Des de La 101 de Lleida, els qui aquí escrivim no podem sinó mostrar la nostra més profunda estupefacció i repulsa davant de notícies que demostren com la voracitat sense escrúpols i la delinqüència de guant blanc destrossen vides a casa nostra. La justícia i les forces de seguretat tornen a posar negre sobre blanc una realitat desoladora: la vulnerabilitat de ciutadans honrats davant de xarxes organitzades que operen sense pietat. Les dades fredes amaguen drames humans insolejables, estalvis de tota una vida evaporats i una sensació de desemparament que crida al cel. És de sentit comú exigir rigor, protecció efectiva per al contribuent i l’estalviador, i que caigui tot el pes de la llei sobre els qui s’enriqueixen a costa de l’esforç aliè.

La radiografia d’una trama mafiosa destapa per la UDEF

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha avalat amb els seus informes el que ja era un secret a veus entre els perjudicats de les nostres comarques: estem davant d’una organització criminal de ben a dalt a ben a baix. Segons la investigació policial a la qual ha tingut accés la informació, l’objectiu últim d’aquest entramat no era altre que el blanqueig de capitals procedents d’un il·lícit previ, concretament el frau massiu.

Un jutjat de la nostra ciutat manté imputades tres persones després de la interposició de tres querelles que recullen, de moment, 31 afectats directes només a les comarques de Ponent. No obstant això, les dimensions del forat econòmic superen àmpliament els límits provincials. La Fiscalia de l’Audiència Nacional dirigeix les indagacions principals atès que l’abast de l’estafa s’estén per tot el territori estatal, articulada mitjançant un esquema de defraudació piramidal o en cascada que s’ha perllongat de manera continuada en el temps. Mentre que a la nostra demarcació la xifra defraudada inicial se situa al voltant dels tres milions d’euros, els càlculs fets pels mateixos afectats eleven el nombre total de perjudicats a un centenar al conjunt de l’Estat, amb un frau estimat que arribaria als 20 milions d’euros.

Rols definits i societats de pantalla

L’informe de la UDEF assenyala amb noms i cognoms els presumptes responsables d’aquest engranatge fraudulent. Els investigadors situen al capdavant de l’organització, com a principal ideòleg, O.A.R.M., a qui s’atribuïx la direcció de les operacions de captació de capitals procedents de particulars mitjançant engany, prometent unes inversions que no s’arribaven a materialitzar mai.

Juntament amb ell figuren J.G.G., definit pels agents com el braç executiu i el paper del qual es qualifica de determinant per assolir les finalitats delictives, i A.M.D., assenyalat com a testaferro al servei dels anteriors. La investigació policial corrobora que les empreses creades per aquesta xarxa no tenien cap activitat econòmica real. Eren meres societats instrumentals concebudes exclusivament per canalitzar, moure i transferir els fons obtinguts de manera fraudulenta. La destinació final d’aquests diners no era altra que l’enriquiment personal dels principals caps, O.A.R.M. i J.G.G., els quals utilitzaven el botí per sufragar les seves pròpies despeses particulars. Per completar el perfil dels investigats, cal destacar que O.A.R.M. i A.M.D. tenen previst asseure’s a la banqueta dels acusats el mes de setembre vinent a Bilbao, on hauran de respondre per càrrecs d’extorsió al propietari d’un immoble.

El fals ganxo de l’alta rendibilitat i l’engany a famílies

Des de La 101 de Lleida entenem que resulta imperatiu analitzar el modus operandi d’aquests individus per evitar que ciutadans de bona fe tornin a caure en xarxes similars. Els querellats s’introduïen en el circuit social lluint una façana de suposats experts financers. Amb una xapa estudiada, es guanyaven la confiança de les seves víctimes oferint-los productes d’inversió completament segurs, lliures de risc, amb rendibilitats molt elevades i que, segons deien, tenien la supervisió de la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Tot era una farsa completa.

Un cop aconseguien capturar l’atenció i els diners dels primers inversors, els estafadors utilitzaven una tàctica maquiavèl·lica: es servien de les mateixes víctimes per pescar nous candidats dins del seu cercle més proper, abarcant familiars i coneguts. A tots ells els garantien que el capital aportat es podia recuperar en qualsevol moment, quan el propòsit real era apropiar-se de cada euro. La magnitud del perjudici individual és esgarrifosa; sense anar més lluny, a un sol inversor leridà li han expoliat aproximadament 600.000 euros, i l’han deixat en una situació econòmica límit.

La imperiosa necessitat de vigilància i justícia

Els qui aquí escrivim considerem que aquest cas posa de manifest un cop més la urgència de blindar els mecanismes de control econòmic i d’educació financera a la nostra societat. No és admissible que individus sense escrúpols campin a la seva anada utilitzant subterfugis mercantils per arruïnar la pau financera de famílies senceres que només buscaven rendibilitzar legítimament els fruits del seu treball.

La tasca de la UDEF i dels tribunals està sent fonamental per desmantellar aquesta estructura piramidal, però el mal ja està fet per a desenes de lleidatans que veuen com els seus estalvis s’han esfumat a les butxaques d’uns presumptes mecenes de l’engany. Des de la nostra posició seguirem atents el desenvolupament judicial d’aquesta causa als tribunals, exigint transparència, celeritat i, sobretot, que la justícia caigui amb tot el seu rigor sobre els responsables d’aquesta ruïna col·lectiva, tornant la dignitat als afectats i demostrant que l’estat de dret protegeix el ciutadà de bé davant del pillatge organitzat.