El govern municipal de Lleida porta al ple l’ordenança que vetarà el burga. El text entra al saló de plens amb el PSC a favor, amb PP, ERC i Comú en contra i amb Junts i Vox en l’abstenció. Sis grups municipals, tres posicions i un únic suport declarat per a la norma.

La informació la va publicar Segre el 16 de setembre de 2026. Quatre mitjans han coincidit en el relat, sense diferències sobre qui queda a cada costat de la votació.

Qui vota què en l’ordenança del burga

Sis grups, sis línies. El PSC, a favor. PP, en contra. ERC, en contra. Comú, en contra. Junts, abstenció. Vox, abstenció.

La foto deixa el PSC com a únic defensor de l’ordenança, que arriba al ple impulsada pel govern municipal. Davant, tres grups amb trajectòries pròpies que coincideixen en la mateixa resposta: no.

Junts i Vox trien una tercera via. No donen suport a la norma juntament amb el PSC ni se sumen al rebuig dels altres tres grups. Una abstenció no engreixa el sí ni el no: aparta qui la practica del resultat i deixa el pes de la votació en la resta.

El repartiment queda així: un a favor, tres en contra i dos en l’abstenció.

Larrosa defensa l’ordenança del burga

Larrosa ha sortit a defensar el text. Ho ha fet amb dos arguments. El primer: l’ordenança no ataca la llibertat religiosa. El segon: «hi ha dones recloses a casa».

L’ordenança vetarà el burga. Aquest és l’objecte de la norma que arriba al ple.

El que es decideix al ple de Lleida

El ple té l’ordenança sobre la taula, i allà es decideix la seva sort. El PSC hi compareix amb un sol suport: el seu. Tres grups voten en contra. Dos es queden al marge dels dos blocs.

Per als veïns de Lleida, el desenllaç té una traducció immediata: la ciutat comptarà o no amb una ordenança que vetarà el burga, segons el que decideixin els seus representants municipals.

L’ordenança que vetarà el burga espera el vot amb el PSC com a únic defensor. Larrosa ja ha posat el seu argument damunt la taula: la norma no ataca la llibertat religiosa. I ha afegit una frase: «hi ha dones recloses a casa».

El tràmit previ i les discrepàncies de l’oposició

La nova normativa urbanística i de civisme no va aconseguir superar amb èxit l’examen de la comissió informativa. En aquest primer pas, el Partit dels Socialistes de Catalunya es va quedar completament sol defensant la mesura amb el seu vot favorable, mentre que els representants del Partit Popular, Esquerra Republicana de Catalunya i el Comú es van posicionar en contra. Per la seva banda, els regidors de Junts i Vox van optar per l’abstenció. Malgrat aquest fre en el tràmit inicial, l’equip de govern de l’ajuntament ha decidit mantenir els seus plans i elevar la proposta de normativa directament al ple municipal previst per al divendres 25 de setembre. La intenció de l’executiu local és buscar els consensos necessaris durant els pròxims dies que permetin desbloquejar la situació i aconseguir una aprovació definitiva a la sessió plenària.

Les crítiques per part dels grups de l’oposició no s’han fet esperar, la qual cosa reflecteix un clima de notable tensió política al consistori leridà. Des del Partit Popular, el principal grup de l’oposició encapçalat per Xavi Palau, s’ha justificat la negativa a donar suport al text argumentant que l’executiu local únicament ha incorporat un percentatge inferior al deu per cent de les esmenes que la seva formació havia presentat. Palau ha manifestat dures crítiques cap a la gestió de l’equip socialista, i ha qualificat les seves actuacions en matèria de seguretat ciutadana i civisme com un complet desgavell i una improvisació continuada. El dirigent popular ha sostingut que els socialistes no tenen la credibilitat necessària per tirar endavant aquesta mena de normatives restrictives, i ha posat com a exemple el dia a dia als carrers de la capital del Segrià; alhora, ha exigit un canvi de rumb per evitar que la situació empitjori amb cada nova resolució governamental.

En una línia similar d’oposició frontal, la portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, Jordina Freixanet, ha reclamat directament la retirada del document actual. Els republicans han instat el govern municipal a redactar una nova proposta que sigui exigent i transparent davant de l’incivisme, però que alhora eviti caure en l’error de vincular o confondre situacions de vulnerabilitat social, pobresa extrema o sensellarisme amb conductes incíviques sancionables a l’espai públic.

Detall de l’articulat i règim sancionador de la nova norma cívica

La proposta normativa que se sotmetrà a debat al ple municipal introdueix modificacions i actualitzacions substancials respecte a l’ordenança vigent des de l’any 2007. El text incorpora un quadre de sancions actualitzat i diversificat en tres graus diferents segons la gravetat dels actes comesos pels ciutadans. Les infraccions de caràcter lleu preveuen sancions econòmiques que es mouen en una forquilla d’entre 400 i 750 euros. Les infraccions qualificades com a greus elevon la quantia de les multes des dels 751 euros fins a arribar als 1.500 euros. Finalment, les infraccions considerades molt greus preveuen càstigs pecuniaris que oscil·len entre els 1.501 i els 3.000 euros.

Durant la presentació de les mesures, les tinentes d’alcalde Cristina Morón i Carme Valls van detallar alguns aspectes clau del règim punitiu. Morón va incidir especialment en el tractament de la reincidència dels infractors. Segons el que estipula la normativa, si un ciutadà comet una falta de caràcter lleu i torna a incórrer en la mateixa conducta infractora en un termini inferior a dos anys, aquesta infracció serà automàticament requalificada com a greu, amb la qual cosa s’incrementarà conseqüentment la sanció econòmica aplicable.

A manera d’explicació per il·lustrar l’aplicació pràctica de l’ordenança, l’ajuntament va enumerar diverses conductes prohibides i els seus corresponents càstigs econòmics. Accions tan quotidianes com orinar o defecar a la via pública passaran a ser sancionades amb multes compreses entre els 501 i els 600 euros. La pràctica del consum d’alcohol al carrer de manera desatesa, coneguda comunament com a botellón, comportarà multes d’entre 400 i 500 euros. Així mismo, generar sorolls molests durant l’horari nocturn es penalitzarà amb imports que van des dels 601 fins als 750 euros, mentre que la sol·licitud de serveis sexuals a la via pública es castigarà de manera més severa amb multes que oscil·len entre els 1.000 i els 1.500 euros. Per facilitar el control i la resposta municipal davant d’aquestes situacions, el govern local preveu la posada en marxa d’un canal de comunicació directe destinat a fer possible que la ciutadania pugui reportar conductes incíviques i permetre així una intervenció més àgil de l’administració local.

El vet al rostre cobert i la justificació de l’alcalde Fèlix Larrosa

El nucli central de la controvèrsia recau sobre l’article 12 de la normativa proposta, el qual estableix de manera explícita que quedarà prohibit portar qualsevol mena de peça de roba, indumentària o element tèxtil que oculti totalment el rostre en el conjunt dels espais públics de la ciutat. El vet afecta de ple l’ús del burga i del nicab, tot i que la redacció mateixa de l’articulat preveu excepcions concretes. La prohibició no serà aplicable a l’interior dels recintes destinats al culte religiós, ni tampoc en aquells emplaçaments on resulti habitual cobrir-se la cara a causa de costums socials degudament acceptats, o bé quan l’ús d’aquesta indumentària respongui de manera directa a l’exercici legítim d’un dret fonamental amparat per l’ordenament jurídic.

Abans de procedir a la imposició efectiva de qualsevol sanció pecuniària, que tal com s’ha especificat se situarà entre els 400 i els 750 euros en tractar-se d’una falta de caràcter lleu, la normativa estableix un pas previ obligatori consistent a advertir formalment el ciutadà sobre l’existència d’aquesta prohibició municipal a la via pública.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha volgut contextualitzar la mesura tot recordant un precedent històric al consistori. El regidor ha assenyalat que la Paeria ja va intentar sense èxit prohibir l’ús del burga als carrers de la ciutat l’any 2010. No obstant això, Larrosa ha matisat la diferència fonamental entre tots dos moments temporals: mentre que en aquella ocasió anterior es van argumentar exclusivament motius vinculats a la seguretat ciutadana, el plantejament actual defensat pel seu executiu es fonamenta prioritàriament en la defensa dels drets de les dones.

Per reforçar la seva postura, l’alcalde ha apuntat que municipis propers com Cervera apliquen aquesta mateixa prohibició des de fa una dècada i mitja, i ha assegurat que el text de l’article en qüestió ha estat exhaustivament revisat pels serveis jurídics i diversos experts legals de l’ajuntament. En la seva argumentació pública, Larrosa ha remarcat que no hi ha cap precepte en el text sagrat de l’Alcorà que obligui les dones a cobrir-se el rostre, i ha qualificat aquesta pràctica més aviat com a mera tradició cultural. Amb rotunditat, l’alcalde ha afirmat que des del govern municipal no volen que cap persona transiti pels carrers de la ciutat ni completament despullada ni amb el rostre totalment tapat.

Pla socioeducatiu i context de seguretat a la ciutat

A més de la vessant estrictament prohibicionista i sancionadora de l’ordenança, l’equip de govern ha volgut incorporar mesures de caràcter assistencial i preventiu per protegir les persones afectades. En aquest sentit, la tinenta d’alcalde Carme Valls ha anunciat el desplegament paral·lel d’un pla d’acció de naturalesa socioeducativa. L’objectiu principal d’aquesta iniciativa institucional és evitar que aquelles dones que es trobin en situacions de coacció o obligació per dur el vel integral pateixin una situació d’aïllament social. El pla pretén habilitar entorns segurs on aquestes dones tinguin l’oportunitat de socialitzar, adquirir nous aprenentatges i rebre un acompanyament integral per part dels serveis municipals.

La tramitació d’aquesta ordenança municipal coincideix en el temps amb episodis de tensió als carrers de Lleida que mantenen l’atenció dels cossos de seguretat i de l’opinió pública. Sense anar gaire lluny, el centre de la capital del Segrià ha estat escenari recent d’un altercat multitudinari de caràcter violent. Una batussa amb la participació de diversos implicats registrada en les primeres hores del matí va deixar un balanç inicial de sis persones ferides. Cinc dels afectats van patir lesions produïdes per l’ús d’armes blanques, mentre que la sisenta víctima va necessitar atenció mèdica a conseqüència de diverses contusions.

Els Mossos d’Esquadra van engegar de manera immediata una investigació policial per esclarir tots els detalls de l’enfrontament i identificar els autors materials de les agressions. Des del cos policial s’ha indicat que el recompte de víctimes podria no ser definitiu, sense descartar l’aparició de nous afectats a mesura que avancin les diligències de la investigació oberta sobre aquest episodi violent que ha sacsejat l’actualitat local de Lleida en els últims dies.