L’Agència Tributària va revocar el 3 de juny de 2020 el número d’identificació fiscal d’Adaix de Negocios SL, la societat que va explotar la discoteca Larida al Turó de Gardeny gràcies a una concessió de la Paeria. Hi va figurar Sergi Vélez Viola, parella de la portaveu del PSOE al Congrés, Montse Mínguez, primer com a administrador únic i després com a apoderat. Ho ha publicat aquest divendres ESdiario, i el Butlletí Oficial del Registre Mercantil ho confirma: el número del 30 d’octubre de 2020 recull, a la secció de Lleida, el tancament provisional del full registral per revocació del NIF d’Adaix de Negocios, inscrit el 22 de setembre.

És la mateixa societat a la qual el Govern municipal d’Àngel Ros va modificar el juny de 2014 les condicions de la concessió per un import de 281.783 euros, segons ESdiario, quan Mínguez portava l’àrea econòmica de l’Ajuntament i l’empresa arrossegava impagaments amb la Paeria.

El que diu el Registre Mercantil

El rastre d’Adaix al butlletí oficial cap en tres anuncis, i tots tres porten les mateixes dades registrals: tom 1177 i full L 23375 del Registre Mercantil de Lleida.

El primer és del 10 d’agost de 2009. Recull el nomenament de Sergi Vélez Viola com a apoderat d’Adaix de Negocios, inscrit el 27 de juliol d’aquell any. El mateix número publica dos actes més de la societat del mateix dia: un canvi d’administrador únic i el trasllat del domicili social a la rambla Ferran de Lleida.

El segon és del 10 d’octubre de 2017. El Registre anota el tancament provisional del full registral per baixa a l’índex d’Entitats Jurídiques, inscrit el 27 de setembre de 2017. Mentre dura aquesta situació, la societat té restriccions importants per inscriure actes nous, segons ESdiario.

El tercer és el del 30 d’octubre de 2020, amb la revocació del NIF. ESdiario reconstrueix la seqüència: l’Agència Tributària va acordar la revocació el 3 de juny de 2020, la mesura es va publicar administrativament el 27 de juliol, el Registre Mercantil de Lleida va practicar el tancament provisional del full el 22 de setembre i el butlletí ho va publicar el 30 d’octubre.

L’anunci del 2020 no apareix sol. Aquell número del butlletí inclou, a la mateixa secció de Lleida, una llarga llista de tancaments provisionals per revocació del NIF d’altres societats de la província, inscrits el mateix 22 de setembre.

El que l’anunci no explica

El butlletí no diu per què Hisenda va revocar el número fiscal d’Adaix. ESdiario ho subratlla: l’anunci oficial no revela quina irregularitat va provocar la decisió, tot i que la causa ha de constar a l’expedient administratiu.

Segons aquest diari, l’article 147 del Reglament de Gestió i Inspecció Tributària permet a Hisenda revocar el NIF d’una societat per causes com declarar activitats inexistents, facilitar un domicili fiscal fals, no iniciar realment l’activitat o incomplir determinades obligacions tributàries, i aquestes causes s’han d’acreditar en el procediment. La revocació dificulta l’operativa bancària, impedeix determinats tràmits i provoca el tancament del full registral.

Del tancament del 2017, ESdiario explica que la Llei de l’Impost sobre Societats preveu la baixa provisional a l’índex quan l’Administració declara fallits determinats deutes tributaris o quan una empresa no presenta l’impost durant tres períodes consecutius. Tampoc aquell anunci precisa quina de les dues causes es va donar en el cas d’Adaix.

Qui era qui a Adaix

Segons The Objective, Adaix de Negocios es va crear a mitjan gener de 2009 i va iniciar les operacions només dues setmanes abans que la Paeria posés en marxa el concurs de les activitats d’oci del Turó de Gardeny. El concurs es va obrir el 30 de gener de 2009, segons Nació Digital. S’hi van presentar quatre empreses i el va guanyar Adaix.

Les dates del pas de Vélez per l’administració no coincideixen del tot entre els mitjans. ESdiario situa el seu nomenament com a administrador únic el 10 de març de 2009 i la seva sortida el 23 de març. The Objective diu que es va convertir en administrador únic el març de 2009, quan ja es coneixia el projecte, i que va romandre en el càrrec fins a l’1 d’abril. Tots dos coincideixen en el que publica el butlletí: l’agost de 2009 va ser nomenat apoderat.

The Objective afegeix dues dades sobre l’etapa de l’adjudicació. El maig de 2009, quan la Paeria va adjudicar la concessió, Mínguez era segona tinenta d’alcalde i responsable de l’àrea d’Economia. I Vélez, segons aquest digital, ha estat administrador únic de la societat i continua com a apoderat.

L’octubre de 2011 l’empresa va canviar d’administrador únic i va traslladar el domicili social a Zona Park de Gardeny, el mateix emplaçament del complex que explotava, segons ESdiario.

El que pagava Adaix i el que va deixar de pagar

El contracte fixava un cànon anual de 240.000 euros, sense IVA, i 30.000 euros més cada any per pagar els serveis de la Guàrdia Urbana, segons Nació Digital i ESdiario. ESdiario xifra en 270.000 euros anuals les obligacions ordinàries de la concessionària. La concessió era per tres anys, amb dues pròrrogues possibles d’un any cadascuna. A més, Adaix s’havia de fer càrrec d’una plantació d’arbres i dipositar una garantia addicional de 161.655 euros per al possible enderroc de l’Excess, l’edifici que va aixecar com a discoteca d’hivern, segons Nació Digital.

Els problemes van començar el 2012, segons el relat que Nació Digital va publicar el març de 2015. El contracte acabava aquell any i l’Ajuntament va comprovar que l’empresa tenia un deute acumulat que feia inviable la pròrroga que demanava. L’àrea de Concessions va proposar acceptar-la amb una condició: que Adaix pagués 157.530 euros de cànon, Guàrdia Urbana i electricitat, més els 161.655 euros de la garantia. La pròrroga es va aprovar fins al 2 de juny de 2013.

El 2013 les factures es van continuar acumulant. La Paeria va fraccionar els pagaments, l’empresa els va atendre en part el 3 de juny i es va obrir la porta a una última pròrroga, fins al 2 de juny de 2014.

El correu de Mínguez i el decret de Ros

L’últim estiu de la concessió, l’empresa devia 320.000 euros més els 161.655 de la garantia, segons l’informe de la Fiscalia al qual va tenir accés Nació Digital. En un correu del 25 de març de 2014, l’aleshores regidora d’Economia, Montse Mínguez, admetia que Adaix no havia pagat res del 2013 i que s’havia fraccionat el deute per facilitar-ne el pagament, segons aquest mitjà.

Ros va traslladar llavors al secretari general de la Paeria la conveniència que la concessió no s’acabés, segons Nació Digital. El secretari va proposar modificar el contracte per raons d’interès públic. Un informe de la regidoria de Turisme del 10 d’abril de 2014 va sostenir que la ciutat no podia prescindir d’aquell equipament per motius de cohesió i pau social.

El 20 de maig de 2014, un informe econòmic situava els deutes pendents en 276.539 euros, segons Nació Digital i ESdiario. La Paeria va ampliar la concessió entre el 3 de juny i el 2 d’octubre de 2014, amb un cànon proporcional de 83.315,75 euros sense IVA a pagar per avançat i amb la condició que l’empresa liquidés el que tenia pendent. Segons ESdiario, el 7 de juny va transcendir el tancament temporal de les instal·lacions pels impagaments, una decisió que l’empresa va recórrer.

L’11 de juny de 2014, Ros va signar el decret que va modificar les obligacions econòmiques d’Adaix, segons ESdiario. La revisió es va quantificar en 281.783 euros i tenia dues parts:

  • 161.655 euros de la garantia addicional per a l’enderroc. L’Ajuntament va justificar l’exempció en la decisió de conservar l’edifici d’hivern per a possibles usos culturals.
  • Uns 120.128 euros de rebaixa dels cànons. La Paeria la va fonamentar en el fet que l’empresa no havia pogut disposar de 2.672,39 metres quadrats de superfície per les obres del Fruitcentre.

La signatura del decret va correspondre a l’alcalde, mentre que Mínguez figurava en l’àmbit de la gestió econòmica municipal vinculada als impagaments, segons ESdiario.

La denúncia de Marta Camps

El desembre de 2014, l’aleshores primera tinenta d’alcalde, Marta Camps, va presentar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció per la concessió i l’explotació del complex, segons The Objective. L’exregidora socialista va acusar l’Ajuntament de fer un vestit a mida per a l’empresa vinculada a la parella de Mínguez, que va culminar amb l’exoneració de gairebé 300.000 euros.

Ros va cessar Camps el febrer de 2015 i Mínguez va ascendir a primera tinenta d’alcalde, el lloc que deixava vacant Camps, segons The Objective.

El 5 de març de 2015, funcionaris de la Fiscalia Anticorrupció van entrar a la Paeria per buscar informació sobre un presumpte tracte de favor de l’Ajuntament a Adaix de Negocios, segons Nació Digital i The Objective. La Fiscalia va arxivar la causa l’octubre de 2015 perquè no havia pogut demostrar corrupció en la gestió, segons The Objective.

Camps va ser expulsada del PSOE i va continuar defensant que l’exalcalde va mantenir actituds poc ètiques amb la despesa pública, segons el mateix mitjà.

Després de Larida

Després de l’arxivament, la societat va entrar en l’etapa que documenta el butlletí. El 2017, Hisenda la va donar de baixa a l’índex d’Entitats Jurídiques. El juliol de 2018 l’empresa encara va convocar una junta general extraordinària per al 20 d’agost, amb la dimissió i el nomenament del seu administrador únic a l’ordre del dia, segons ESdiario. El juny de 2020 va arribar la revocació del NIF.

ESdiario resumeix així el vincle: el de Vélez amb la societat consta en els nomenaments mercantils del 2009, i la intervenció administrativa atribuïda a Mínguez se situa en la tramitació de les quantitats pendents durant la seva etapa com a responsable econòmica municipal.

El que no consta

  • Per què es va revocar el NIF. Ni l’anunci del 2017 ni el del 2020 expliquen la causa concreta.
  • Si Vélez continuava sent apoderat el 2020. El butlletí recull el seu nomenament el 2009, i The Objective afirma que continua com a apoderat. En el material consultat no apareix cap anunci de revocació d’aquest poder.
  • Si Adaix va arribar a pagar a la Paeria el que devia quan va acabar l’última ampliació, l’octubre de 2014.
  • La versió dels afectats. ESdiario no recull cap resposta de Montse Mínguez ni de Sergi Vélez sobre la revocació del NIF.

Fonts i verificació

Els tres anuncis del Registre Mercantil s’han comprovat al butlletí oficial. El correu del 25 de març de 2014, l’informe de la Fiscalia i el decret de l’11 de juny de 2014 no s’han consultat en l’original: se citen segons Nació Digital i ESdiario.