L’incendi de Sénet compleix el seu quart dia d’activitat i el Pirineu de Lleida viu una jornada d’emergència múltiple

A mitja tarda, els Bombers de la Generalitat demanaven als excursionistes que abandonessin la zona afectada per l’incendi de Sénet. Poques hores després, un campament d’escoltes a Alins era desallotjat per l’arribada d’un front de tempestes. Al mig, milers d’hectàrees confinades i desenes de persones —moltes d’elles nens— tretes de les seves tendes. La pregunta que sura sobre la vall és incòmoda: estàvem preparats per a un dia de risc simultani?

L’incendi de Sénet: milers d’hectàrees confinades

L’incendi forestal de Sénet, al terme municipal del mateix nom, a l’Alta Ribagorça, porta quatre dies actiu i es resisteix a ser controlat. Segons ha informat La Mañana, els Bombers de la Generalitat han sol·licitat formalment que s’abandoni la zona afectada i han decretat el confinament d’una àrea delimitada pel riu Noguera Ribagorçana, les valls de Conangles i Besiberri, i els barrancs propers al nord de l’incendi.

La raó del confinament no és el foc en si, sinó la previsió meteorològica. Un nou front de tempestes s’acosta a la zona i pot modificar el comportament de les flames de manera impredictible. Els canvis de vent associats a les tempestes seques —les que descarreguen poca aigua però molta activitat elèctrica— són el pitjor escenari possible per a un incendi que ja ha demostrat la seva capacitat per avançar. Segre confirma que s’ha demanat als excursionistes d’alta muntanya que abandonin la zona, una mesura preventiva per evitar que algú quedi atrapat entre el foc i la tempesta.

La dada és contundent: milers d’hectàrees confinades. I la zona afectada és un dels enclavaments més transitats del Pirineu lleidatà, amb rutes d’alta muntanya que atrauen centenars de senderistes cada estiu.

Desallotjament a Alins: desenes de nens evacuats pel mal temps

Mentre el foc de Sénet acaparava l’atenció, a desenes de quilòmetres de distància passava una cosa que demostra la fragilitat de la seguretat al Pirineu. Un campament d’escoltes a Ainet de Besan, al municipi d’Alins (Vall de Cardós), ha hagut de ser desallotjat pel mal temps. Segons ha avançat Segre, l’avís als Bombers es va produir a mitja tarda i es van activar sis dotacions per evacuar desenes de nens d’entre 7 i 18 anys, juntament amb una vintena de monitors. En total, gairebé un centenar de persones, que han estat traslladades a l’ajuntament d’Alins amb la col·laboració del consistori.

El desallotjament va ser preventiu, però planteja una qüestió incòmoda: per què un campament d’aquestes característiques no tenia un pla de contingència més sòlid davant d’una previsió de tempestes que ja s’anunciava? La Vall de Cardós és una zona d’alta muntanya on les tempestes d’estiu són un fenomen conegut i recurrent. No es tracta de criminalitzar els responsables, que van actuar amb rapidesa en alertar els serveis d’emergència. La qüestió és més profunda: en un territori on el risc d’incendi i de tempestes extremes és estructural, la prevenció hauria de ser la norma, no l’excepció.

Dues emergències, un mateix dia: la Generalitat, al límit

La jornada ha posat de manifest que el dispositiu d’emergències de la Generalitat treballa al límit. D’una banda, l’incendi de Sénet, que porta quatre dies consumint hectàrees i que ara exigeix un confinament massiu. De l’altra, el desallotjament d’Alins, que ha requerit la mobilització de sis dotacions de Bombers en un moment en què els recursos aeris i terrestres estan centrats en el foc de l’Alta Ribagorça.

La gestió d’emergències al Pirineu transcendeix el meteorològic. És una qüestió de planificació territorial i de recursos. Quan un sol front de tempestes obliga a confinar milers d’hectàrees i a desallotjar un campament de nens el mateix dia, la pregunta és inevitable: està l’administració catalana preparada per a un escenari d’emergències múltiples? A la vista dels fets, no del tot.

No es tracta d’una crítica gratuïta. Els Bombers de la Generalitat han actuat amb professionalitat en tots dos fronts. Però la realitat és que el foc de Sénet segueix actiu després de quatre dies, que el confinament afecta la vida dels veïns i l’economia turística de la comarca, i que la Generalitat ha hagut de desviar recursos per evacuar un grup d’escoltes. El sistema funciona, però funciona al límit. I quan dues emergències coincideixen el mateix dia i a la mateixa comarca, la capacitat de resposta es dilueix.

L’impacte per al ciutadà de Lleida

Per al ciutadà de Lleida, l’impacte d’aquesta jornada és directe. El foc de Sénet afecta una zona d’alt valor natural i turístic del Pirineu, i el confinament de milers d’hectàrees altera la vida dels municipis propers i dels excursionistes que cada estiu transiten les seves rutes. El desallotjament d’Alins, per la seva banda, recorda que la seguretat dels nens que gaudeixen de campaments d’estiu a la muntanya depèn de la previsió i de la coordinació de les administracions. En tots dos casos, la responsabilitat última recau en la Generalitat, que gestiona els Bombers i la protecció civil.

La jornada hauria de servir d’avís. El Pirineu de Lleida combina un risc estructural d’incendis amb unes tempestes d’estiu conegudes i recurrents. Les emergències simultànies demostren que els recursos són finits i que la planificació és essencial. La Generalitat ha de reflexionar sobre la dotació dels Bombers al Pirineu, sobre els plans de prevenció d’incendis i sobre la coordinació entre els diferents cossos d’emergència. Els ajuntaments de les comarques de muntanya, per la seva banda, han d’exigir que la prevenció sigui una prioritat, no una promesa electoral.

Mentrestant, el foc de Sénet segueix actiu i el front de tempestes s’acosta. Els veïns de l’Alta Ribagorça i els excursionistes confinats esperen que el dispositiu funcioni; els nens d’Alins esperen poder tornar a les seves tendes. Lleida espera que aquesta jornada d’emergència múltiple no sigui el preludi d’un estiu de foc i tempestes. Perquè, com s’ha demostrat aquest dilluns, quan el Pirineu crema i trona alhora, l’administració es queda curta. I les conseqüències les paguen sempre els mateixos: veïns, nens i aquells que confien que l’Estat estigui a l’altura.