La Paeria facilitarà la construcció d’uns 70 habitatges a l’entorn de la plaça del Dipòsit, al Centre Històric de Lleida, segons SEGRE. El comitè tècnic d’habitatge municipal ha acordat avançar en noves operacions d’adquisició de sòl: una nova expropiació, dues reparcel·lacions i una compra. S’afegeixen a l’expropiació que ja està en marxa entre els carrers Boters i Múrcia per construir 80 pisos més per a la comunitat universitària, segons el mateix diari.

Quatre operacions

La primera és una nova expropiació a la mateixa plaça, entre els carrers Veguer de Carcassona i Múrcia. L’adquisició de diverses parcel·les permetrà, juntament amb els solars que ja són de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU), completar una única parcel·la des del carrer Múrcia fins a la plaça dels Gramàtics, segons SEGRE. El sector inclou l’aparcament de zona blava on ara s’ha instal·lat un establiment de restauració temporal i diversos edificis del costat. La Paeria calcula que s’hi podran construir uns 22 pisos amb locals comercials als baixos, tot i que la xifra final podrà variar segons el projecte i la mida dels habitatges.

Dues operacions més es tramitaran per reparcel·lació en la modalitat de cooperació, sota el lideratge de l’Ajuntament. Una és l’espai situat a l’altra banda de la plaça, al costat de l’edifici que dona accés al Dipòsit de l’Aigua, entre la plaça i el carrer Assalt, on es calcula que es podran construir 13 habitatges. L’altra és l’illa entre els carrers Veguer de Carcassona, Múrcia, Boters i Tallada, ara un aparcament de zona blava, on es preveuen 16 habitatges, espais comercials i aparcaments, segons el mateix diari.

En la reparcel·lació per cooperació, les quotes de propietat es reparteixen entre els titulars de les finques, que hauran de pagar proporcionalment els costos d’urbanització, segons SEGRE. La quarta operació es planteja entre els carrers Panera i Sant Carles, al costat de l’edifici de l’antic menjador social: l’Ajuntament comprarà el sòl i el promourà directament, amb uns 21 habitatges i un comerç.

L’expropiació ja en marxa

La Paeria va anunciar al gener que expropiaria quatre àrees del Centre Històric per permetre la construcció de 145 nous habitatges, segons SEGRE. En total, 4.458 metres quadrats amb un sostre edificable màxim de 14.473 metres quadrats, d’uns 30 propietaris. En aquests edificis hi viuen entre 30 i 42 persones, segons el mateix diari. L’alcalde, Fèlix Larrosa, la va definir llavors com «l’expropiació més gran feta a la ciutat».

La primera àrea és l’immoble de 1.700 metres quadrats entre els carrers Múrcia, Veguer de Carcassona, Boters i la plaça Cervantes, on al gener es preveien entre 60 i 70 pisos per a la comunitat universitària. «Mitjançant el sistema de coliving, volem que aquests apartaments siguin utilitzats pels estudiants, professors i investigadors de la UdL, atesa la seua proximitat al Rectorat», va dir Larrosa, segons SEGRE. Aquesta àrea se cedirà mitjançant un concurs públic de cessió de superfície perquè el promotor pugui acollir-se a ajuts estatals, i l’EMAU acompanyarà les persones que viuen als blocs que s’expropiïn, segons el mateix diari. Larrosa no va concretar llavors el cost de l’expropiació.

Les al·legacions

El projecte d’expropiació d’aquesta illa va rebre 30 al·legacions, segons va informar Larrosa a principis de setembre, recollit per SEGRE. L’Ajuntament va enviar 185 notificacions als propietaris afectats, «per la qual cosa han al·legat menys d’un terç dels afectats», va dir l’alcalde.

En una nota del 4 de setembre, la Paeria va anunciar que portaria al ple del 25 de setembre l’aprovació final del procediment d’expropiació d’aquesta illa, entre la plaça Cervantes i els carrers Múrcia, Boters i Veguer de Carcassona, on està prevista la construcció d’una setantena d’habitatges, majoritàriament per a joves i per a la comunitat universitària. Segons la mateixa nota, és la primera de les quatre àrees designades per expropiar al barri, i gairebé tots els solars de la plaça del Dipòsit ja són de propietat municipal.

El pla del barri

Segons la nota municipal, l’operació forma part del Pla Integral del Centre Històric, que preveu generar entre 600 i 700 habitatges al barri, entre rehabilitació i obra nova. «Això ens permetrà fer polítiques actives a favor de nou habitatge, pensant en habitatge assequible i sostenible per a totes i tots», va dir Larrosa, que va descriure habitatges amb ascensor i aerotèrmia on qualsevol ciutadà que vulgui viure al Centre Històric pugui fer un projecte de vida. Segons La Ciutat, el pla té entre els seus principals objectius recuperar habitants i reforçar l’activitat residencial del barri.

El mateix pla inclou altres projectes. L’antiga escola Cervantes acollirà en el futur la seu del Consorci per a la Normalització Lingüística, segons la Paeria. L’Ajuntament té oberta una convocatòria de 180.000 euros en ajuts directes a l’obertura de comerços de proximitat i té en licitació un contracte de dinamització sociocultural del Centre Històric per 1,3 milions d’euros, segons la mateixa nota. La reforma de l’entorn del Centre d’Art la Panera, que integrarà l’antiga església de Sant Martí, hauria d’estar en obres l’any que ve.

El que no consta

Cap de les fonts citades no recull el resultat de la votació del ple del 25 de setembre sobre l’expropiació de l’illa de la plaça Cervantes ni el cost de les expropiacions. Les xifres de pisos per a la comunitat universitària varien segons la data: entre 60 i 70 al gener, una setantena al setembre i 80 en la informació d’aquest dimarts.

Fonts i verificació

Informació basada en SEGRE, 13 d’octubre de 2026; la nota de la Paeria del 4 de setembre de 2026; SEGRE, 27 de gener de 2026; SEGRE, 1 de setembre de 2026, i La Ciutat, 4 de setembre de 2026. No s’ha pogut consultar l’acord del comitè tècnic d’habitatge ni l’acta del ple de setembre. La Paeria no ha estat consultada abans de la publicació.