Les últimes dades oficials sobre l’ús del català en l’administració de justícia situen els percentatges en els nivells més baixos de la sèrie històrica recent. Els informes publicats reflecteixen una tendència a la baixa en la utilització d’aquesta llengua oficial davant dels tribunals, un escenari que afecta de manera directa els partits judicials de la província de Lleida i el conjunt de la comunitat autònoma.

Les xifres aplegades pels organismes competents mostren que el percentatge de sentències i resolucions dictades en català se situa en la seva cota més reduïda dels darrers quinze anys. Els qui aquí escrivim constatem que aquesta realitat estadística contrasta de manera evident amb el desplegament normatiu i els recursos econòmics destinats per les administracions públiques per fomentar l’ús institucional del català en l’àmbit judicial.

El descens del català als tribunals

L’evolució de les estadístiques judicials a Catalunya dibuixa una corba descendent sostinguda en el temps. Mentre els organismes autonòmics mantenen programes de foment i línies de subvenció destinades a incrementar la presència del català en jutjats i fiscalies, la resposta quotidiana dels operadors jurídics i dels mateixos ciutadans reflecteix un distanciament progressiu.

Les dades oficials detallen que el volum de documents judicials redactats en català representa una minoria clara enfront del castellà. Aquesta proporció es repeteix tant als partits judicials de les comarques lleidatanes com a les capitals de província catalanes, on la tramitació habitual dels procediments es duu a terme de manera majoritària en castellà.

Des de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica s’han abordat aquestes xifres en reiterades ocasions. El conseller Ramon Espadaler ha defensat públicament que la utilització del català davant dels tribunals respon a l’exercici d’un dret legítim i ha assenyalat que l’ús d’aquesta llengua no constitueix cap capritx, sinó una opció reconeguda en el marc legal vigent que les institucions tenen l’obligació d’empara i facilitar.

L’impacte a la província de Lleida

Per als ciutadans de Lleida, l’administració de justícia representa un servei públic essencial que ha de garantir la seguretat jurídica i la comprensió plena dels procediments. La distància entre l’oferta institucional i la pràctica diària als jutjats lleidatans posa de manifest les dificultats d’aplicació dels plans lingüístics en un entorn on la realitat sociolingüística mostra una diversitat notable.

Els professionals de l’advocacia i la procuradoria a Lleida assenyalen que l’elecció de l’idioma en els escrits i les vistes orals respon habitualment a criteris d’agilitat processal, comoditat de les parts i ús majoritari en la pràctica diària, al marge de campanyes institucionals o directrius administratives. Aquesta circumstància genera un debat permanent sobre l’eficàcia de les mesures d’impuls lingüístic en sectors altament formalitzats com el judicial.

L’evolució d’aquests registres oficials continuarà determinant l’assignació de recursos i l’efectivitat dels plans de normalització al territori lleidatà durant els pròxims exercicis.

Radiografia dels partits judicials a Lleida

L’anàlisi pormenoritzada de les dades demostra que la situació del català dista molt de ser homogènia al territori de Lleida. Segons la informació difosa per mitjans com Segre, l’ús del català en les sentències judicials va continuar a la baixa a la demarcació durant el 2025, i es va situar en un 7,93% del total, el percentatge més baix registrat en els últims quinze anys. Tanmateix, aquesta mitjana provincial oculta realitats molt dispars segons el partit judicial de què es tracti.

En l’extrem més favorable del mapa lleidatà destaca amb claredat el partit judicial de Balaguer. Aquesta demarcació lidera l’ús del català als jutjats de Lleida i se situa com el quart partit judicial de tot Catalunya en percentatge de sentències escrites en català, emeses a través del sistema e-justícia.cat, en què arriba al 33,7% del total de les seves resolucions. Després de Balaguer se situen a la província els partits judicials de Solsona, amb un 25,54%, i el de Cervera, que registra un 24,5%.

En l’extrem oposat del rànquing provincial figuren zones on la presència del català en les resolucions judicials és testimonial o directament nul·la. El partit judicial de Lleida registra un 5,54% de les resolucions en català, mentre que a la Seu d’Urgell aquest percentatge es va desplomar fins al 0,43% el 2025. Més dràstiques encara són les dades corresponents a Tremp i Vielha, on els registres oficials de Justícia indiquen que no es va dictar cap sentència en català durant l’exercici.

Demandes, documentació i el paper de l’advocacia

El replegament del català no es limita exclusivament a les resolucions dictades pels jutges i magistrats, sinó que s’estén de manera transversal als escrits inicials presentats pels professionals i a les preferències manifestades pels mateixos ciutadans en els seus procediments.

L’informe de la conselleria posa de manifest que únicament un 6,12% de les demandes presentades davant dels òrgans judicials de la demarcació estaven redactades inicialment en català. En la mateixa línia, els ciutadans i les parts implicades en els litigis van sol·licitar rebre la documentació jurídica en llengua catalana en un escàs 8,06% dels casos, cosa que evidencia que la demanda social d’aquest servei lingüístic es manté en cotes molt reduïdes.

Pel que fa als professionals del dret, el Col·legi de l’Advocacia de Lleida compta amb una representació en el seu torn d’ofici que participa en els programes específics de foment. Concretament, un 31,8% dels advocats inscrits al torn d’ofici estan adherits al programa de foment de l’ús del català, la qual cosa es tradueix en 97 lletrats d’un total de 305 col·legiats adscrits.

Mesures institucionals i formació del personal

Davant d’aquest escenari de mínims històrics, el Departament de Justícia ha posat en marxa diverses iniciatives orientades a revertir la tendència i facilitar els mitjans necessaris als operadors públics. El conseller Ramon Espadaler ha insistit que dotar l’administració d’eines per garantir l’opció lingüística no respon a un capritx, sinó al compliment de les obligacions legals.

Entre les mesures adoptades destaquen de manera molt notable els plans formatius i cursos de català destinats específicament al personal al servei de l’administració de justícia. Les estadístiques facilitades per la conselleria reflecteixen un increment significatiu en la participació dels empleats públics en aquests programes formatius. Durant l’any passat es van comptabilitzar 38 inscrits a la província de Lleida, una xifra que contrasta de manera molt acusada amb els 11 inscrits que es van registrar en l’exercici anterior del 2024.

Aquest increment en la participació s’ha traduït també en un augment directe de l’eficàcia dels cursos. Un total de 23 persones van aconseguir finalitzar amb èxit la formació en català l’any passat, i van superar folgadament les cinc persones que van aconseguir completar el procés formatiu un any abans, un indicador que l’administració confia a consolidar per millorar de manera progressiva l’atenció i la redacció a les oficines judicials.