Els propietaris d’habitatges de lloguer de Lleida tenen des d’aquesta setmana una associació pròpia. Som Habitatge, la unió de propietaris nascuda el maig del 2025 com a contrapunt als sindicats de llogateres, va presentar dimarts al Parador la seva delegació a la capital del Segrià, amb seu a la plaça Sant Joan, segons La Mañana. La seva delegada, Lucía Aguirre, va denunciar que els propietaris se senten «desprotegidos» per un Estat que, segons va dir, «está vaciando de contenido el derecho a la propiedad privada», segons SEGRE.

Aguirre va explicar que més de la meitat dels associats són petits propietaris amb entre un i cinc pisos, segons La Mañana. Entre les seves preocupacions, va situar en primer lloc les ocupacions i va insistir en la necessitat de «recuperar el control efectivo sobre nuestras viviendas», segons SEGRE.

Els estalvis dels propietaris

La delegada va lamentar que el debat públic estigui criminalitzant els propietaris. «A nosaltres no ens ha regalat ningú res. Són els nostres estalvis i les nostres inversions», va afirmar, segons La Mañana. I va reclamar que el debat tingui en compte les dues parts del contracte: «Tant els propietaris com els llogaters hem de tenir drets i obligacions».

Aguirre va assegurar que l’associació és conscient «de lo mal que lo está pasando cierto sector de la población», però va criticar les regulacions «a golpe de decreto» i que es carregui els propietaris amb el «coste social» de la vulnerabilitat, segons SEGRE. «El Estado se tiene que encargar de construir vivienda pública. Han recaudado 52.000 millones en el último ejercicio de impuestos del sector inmobiliario», va dir.

També va lamentar que «a nivel social, se está vendiendo un discurso que solo fomenta el odio entre propietarios e inquilinos, y no refleja la realidad». Per resoldre la manca d’oferta, va demanar «mirar el censo de viviendas vacías y escuchar las preocupaciones de los propietarios». Va sostenir que la renovació automàtica dels lloguers «solo conseguirá que la oferta se reduzca» i va rebutjar anomenar «buitres» els fons d’inversió, perquè són «necesarios para construir», segons el mateix diari.

Els decrets, a examen

El secretari de l’entitat, Eduard Soler, va explicar a l’acte els canvis dels nous decrets d’habitatge. Al seu parer, introdueixen modificacions fiscals que, tot i que podrien semblar beneficioses per al petit propietari, «generan mucha confusión y distintas interpretaciones sobre su aplicación», segons SEGRE.

L’associació preveu organitzar formacions i seminaris perquè els propietaris entenguin les novetats legislatives, oferir assessorament jurídic i fer de mediadora entre arrendadors i llogaters en conflictes com ocupacions o danys als immobles, segons La Mañana.

La Paeria: «Sois imprescindibles»

A l’acte hi va intervenir la tinenta d’alcalde d’Agenda Urbana de la Paeria, Begoña Iglesias, que va defensar la col·laboració publicoprivada. «Los propietarios sois imprescindibles», els va dir, segons SEGRE. Iglesias va afegir que «debemos estar pendientes de los más vulnerables», però que «no tiene ningún sentido que no os escuchemos» per tenir una «visión transversal» de la crisi de l’habitatge.

Les ocupacions a Lleida

La província de Lleida va registrar 144 denúncies per ocupació d’immobles els deu primers mesos del 2025, davant de les 189 de tot el 2024, segons les dades que la consellera d’Interior, Núria Parlon, va facilitar en resposta a una pregunta parlamentària dels Comuns, recollides per SEGRE. A la ciutat de Lleida es van denunciar fins a l’octubre del 2025 un total de 61 ocupacions d’immobles destinats a habitatge, davant de les 88 del 2024.

A la província hi va haver a més onze denúncies per violació de domicili en primeres residències i sis en segones residències, segons la mateixa resposta. Al conjunt de Catalunya, Interior va tenir constància d’11.172 denúncies per ocupació d’immobles entre el 2024 i l’octubre del 2025.

Els Mossos van intervenir en 45 desallotjaments d’habitatges a petició judicial a les comarques de Lleida el 2025, davant de 65 el 2024, segons SEGRE. A la capital van ser una dotzena, davant dels 26 de l’any anterior. A tot Catalunya, els Mossos van participar en 2.526 desallotjaments el 2025, i Barcelona va encapçalar la llista amb 317, seguida de Badalona, amb 163, i Girona, amb 142. Són desallotjaments judicials, penals i civils, d’immobles destinats a habitatge en què el jutjat va demanar la col·laboració de la policia catalana; no inclouen aquells en què la intervenció policial no es va sol·licitar o no va ser necessària. Interior només disposa d’aquestes dades des de l’1 de febrer del 2024. Badalona va ser el municipi català amb més denúncies per ocupació el 2025, amb 791, segons el mateix diari.

Usurpació o violació de domicili

Interior distingeix dos delictes en el fenomen de l’ocupació, segons la mateixa informació. La usurpació és l’ocupació sense consentiment del propietari d’un immoble que no és residència habitual, com edificis deshabitats, locals o terrenys; si és pacífica, es castiga amb multa de tres a sis mesos. La violació de domicili és l’entrada o permanència en un espai habitat, sigui primera o segona residència, sense consentiment de qui hi viu; sense violència, es castiga amb presó de sis mesos a dos anys.

55.000 habitatges sense ús habitual

L’Agència Tributària ha comptat a la demarcació de Lleida una mica més de 55.000 habitatges habitables l’ús dels quals és «a disposición de su titular», gairebé un terç del parc immobiliari de Ponent, segons SEGRE. La xifra, de la segona Estadística d’Habitatges Declarats a l’IRPF, inclou sense distingir-les les segones residències, les llogades sense contracte i les ocupades.

Segons aquestes dades, la bossa d’habitatges sense ús habitual supera en un 76 % els gairebé 32.000 habitatges llogats com a residència habitual a la demarcació. A la capital la relació s’inverteix: n’hi ha 7.549 sense ús habitual i 11.989 de llogats, segons el mateix diari. El parc de Lleida suma 182.381 habitatges amb valor cadastral pels quals es paga l’IBI. El Cens de Població i Habitatges del 2021 de l’INE comptabilitzava 40.500 habitatges buits a la demarcació i 5.330 a la capital, segons el mateix diari.

L’associació

Som Habitatge es va presentar el maig del 2025 a l’Ateneu Barcelonès davant de representants del PSC, Junts, Vox i el PP, segons El Debate. La seva presidenta, Núria Garrido, va afirmar llavors que «en Cataluña invertir en vivienda se ha convertido en una temeridad» i va criticar «la persecución, la desconfianza y la inseguridad jurídica». Garrido va sostenir que Catalunya s’ha convertit en un «laboratorio» de males idees en habitatge, des de les zones tensionades fins a la rebaixa del concepte de gran tenidor a cinc habitatges.

L’associació va néixer amb uns 250 socis i una quota de 10 euros per als propietaris d’un a cinc pisos, segons el diari Ara. Garrido va posar l’accent en la inseguretat jurídica per desnonar i en les moratòries. Va lamentar que un propietari amb un pis ocupat no el pugui desallotjar per aquestes moratòries any rere any, mentre continua pagant els subministraments. Va defensar que poder desnonar no significa deixar al carrer persones vulnerables, sinó que les administracions compleixin la seva obligació de garantir el dret a l’habitatge, segons la mateixa informació. També va criticar que hi hagi sancions per als propietaris per discrepàncies amb l’índex de referència de preus, mentre els llogaters que deixen de pagar no poden ser desnonats, i va qüestionar la reserva del 30 % de l’obra nova per a habitatge protegit a Barcelona, la pujada al 20 % de l’impost de transmissions i el registre obligatori de grans tenidors.

En aquella presentació, la secretària d’Habitatge de la Generalitat, Lídia Guillén, va celebrar la creació de l’associació per donar veu als propietaris i va defensar que la col·laboració publicoprivada és essencial, segons Ara.

El director jurídic del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, Carles Sala, va descriure al mateix acte un paisatge legislatiu d’«hiperactividad» i «inestabilidad absoluta», amb dotze normes amb rang de llei en sis anys. «De estas tres no están convalidadas, cinco son total o parcialmente inconstitucionales y una tiene deficiencias técnicas», va afirmar, segons El Debate. «Los propietarios no forman parte del problema, sino de la solución», va afegir, perquè, segons ell, poden aportar habitatge a curt i mitjà termini i l’administració no.

El catedràtic de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili i director de la seva Càtedra UNESCO d’Habitatge, Sergio Nasarre, va defensar la propietat privada com una «institución milenaria», segons el mateix diari.

El que no consta

Cap de les fonts citades no recull quants socis té Som Habitatge a Lleida ni quants pisos reuneixen. Tampoc no hi ha dades oficials publicades d’ocupacions a Lleida per al 2026.

Fonts i verificació

Informació basada en SEGRE, 14 d’octubre de 2026; La Mañana, 14 d’octubre de 2026; SEGRE, 29 de gener de 2026, amb dades del departament d’Interior; SEGRE, 9 d’octubre de 2026, amb dades de l’Agència Tributària; El Debate, 22 de maig de 2025, i Ara, 22 de maig de 2025. Les declaracions de Garrido i de Guillén recollides per Ara procedeixen de la seva versió en anglès i s’ofereixen parafrasejades. Les xifres d’ocupació del 2025 només arriben fins a l’octubre.