L’Ajuntament de Balaguer assumeix la paralització dels seus grans projectes d’inversió per a enguany. L’alcaldessa, Lorena González, va explicar que la Generalitat va informar per correu electrònic de l’anul·lació d’un contracte. El consistori continua sense disposar dels detalls sobre què ha provocat aquesta situació. A falta d’una reunió oficial, la primera edil va assenyalar que sospiten que l’empresa adjudicatària podria no haver complert alguns dels terminis previstos. González va afirmar que la paralització del projecte genera malestar i que des de l’oficina tècnica van reclamar informació en diverses ocasions sobre l’estat en què es trobava la tramitació sense obtenir resposta prèvia. L’única comunicació rebuda per part de l’administració autonòmica ha estat la notificació del problema amb l’adjudicació.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Balaguer va detallar que enguany no es podrà executar la construcció de la pista d’atletisme ni altres projectes que romdien pendents al municipi, entre els quals figuren el pavelló i la piscina. La pèrdua temporal d’aquestes dotacions afecta de manera directa la planificació municipal i les dotacions esportives previstes per als veïns de la comarca de la Noguera. Des del consistori s’insisteix en la necessitat de mantenir un contacte directe amb l’executiu català per esclarir els motius exactes que han portat a aquesta situació contractual i conèixer els terminis de represa de les obres.

Els qui aquí escrivim a La 101 de Lleida constatem que la falta de fluïdesa en la comunicació institucional afecta de forma directa la gestió municipal i l’execució d’infraestructures bàsiques per als ciutadans. La incertesa generada al voltant dels terminis d’execució de les obres pendents a Balaguer evidencia els problemes de coordinació entre les administracions locals i autonòmiques a la província.

L’administració local manté oberta la via d’interlocució per exigir transparència i concreció a la Generalitat sobre el futur de les obres paralitzades al municipi.

Repercussions en el planejament urbanístic de la zona d’Inpacsa

La suspensió del tramvia de Balaguer i la posterior rescissió del contracte comunicada pel Departament de Territori condicionen de ple altres projectes urbanístics que estaven previstos a la zona d’Inpacsa, segons va advertir la Paeria de Balaguer. L’alcaldessa Lorena González va detallar que la falta de certesa sobre aquesta infraestructura altera tota la planificació the traçada per a aquest sector del municipi.

A falta d’una reunió prevista a finals de mes amb el Departament de Territori, una trobada que el consistori espera que serveixi per conèixer els motius oficials de l’anul·lació i determinar els pròxims passos, des del govern municipal ja s’ha avançat la postura que defensaran davant la Generalitat. Concretament, la Paeria de Balaguer reclamarà formalment al departament autonòmic que torni a licitar el projecte del tramvia com més aviat millor per desbloquejar la situació i permetre la reorientació del planejament urbanístic afectat a la zona d’Inpacsa.

La demarcació de Lleida registra 589 nuclis despoblats o gairebé deshabitats

En paral·lel a l’actualitat municipal i comarcal, el territori leridà concentra un total de 589 nuclis despoblats o gairebé deshabitats, la qual cosa representa un terç del total de l’àmbit de parla catalana, segons recull el projecte Pobles Abandonats. D’acord amb les dades publicades per La Mañana, aquesta iniciativa ha documentat prop de 1.500 nuclis d’aquestes característiques a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra.

Dins de la demarcació de Lleida, la presència d’aquests enclavaments és especialment significativa en diverses comarques. El Pallars Jussà encapçala la llista amb 130 nuclis en aquesta situació, seguit de prop per l’Alt Urgell (108), el Pallars Sobirà (92), la Noguera (79) i la Segarra (53). El conjunt de l’inventari nacional detalla que un 68% dels nuclis es mantenen vius malgrat comptar amb menys de 30 habitants, un 20% es troben completament abandonats i un 12% estan immersos en un procés de recuperació o presenten usos estrictament estacionals.

Per divulgar aquests resultats després de set anys d’investigació al portal poblesabandonats.cat, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) va acollir la presentació de l’exposició itinerant titulada ‘Pobles Abandonats: claus per a la planificació estratègica del territori’. L’acte va anar a càrrec del director de l’IEI, Andreu Vàzquez; la vicepresidenta de la CCEPC i membre del Patronat de l’IRMU, M. Jesús Llavero; i la directora de l’IRMU i coordinadora del projecte, M. Carme Jiménez. La mostra planteja aquests espais com a autèntics laboratoris a l’aire lliure per observar els processos d’ocupació, els usos del sòl, l’accessibilitat, la gestió de recursos i les dinàmiques entre el món rural i els centres urbans, amb l’objectiu de generar coneixement útil davant dels reptes territorials actuals i les estratègies contra la despoblació de cara a la seva presentació en un congrés internacional a Barcelona.

Un nou espai lúdic inclusiu al barri de Balàfia

En l’àmbit de la capital del Segrià, l’Ajuntament de Lleida ha iniciat les tasques prèvies per a la construcció del nou parc infantil situat a la plaça de les Magnòlies, al barri de Balàfia. tal com publica La Mañana, aquest espai es convertirà en el primer parc de la ciutat totalment inclusiu i adaptat per a persones amb discapacitat, després d’un procés de disseny participatiu amb el veïnat i els representants de la Taula de Treball Sectorial de Persones amb Discapacitat.

El projecte, que compta amb un pressupost total previst de 287.852 euros, s’estén sobre una superfície de 1.030 metres quadrats i integrarà una dotzena d’elements de joc. Aquests es dividiran en zones de caràcter dinàmic i espais de joc més tranquil, permetent als menors realitzar activitats d’equilibri, basculació, estimulació sensorial, interpretació de rols i socialització, fomentant d’aquesta manera l’autonomia i la inclusió social.

Radiografia del teixit associatiu i del voluntariat a Lleida

D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida ha presentat l’Estudi sobre el teixit associatiu a la ciutat de Lleida: Mapeig d’entitats, participants i impacte social. Aquest treball ha estat elaborat per un equip investigador de la Universitat de Lleida (UdL), amb la col·laboració de la Unitat de Cooperació i Solidaritat de la institució acadèmica, i s’emmarca en la Comissió per promoure la candidatura de Lleida a Capital Europea del Voluntariat 2028.

El document pretén traçar una radiografia de la realitat associativa local per orientar les futures polítiques públiques de participació ciutadana i voluntariat. Durant la presentació, el regidor de Participació i Drets Civils, Roberto Pino, va subratllar que conèixer amb precisió aquesta realitat és un requisit imprescindible per continuar avançant cap a una ciutat més cohesionada, solidària i participativa, dotant l’administració d’una base sòlida de coneixement per al treball conjunt amb les entitats.