu els missatges de la Moncloa. La gasolina, per la seva banda, ha tornat a nivells de març: l’escalada no és un fenomen puntual, sinó una tendència consolidada.
Temporers i transportistes, els primers damnificats
En una comarca on l’activitat econòmica gira al voltant de la fructicultura i els polígons industrials, el cotxe no és una opció, sinó una necessitat ineludible. Els temporers que acudeixen a les explotacions fructícoles, molts d’ells desplaçats des d’altres províncies, veuen com una part creixent del seu jornal s’evapora al dipòsit del vehicle.
Els transportistes pateixen una doble penalització: el combustible encareix la seva activitat professional i redueix el seu marge de benefici en un sector on la competència és ferotge i els preus dels fets no sempre s’actualitzen al mateix ritme que el gasoil.
El càlcul és senzill. Un treballador que recorre una distància diària considerable entre el seu domicili i la feina, amb un consum mitjà estàndard, necessita una quantitat significativa de litres al mes. A 2 euros el litre, només en desplaçaments laborals gasta una quantitat elevada. Per a un temporer, això representa una part molt important del seu salari. La xifra resulta encara més sagnant si es compara amb èpoques anteriors, quan el gasoil era molt més barat i el mateix desplaçament costava menys de la meitat.
El camp de Lleida, al punt de mira
La campanya de la fruita, motor econòmic de la comarca, s’enfronta a una tempesta perfecta: l’encariment del combustible se suma a l’augment dels costos de producció, a la sequera que ha reduït les collites i a la competència de països tercers amb menors exigències laborals i mediambientals. Els agricultors, que ja denunciaven la falta de rendibilitat de les seves explotacions, veuen ara com el transport de la fruita fins als mercats consumeix una part creixent dels seus ingressos.
Les cooperatives i organitzacions agràries han sol·licitat en reiterades ocasions mesures urgents, com la reducció de l’IVA dels carburants agrícoles o la creació d’un gasoil bonificat específic per al sector. Fins ara, les respostes del Ministeri d’Agricultura han estat tèbies i les ajudes anunciades, insuficients. Mentrestant, els preus en origen de la fruita no reflecteixen els costos reals de producció, i el consumidor final tampoc no es beneficia d’una baixada que no arriba.
Polítiques públiques que arriben tard
La pujada del gasoil no és una fatalitat inevitable. Darrere de cada euro al sortidor hi ha decisions polítiques, tensions geopolítiques i especulació als mercats. El Govern va aplicar la retirada de la rebaixa fiscal amb una gradualitat que molts van considerar electoralista, i que finalment ha resultat ineficaç.
Els ajuntaments i la Diputació de Lleida tenen un marge de maniobra limitat, però no nul. Bonificar impostos municipals, promoure el transport públic o impulsar fórmules de mobilitat compartida són mesures que, ben aplicades, podrien alleujar la pressió sobre les butxaques. La responsabilitat principal, però, recau en el Govern central, que hauria de replantejar-se la seva política fiscal sobre els carburants i protegir els col·lectius més vulnerables sense renunciar als objectius mediambientals.
La Generalitat tampoc no queda al marge. Juntament amb els ajuntaments i la Diputació, hauria de remar en la mateixa direcció i deixar de banda les disputes partidistes que tant de mal fan a la gestió del que és públic.
L’era del combustible barat ha acabat
Són els 2 euros per litre un sostre o un trampolí cap a preus més alts? Els experts no es posen d’acord: uns apunten a una estabilització en els pròxims mesos; altres adverteixen que la volatilitat geopolítica i la transició energètica mantindran els preus en nivells elevats durant anys. El que sembla clar és que l’era del combustible barat ha acabat.
L’aposta pel transport públic, l’impuls al vehicle elèctric i la promoció de models de mobilitat més eficients no són opcions ideològiques, sinó necessitats pràctiques. Lleida, una ciutat de mida mitjana amb una comarca extensa i dispersa, té davant seu el repte de dissenyar una mobilitat que no deixi ningú enrere.
Mentrestant, el temporer que s’aixeca d’hora per collir fruita, el transportista que recorre la comarca de punta a punta i el petit empresari que porta la seva mercaderia al mercat continuaran mirant amb preocupació el marcador de les gasolineres. La dada dels 2 euros per litre a la primera estació de servei de Lleida no és una anècdota: és la punta de l’iceberg d’una crisi d’assequibilitat que amenaça el teixit productiu i social de la comarca. I exigeix respostes que, de moment, no arriben.