El proper dilluns el Judici del Contenciós-Administratiu de Lleida celebrarà una vista que condensa bona part del que està fallint en la gestió municipal de la capital del Segrià. La plataforma Lleida contra la MAT reclama la nul·litat de la llicència d’obres que la Paeria de Larrosa concedí a finals del 2024 per a la línia d’evacuació del macroparc solar d’Alcarràs, una infraestructura ja en funcionament que discorre a només deu metres de algunes vivendes del Hort de Lleida. El cas no és una querella ecològica més: és un examen directe al respecte del planejament urbanístic, a la coherència del govern local i a la factura que acabaran pagant els veïns quan l’Ajuntament decideix ignorar els informes dels seus propis tècnics.

La vista del proper dilluns: un recurs contra el permis municipal

El contenciós es ventil·larà en el Judici del Contenciós-Administratiu de Lleida el proper dilluns, segons ha informat La Mañana. A la vista han estat citats una quinzena de tècnics municipals que hauran de aclarir quins informes van elaborar sobre el traçat de la línia elèctrica i quin ús en van fer els qui van signar la llicència. El recurrent, la plataforma Lleida contra la MAT, pide que el judici declari nula la llicència d’obres atorgada per la Paeria.

L’objecte del recurs és precís: la línia d’evacuació aèria que uneix els parcs fotovoltaics d’Alcarràs amb la xarxa elèctrica. Segons la plataforma, aquest traçat no s’ajusta al planejament municipal vigent, que per l’Hort de Lleida exigeix que les línies elèctriques vagin soterrades o, en el seu defecte, que es aprovechi els corredors d’infraestructures ja existents. En lloc de complir aquesta norma, el consistori autoritzà una instal·lació aèria de cables i torres que passa a escassos metres de les cases. La sentència que es dicte no solo dirimirà si el permis era legal: marcarà si en Lleida el planejament segueix valent alguna cosa o es pot doblegar davant la pressió d’un gran projecte energètic.

Que el tribunal hagi citat a una quinzena d’empleats municipals no és un detall menor. Revela que l’expedient conté informes tècnics, correccions i avisos que algú en la cadena de comandament decidí obviar. Quan una administració ha de justificar davant la justícia per què els seus propis tècnics no van ser escoltats, el problema ja no és solo urbanístic: és d’ordre institucional. La plataforma no pide la impossible: pide que es cumpli el planejament que el propi Ajuntament aprovà.

Els informes que el govern local meté en un cajón

La contradicció més greu de l’expedient no està en l’alegació de la plataforma, sinó en els propis papers de l’Ajuntament. Els serveis tècnics municipals informaren el 2022 i de nou el 2023 que el traçat proposat incloïa el planejament. En els seus informes reclamaren que la línia es soterrara, sobre tot en el tram de l’Hort, per allunyar-la de les vivendes i preservar l’entorn del mirador de Rufea.

És a dir, el consistori sabia des de fa més de dos anys que l’opció aèria era contrària a les normes urbanístiques. Tanmateix, a finals del 2024 la Paeria concedí la llicència. Aquesta seqüència deixa poques dubtes: no fou un error administratiu inadvertit, sinó una decisió política presa a sabut de que contradecia els informes tècnics. La defensa de la legalitat no pot dependre de la voluntat del govern de turno; si el planejament es pot saltar quan interessa, capa norma protegeix als ciutadans.

Pilar Sanvicén, secretària de Lleida contra la MAT, ha recordat que una línia elèctrica es pot desmuntar i que la legalitat no caduca quan es acaben les obres. Aquesta afirmació desmuntà l’argument complacent de que, com la instal·lació ja està montada i funcionant, el sensat és deixar-la com està. La justícia administrativa existeix precisament per corregir abusos executats, no solo per parar projectes futurs.

El dany no es limita a una torre mal col·locada. Es estén a la confiança que els veïns han de poder depositar en els informes municipals. Els tècnics advertiran, corregiran i avisaran, però si no són escoltats, el resultat és que les decisions polítiques prevalen sobre el coneixement i la tasca de protecció dels ciutadans. La transició energètica pot ser necessària, però no és un comodí per saltar-se la llei ni per convertir terres fèrtils i paisatges consolidats en un polígon industrial al cel obert.

Per als ciutadans de Lleida que reclamen ordre, transparència i respecte a la legalitat, el veredicte del Judici del Contenciós-Administratiu tendrá un valor que va més enllà d’aquest recurs. Si es anula la llicència, es reforçarà el principi que en el municipi rigeix l’Estat de dret i que cap govern local està per sobre del planejament. Si el recurs fracassa, el missatge serà el contrari: que basta amb executar una obra perquè l’illegalitat prescriba pel mèr pas del temps.

El proper dilluns no es jutja només una llicència. Es jutja la credibilitat d’una Paeria que, segons els seus propis documents, autoritzà una obra que els seus tècnics consideraven contrària al planejament. Es jutja també la capacitat de la justícia administrativa per protegir els veïns de Lleida d’una infraestructura que ja els ha canviat el paisatge, la tranquil·ladat i, possiblement, el valor de les seves vivendes. La línia elèctrica del macroparc solar d’Alcarràs es pot desmuntar. La legalitat, com ha recordat la plataforma, no caduca pel mèr simple fet que les obres hagin acabat. Lo que sí caduca, si la justícia no actua amb contundència, és la confiança dels veïns de Lleida en un Ajuntament capaç d’ignorar els seus propis informes per després exigir-los a ells que carguin amb les conseqüències. Lleida necessita governs que facin complir la llei abans de signar llicències, no després que els cables ja hagin creuat l’Hort a deu metres de les cases.