L’Audiència de Lleida ha vist aquest divendres el judici del cas Carreteres, una de les derivades del cas Boreas que ha sacsejat l’administració pública catalana. Després de vuit sessions de vista, la Fiscalia ha mantingut la seva petició de dotze anys de presó per a Jordi Benet, excap de Carreteres de la Generalitat a Lleida, així com les penes sol·licitades per als altres quatre acusats. L’única rectificació ha estat per a Baltasar Rullán, exresponsable de Conservació, a qui el ministeri públic ara acusa també d’un delicte de frau de gestió desleial, cosa que eleva la seva petició a vuit anys de presó i dotze d’inhabilitació. La vista queda vista per a sentència, però el relat que ha quedat a la sala deixa preguntes incòmodes sobre com es van gestionar els fons públics en una regió clau com Lleida.

Un entramat de favors, pagaments i irregularitats

La tesi de la Fiscalia és contundent: durant anys, la relació entre Jordi Benet i els responsables de MJ Grúas hauria superat àmpliament els límits del professional. Segons el ministeri públic, l’excap de Carreteres hauria rebut diners, regals, lots de Nadal, àpats i treballs gratuïts a la seva finca a canvi d’afavorir l’empresa en contractes i certificacions d’obres públiques. No es tracta, segons l’acusació, d’un simple tracte cordial entre funcionaris i contractistes, sinó d’una estructura de reciprocitats que hauria desviat milions d’euros de fons destinats al manteniment de les carreteres leridanes.

Per defensar aquesta tesi, la fiscal ha demanat als magistrats que adoptin una visió d’conjunt del cas. És a dir, que no valorin cada conversa, cada pagament o cada certificació de manera aïllada, sinó que observin el conjunt: les converses interceptades, la documentació comptable, els informes policials i les declaracions dels testimonis. Només d’aquesta manera, segons la Fiscalia, s’entén que la relació entre Benet i MJ Grúas no responia a la normalitat d’una contractació pública.

La C-12: informació abans de l’autorització oficial

Un dels episodis més destacats del judici gira al voltant de les obres de la carretera C-12 entre Lleida i Corbins el 2016. Segons la interpretació de la Fiscalia sobre les converses telefòniques interceptades, MJ Grúas hauria sabut abans de l’autorització oficial que es levantaria la suspensió dels treballs. Aquesta informació privilegiada hauria permès a l’empresa avançar la reanudació de les obres i agilitzar les certificacions i els pagaments, tot això amb la complicitat de l’aleshores cap de Carreteres.

La conversa del 21 de juliol de 2016 ocupa un lloc central en el relat acusatori. En ella, el difunt Josep Maria Grúas Estadella li deia al seu fill que havien de baixar aquells euros a Jordi. La Fiscalia interpreta aquesta frase com una referència directa a un pagament a Jordi Benet. Els acusats, per la seva banda, sostenen que es tractava d’una ajuda econòmica a un familiar de l’empresari que també es deia Jordi. És una de les claus del judici: si els magistrats creuen que el Jordi de la conversa és l’excap de Carreteres, l’acusació de suborn guanya força. Si no, gran part de la tesi fiscal es veu malmesa.

El ministeri públic també ha insistit en una altra conversa en què es parlava de portar un sobre a l’excap de Carreteres. Benet va negar dijous haver rebut diners i va assegurar que el sobre contenia documentació pendent. La fiscal, però, ha qüestionat aquesta versió i ha vinculat aquestes converses amb l’interès de MJ Grúes a reprendre ràpidament les obres i facturar-les.

El contracte de Ponts: puntuació favorable i 5.000 euros en efectiu

Un altre dels punts àlgids del judici és el contracte de conservació de carreteres de la zona de Ponts. Segons l’acusació, Jordi Benet va ser l’encarregat de fer la valoració tècnica del concurs i va atorgar 33 punts a MJ Grúes, cinc més que als principals competidors. La Fiscalia considera que aquesta puntuació no s’explica només pels mèrits tècnics de l’empresa, sinó per la relació personal que Benet mantenia amb els seus responsables.

El dada més explosiva d’aquest apartat és una retirada de 5.000 euros de la caixa d’efectiu de l’empresa, registrada el dia següent a la signatura del contracte, el 5 de novembre de 2014. L’anotació identifica els diners com a J. Bebet i apareix signada per dos responsables de la constructora. La Fiscalia entén que aquests diners corresponien a Jordi Benet. Els acusats ho han negat.

Les certificacions: 860.000 euros en treballs no executats

Pel que fa a les certificacions del contracte de manteniment de Ponts, la Fiscalia ha xifrat en uns 860.000 euros la diferència entre els treballs realment executats i els certificats fins al desembre de 2016. Per al ministeri públic, això demostra que es van arribar a pagar treballs no executats, un sistema que qualifica de frau de gestió deslleial.

La defensa i els acusats, en canvi, sostenen que les certificacions eren abonaments a compte i que podien incloure treballs encara no realitzats. Baltasar Rullán va arribar a afirmar que aquest sistema d’anticipacions era habitual. La Fiscalia rebutja aquesta versió assenyalant que el sistema no permetia controlar quins treballs s’havien fet i quins no, cosa que obria la porta a pagaments per serveis inexistents. Per això, Rullán també és ara acusat de frau de gestió deslleial, un delicte que suposa quatre anys de presó addicionals a la falsedat continuada en document públic que ja se li atribuïa.

Casaments, finques i 94.300 euros en efectiu

Més enllà de les obres i les certificacions, la Fiscalia ha posat sobre la taula una llista de pagaments i regals que, a parer seu, completen el retrat d’una relació corrupta. Hi figuren, entre d’altres, dinars, regals i treballs gratuïts en una finca de l’exjefe de Carreteres, així com 12.000 euros ingressats des de l’empresa per als casaments dels seus dos fills, 6.000 per a cada unió matrimonial.

També ha recordat els ingressos en efectiu d’uns 94.300 euros detectats al compte de Benet entre 2011 i 2016, que l’acusat va atribuir als lloguers d’immobles que, segons va dir, sempre cobrava en efectiu. I ha citat els 20.000 euros localitzats en una caixa forta a nom de la seva filla, que la dona va explicar que provenien d’una herència familiar. Són dades que, una a una, poden tenir explicacions alternatives, però que la Fiscalia presenta com a peces d’un trencaclosques que apunta en una sola direcció.

La defensa: una disputa familiar, no una trama institucional

Les defenses han mantingut una tesi alternativa: no hi va haver cap pagament a Benet i les acusacions responen a les discrepàncies entre les branques familiars que controlaven la constructora. L’advocat de l’exdirector de Carreteres ha considerat que no s’ha acreditat la intencionalitat dels delictes i ha remarcat que l’acusació es basa en proves indiciàries. També ha assenyalat contradiccions en el relat de la Fiscalia sobre les obres de la C-12 i de Ponts.

L’acusació particular, que representa el 40% de la societat que va denunciar les irregularitats, s’ha adherit a la tesi fiscal. Ha rebutjat que el cas sigui una mera disputa familiar i ha destacat que les denúncies presentades pels socis disidents s’han corroborat durant la instrucció i el judici. En les seves conclusions definitives, ha retirat el delicte de pertinença a grup criminal, però ha mantingut el tràfic d’influències i el suborn actiu per als dos directius.

Les penes que sol·licita la Fiscalia

La petició de condemnes és severa. Jordi Benet s’enfronta a dotze anys de presó i 37 d’inhabilitació per suborn passiu, frau de gestió deslleial, prevaricació administrativa i falsedat continuada en document públic. Per als directius Josep Maria Grúas Pauls i Miguel Turmo, la Fiscalia manté tretze anys de presó, una multa d’un milió d’euros i vint anys de prohibició de contractar amb el sector públic per a cadascun.

Per a Baltasar Rullán, la petició és ara de vuit anys de presó i dotze d’inhabilitació, a més de 10.800 euros de multa. Per a Mari Pau Benet, filla de l’exdirector de Carreteres, la Fiscalia demana quatre anys de presó i 60.000 euros de multa per blanqueig de capitals.

El que hi va en joc per a Lleida

Més enllà de les penes individuals, el cas Carreteres planteja una qüestió que afecta a tota la ciutadania de Lleida: com es controlen els contractes públics a la província? L’acusació descriu un sistema en què un únic funcionari hauria pogut decantar concursos, accelerar pagaments i certificar obres no realitzades durant anys. Si la sentència confirma aquesta tesi, no es tractarà només d’una condemna a cinc persones, sinó d’un retrat d’una administració vulnerable a la captura per interessos privats.

Per als ciutadans de Lleida, el cas té conseqüències concretes. Els fons destinats a mantenir les carreteres que utilitzen cada dia haurien acabat, en part, en sopars, regals i pagaments injustificats. La confiança en la gestió pública es resseca, i la sensació que qui administra el diners de tots no sempre respon davant de tots guanya força. En un context d’exigència fiscal i de recursos públics limitats, aquest tipus de casos alimenta la desafecció i el malestar envers les institucions.

La sentència, quan arribi, serà un punt d’inflexió. Però el judici ja ha deixat constància que Lleida no pot assumir que la corrupció en la gestió pública sigui un problema d’altres llocs o d’altres èpoques. El cas Carreteres demostra que la transparència, el control i la rendició de comptes no són formalitats administratives, sinó barreres necessàries per protegir el diners i la confiança dels ciutadans.