El proper 12 d’agost, Lleida desplegarà un dispositiu de seguretat mastodònic per a l’eclipsi solar: prop de dos-cents professionals entre policies, vigilants, sanitaris i voluntaris. Una despesa de recursos per a un esdeveniment d’unes hores, mentre la ciutat continua sense taxis i amb barris desatesos. Les entrades gratuïtes es van esgotar en dies, els hotels estan complets –quan a l’agost l’ocupació habitual és baixa– i milers d’ulleres homologades esperen els assistents. Però el mateix dia, una altra realitat: els taxistes denuncien que Lleida es queda sense servei quan hi ha macroesdeveniments fora, i els veïns dels barris perifèrics clamen per més vigilància.

Un dispositiu de seguretat per a la foto

La regidora de Seguretat, Cristina Morón, ha declarat a La Mañana que vol que tothom pugui gaudir de l’eclipsi amb tranquil·litat i que ho fan des de la prevenció. La prevenció serà total: tall de trànsit privat a la Seu Vella, accés només a peu o en autobús, places de mobilitat reduïda a Mangraners, i un aparcament per a milers de vehicles. Les dades són eloqüents: les entrades van volar en qüestió de dies; els hotels de Lleida, que al ple d’agost amb prou feines tenen ocupació, estan complets per a les nits de l’11 i el 12; l’Ajuntament repartirà milers d’ulleres homologades. Tot està pensat perquè l’eclipsi sigui un èxit d’imatge. Però, què passa amb el ciutadà que viu als barris de Lleida i no té bitllet per a l’espectacle?

El mateix dia, l’altra cara: Lleida sense taxis

El 31 de juliol, Segre publicava una notícia que hauria d’avergonyir qualsevol gestor municipal: «Grans esdeveniments com el festival dels Monegres deixen Lleida sense taxis: “Només vam tenir dos o tres cotxes en servei a la ciutat”». La denúncia dels taxistes és clara: quan hi ha macroesdeveniments fora de la ciutat, els professionals es desplacen allà on hi ha negoci, deixant Lleida desabastida. La conseqüència és directa: els veïns que necessiten un taxi per anar a l’hospital, per tornar de nit o per a qualsevol emergència es troben sense servei.

Aquest problema no és nou. La manca de taxis a Lleida durant els caps de setmana i les nits d’estiu és un clam popular. Però quan arriba un esdeveniment com l’eclipsi, l’Ajuntament és capaç de mobilitzar dos-cents efectius. On són aquests dos-cents agents quan un veí de Cappont denuncia robatoris a la seva comunitat? On són quan els comerciants del Centre Històric demanen més presència policial? La resposta és incòmoda: estan reservats per a la foto, no per al dia a dia.

El reforç als barris: una promesa de manual

La Mañana recull que l’Ajuntament ha anunciat que reforçarà la vigilància preventiva a barris i zones residencials durant l’eclipsi. És a dir, mentre dos-cents efectius custodien l’esdeveniment principal, un grapat d’agents extra patrullarà els barris perquè els veïns no es queixin massa. És la lògica del postureig: moure recursos d’un costat a l’altre perquè ningú noti que, en realitat, la plantilla de la Policia Local segueix sent la mateixa.

Les dades de seguretat ciutadana a Lleida són preocupants. Les denúncies per furts i robatoris a habitatges han augmentat en els darrers mesos, segons les estadístiques del Ministeri de l’Interior. Els Mossos d’Esquadra reconeixen que la manca d’efectius és crònica. I la Policia Local, amb una plantilla ajustada, no pot cobrir tots els torns. En aquest context, destinar dos-cents professionals a un esdeveniment d’un dia és un luxe que la ciutat no es pot permetre, si no es tracta d’una operació d’imatge.

La gestió dels recursos públics: prioritats o propaganda?

La pregunta que qualsevol ciutadà de Lleida s’hauria de fer és: quant costa aquest dispositiu? L’Ajuntament no ha detallat el pressupost, però mobilitzar dos-cents professionals durant hores implica hores extra, dietes, combustible i material. Mentrestant, els taxistes denuncien que no poden cobrir la demanda bàsica, i els veïns dels barris perifèrics clamen per més vigilància nocturna.

El contrast és encara més sagnant si es compara amb la gestió d’altres esdeveniments. El festival dels Monegres, que se celebra a pocs quilòmetres de Lleida, deixa la ciutat sense taxis perquè els professionals prefereixen treballar allà, on hi ha més clients i millors tarifes. L’Ajuntament podria haver negociat un servei mínim, però no ho va fer. En canvi, per a l’eclipsi, ha estat capaç de coordinar un dispositiu que inclou policia local, mossos, protecció civil i voluntaris. La diferència és d’enfocament: uns esdeveniments generen imatge, altres generen problemes reals.

El ciutadà de a peu: el gran oblidat

Mentre els turistes gaudiran de l’eclipsi amb milers d’ulleres homologades i un aparcament per a milers de cotxes, el veí de Lleida que no té entrada es quedarà a casa, potser sense poder agafar un taxi per anar al metge, i amb la mateixa sensació d’inseguretat de sempre. Les places de mobilitat reduïda a Mangraners són un gest, però no solucionen la manca d’accessibilitat real al transport públic urbà, que segueix sent deficient a molts barris.

La regidora Morón afirma que l’objectiu és que tothom pugui gaudir de l’eclipsi amb tranquil·litat. Però la tranquil·litat no s’improvisa. Es construeix amb polítiques de seguretat sostenibles, amb plantilles suficients, amb serveis públics que funcionin tots els dies de l’any, no només quan hi ha un esdeveniment mediàtic. L’eclipsi passarà, les ulleres es reciclaran, els hotels tornaran a estar buits, i els taxistes seguiran anant-se als Monegres. I els veïns de Lleida seguiran preguntant-se: on són aquests dos-cents agents la resta de l’any?

Una reflexió de futur: el postureig no paga les factures

Lleida es mereix esdeveniments que posin la ciutat al mapa. L’eclipsi del 12 d’agost serà, sens dubte, un espectacle inoblidable per a qui pugui assistir-hi. Però la gestió dels recursos públics no pot basar-se en la foto d’un dia. Si l’Ajuntament és capaç de mobilitzar dos-cents efectius per a un eclipsi, també hauria de ser capaç de garantir un servei de taxis digne i una vigilància constant als barris.

La ciutadania de Lleida, especialment aquells que se senten espanyols i constitucionalistes, espera dels seus governants una gestió responsable, no propaganda. L’eclipsi serà un èxit de públic, però serà un fracàs de gestió si, l’endemà, els titulars tornen a parlar de manca de taxis, de robatoris als barris i d’una policia local desbordada. Perquè la seguretat no és un luxe per a un dia: és un dret per a tots els dies. I mentre l’Ajuntament gasti recursos en postureig astronòmic, els veïns continuaran mirant al cel, però no per veure un eclipsi, sinó per preguntar-se quan baixaran aquests dos-cents agents a la terra.