El 80% dels comerciants de Lleida que van respondre a l’enquesta de Pimec preveu un impacte negatiu o molt negatiu. Ho publica La Mañana. En el conjunt de la mostra, el percentatge baixa al 65,6%. Gairebé quinze punts separen els enquestats de la ciutat de la resta, i aquesta distància és la primera xifra que convé retenir. La jornada deixa tres fronts oberts a Lleida: el comerç, que ja té el seu percentatge; el sòl logístic, que ja té el seu emplaçament; i els col·legis, que ja tenen la seva primera llista.

El comerç de Lleida, amb el fre tirat

Vuit de cada deu enquestats a Lleida responen amb una previsió negativa o molt negativa. Quan la mirada s’obre al conjunt de la mostra, la proporció es queda en el 65,6%. Són gairebé quinze punts de diferència i una lectura que s’aguanta sola: el pessimisme del comerç de Lleida és més ample que el de la resta dels consultats.

Pimec firma el sondeig. La Mañana ho publica. El 80% no admet gaires matisos: és la resposta de quatre de cada cinc enquestats a Lleida. El qüestionari admet dos graus, negatiu i molt negatiu, i a la ciutat els suma en aquesta proporció. Amb la mostra completa, el percentatge baixa al 65,6%, la qual cosa confirma que la previsió negativa també guanya fora de Lleida, encara que amb menys marge.

La distància entre els dos percentatges ronda els quinze punts. Les dues xifres surten del mateix sondeig, així que la comparació és homogènia: mateixos qüestionaris, mateix criteri, mateixa data. L’única cosa que canvia és el lloc on es pregunta.

Un comerciant que respon que espera un impacte negatiu o molt negatiu no està fent un exercici d’estil. Està dient que no veu el curt termini amb tranquil·litat, i aquesta resposta, repetida quatre vegades de cada cinc, pesa més que qualsevol matís.

L’enquesta mesura previsions, no resultats. I de les dues xifres que publica La Mañana, la de Lleida és la més contundent: quatre de cada cinc enquestats, enfront dels dos terços del conjunt de la mostra.

El sòl logístic, lligat al polígon Torreblanca-Quatre Pilans

El sòl logístic que l’Executiu impulsa a Lleida queda vinculat al polígon Torreblanca-Quatre Pilans, segons la informació publicada a Lleida. Fonts de l’Executiu sostenen que l’operació respon a la «demanda real» de les empreses.

Sòl logístic significa, a la pràctica, terreny preparat per a naus i magatzems de distribució. L’operació es lliga, per tant, a un emplaçament concret, Torreblanca-Quatre Pilans, i a un argument concret, la «demanda real» de les empreses, segons les fonts de l’Executiu citades. Un punt al mapa i una raó: els dos elements que defineixen l’operació.

A partir d’aquí, l’assumpte es llegeix en clau de sòl i activitat: terreny per a naus, magatzems i moviment de mercaderies en un punt concret del mapa de Lleida. L’operació queda lligada a Torreblanca-Quatre Pilans, i aquest és l’ancoratge territorial que l’acompanya.

Tretze col·legis de Lleida entren a la primera llista de la climatització

Segre publica que tretze centres educatius de Lleida figuren entre els cent primers de la llista del pla de climatització. Els tretze són Príncep de Viana, Sant Josep de Calassanç, Mangraners, Torre Queralt, Màrius Torres, Samuel Gili i Gaya, Manuel de Montsuar, Guindàvols, Castell dels Templers, Alcarràs, Francesc Ribalta, Valldeflors i Miret i Sans. Tretze de cent: un tretze per cent de la primera tanda, la qual s’executarà abans.

Darrera d’aquest primer centenar esperen 2.430 centres, amb un calendari que s’estira fins a 2031-2032. Segre xifra en 2.500 milions d’euros la inversió del pla i precisa l’estat del parc sobre el qual s’intervenirà: el 26,5% dels centres es van construir abans de 1960 i el 70% són anteriors a 2007.

Més d’una quarta part dels edificis superen els seixanta-cinc anys, i set de cada deu porten dempeus, com a mínim, dinou. Climatitzar un centre és dotar-lo de les condicions tèrmiques que necessita, i el pla ho reparteix per lliuraments: cent centres primer, els 2.430 restants després.

Un repartiment per tandes obliga a mirar el calendari i a comptar els anys. El primer centenar entra ara; la resta, fins a 2031-2032. Per a les famílies i per als docents, la diferència entre un centre i un altre és la diferència entre una obra pròxima i una data llunyana.

El primer centenar és l’avantguarda del pla, i Lleida hi col·loca tretze noms. Els 2.430 centres que esperen torn són la part majoritària: el gruix de les obres queda per al tram que es tanca el 2031-2032.

Els tretze centres de Lleida que entren a la primera llista tenen el seu lloc assegurat. La resta de la llista haurà d’esperar, i l’espera té data: 2031-2032.

Detall de l’enquesta de Pimec: Promenade Lleida i l’impacte en els autònoms

L’enquesta presentada per Pimec Comerç sobre la implantació del complex comercial Promenade Lleida a la zona de Torre Salses desglossa amb detall les pors del sector de cara a la seva obertura, prevista per a finals de l’any 2027. La mostra total utilitzada per l’entitat està composta per 157 establiments, dels quals el 72% operen a la capital del Segrià i el 28% restant procedeixen d’altres localitats de la demarcació. En desgranar les respostes del conjunt dels enquestats, un 30% vaticina una repercussió «molt negativa», un 36% estima que serà «negativa», un 28% descarta qualsevol tipus d’alteració i únicament un 6% contempla un horitzó d’efectes positius o molt positius.

Manel Llaràs, al capdavant de Pimec Comerç Lleida, va advertir durant la presentació pública que una inquietud de semblants proporcions no es pot ignorar, i va advocar per esprémer el temps que resta fins a l’estrena del parc comercial per dissenyar estratègies que amortiguin el cop. Entre les conseqüències directes que assenyalen els propietaris de negocis figuren els canvis en els hàbits de consum, citats pel 69,4% dels participants, i la minva de clientela, advertida pel 59,9%. Així mismo, genera inquietud la competència en matèria de preus i la desviació de les rutes de despesa cap al nou espai, una circumstància assenyalada de manera molt particular pels comerciants establerts fora dels límits de la capital.

En el pla laboral, la incertesa també marca el pols diari dels autònoms i petits empresaris. Un 42,9% dels consultats planeja mantenir la dimensió actual de la seva plantilla, mentre que el 35,1% reconeix profunds dubtes sobre la seva evolució futura. Per la seva banda, un 14,8% albirava la necessitat de retallar llocs de treball o directament abaixar la persiana, i un escàs 5,1% confia a poder ampliar el seu equip. Pimec ha volgut posar el focus en com aquesta atmosfera d’indefinició pot paralitzar immediatament la contractació de nous empleats, i ha recordat a més que quatre de cada deu negocis (un 40,8%) no tenen plans de contingència per fer front a aquest escenari. Entre la minoria que sí que planeja maniobrar, el 32,5% confia a potenciar l’experiència de compra dins del mateix local.

Mobilitat, aparcament i demandes institucionals davant del nou parc

L’accessibilitat i la disponibilitat d’estacionament s’han erigit en reclamacions de primer ordre per al teixit comercial. El 86% dels enquestats situa aquesta qüestió com una prioritat absoluta, impulsada per la necessitat de contrarestar els aproximadament 2.100 llocs d’aparcament gratuït que preveu oferir Promenade Lleida. Des de la perspectiva de Manel Llaràs, la comoditat per estacionar al complex comercial pot arrossegar el consumidor a concentrar-hi tant les seves compres com el seu temps d’oci, la qual cosa obliga el centre de la ciutat a incrementar el seu atractiu i competitivitat si pretén retenir els seus compradors habituals.

Com a solució específica a aquest dèficit, Pimec proposa transformar l’antiga estació d’autobusos de Lleida en un aparcament estratègic al bell mig del centre urbà, dotat inicialment d’unes 400 places amb opció a futures ampliacions. L’enginyer Josep Maria Servetó va detallar que les característiques constructives de la vella terminal farien viable habilitar aquest pàrquing amb un desemborsament econòmic assumible, i va argumentar que el seu emplaçament estratègic ajudaria a dinamitzar l’activitat comercial dels carrers adjacents. Aquesta iniciativa s’emmarca en un paquet més ampli de peticions al sector públic, on el 87,3% dels comerciants exigeix un suport institucional més gran, el 86,6% demanda una programació més àmplia d’esdeveniments i activitats lúdiques, i el 81,5% advoca pel llançament de campanyes institucionals de promoció del comerç local, a la qual cosa s’afegeix un 41,4% que veu imprescindible accelerar la digitalització.

El suport a l’acció col·lectiva és massiu entre els autònoms: el 95,5% mostra predisposició a sumar-se a iniciatives conjuntes i el 96% subratlla la urgència de teixir sinergies coordinades entre les diferents associacions mercantils. Davant d’aquest panorama, la cúpula de Pimec té previst traslladar les conclusions de l’informe a l’Ajuntament de Lleida, a la Generalitat i a la Diputació perquè valorin l’habilitació de línies d’ajuda extraordinària. En paral·lel, Borja Solans va apuntar la conveniència de radiografiar la situació actual del sector i establir un protocol de seguiment al llarg dels pròxims anys, tot analitzant mètriques sobre els fluxos de despesa, el pols de l’activitat, l’ocupació laboral i els locals comercials buits per orientar les futures polítiques sobre dades contrastades.

Inversió ferroviària de 72 milions per a l’estació de mercaderies de Lleida

En l’àmbit de les infraestructures i el desenvolupament econòmic, el Govern de la Generalitat ha fixat una assignació de 72 milions d’euros destinada íntegrament a la construcció de la nova terminal ferroviària de mercaderies vinculada al polígon de Torreblanca-Quatre Pilans. L’anunci va anar a càrrec de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, en el marc d’una estratègia més àmplia dotada amb prop de 127 milions d’euros fins a 2031 per aixecar quatre noves estacions de càrrega i descàrrega de mercaderies per tren al territori català, situades a Lleida, les comarques de l’Ebre, el Penedès i l’Empordà.

Segons la informació aportada per l’Executiu català, l’elecció d’ aquestes ubicacions respon a una demanda real expressada pel teixit empresarial de cada demarcació, amb el propòsit estratègic d’elevar fins al 10% la quota de mercaderies transportades per via fèrria a Catalunya abans que conclogui la dècada, concretament en l’horitzó de 2030. De les quatre infraestructures projectades, la de Lleida acapararà el volum inversor més elevat, amb els citats 72 milions focalitzats en la seva execució material. Així mateix, fonts governamentals destaquen que el projecte lleidatà es troba actualment en l’estat més madur de tramitació, ja que disposa dels estudis informatius completats i de la consignació pressupostària corresponent dins de la planificació autonòmica de terminals de càrrega.

Reaccions adverses i debat territorial pel pla de climatització d’escoles

La inclusió de tretze centres educatius de Lleida en la fase inicial del pla de climatització anunciat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anat acompanyada d’una notable rebombori polític a les comarques veïnes. El programa autonòmic, dotat amb 2.500 milions d’euros i enfocat a adaptar la xarxa pública d’ensenyament al canvi climàtic en un horitzó temporal de cinc anys, preveu intervenir en la seva primera etapa sobre un centenar de centres a tot Catalunya abans que finalitzi l’actual legislatura, deixant la climatització progressiva dels 2.430 col·legis i instituts restants per escometre’s de manera esglaonada fins al curs acadèmic 2031-2032.

Els tretze establiments seleccionats a la demarcació lleidatana es reparteixen entre la capital —amb les escoles Príncep de Viana, Sant Josep de Calassanç, Mangraners i Torre Queralt, juntament amb els instituts Màrius Torres, Samuel Gili i Gaya, Manuel de Montsuar, Guindàvols i Castell dels Templers— i altres localitats com Alcarràs, Solsona a través de l’institut Francesc Ribalta, Tremp amb l’escola Valldeflors, i Organyà amb el col·legi Miret i Sans a l’Alt Urgell. No obstant això, el fet que cap centre pertanyent a les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell o la Segarra hagi aconseguit colar-se en aquesta primera llista ha generat malestar i crítiques obertes entre els alcaldes i responsables comarcals de la zona.

Des de Mollerussa, el seu alcalde, Marc Solsona, va qualificar d’incomprensió la marginació de la comarca en aquesta tanda inicial, i va recordar que el territori registra algunes de les mesurades tèrmiques més extremes. En un to similar es va pronunciar l’alcalde de Fondarella, Xavi Acosta, que va ironitzar sobre l’exclusió del Pla d’Urgell suggerint que les temperatures havien de ser més elevades al conjunt de Catalunya que en l’anomenat Clot del Dimoni. Per la seva banda, el consistori de Golmés va avançar que estudia emprendre actuacions per compte propi davant de la urgència de climatitzar les seves aules. En paral·lel, el president del consell comarcal de l’Urgell, José Luis Marín, va anunciar que la qüestió s’elevarà al pròxim Consell d’Alcaldies convocat per a la primera setmana d’octubre, amb el propòsit de posar en comú les necessitats de cada municipi i valorar l’impuls d’una resposta coordinada que permeti recaptar el suport d’altres administracions davant dels rigors tèrmics que pateix la comarca.