Els regants del Segre i del canal d’Urgell han reclamat a la Generalitat els fons compromesos per modernitzar el regadiu de la província. La petició arriba en plena campanya marcada per l’escassetat d’aigua i després que les obres previstes segueixin sense executar-se.

La xifra no és nova. Apareix als pressupostos de la Generalitat i en els compromisos públics adquirits amb les comunitats de regants de la província. El que falta és els diners a les séquies. Els representants del sector sostenen que el retard compromet la viabilitat d’explotacions que depenen de l’aigua per tancar el cicle productiu.

El canal d’Urgell, pendent d’unes obres que no arrenquen

El canal d’Urgell rega una superfície que sosté bona part de l’economia agrària de la província. La modernització pendent inclou la millora de séquies i la instal·lació de sistemes de reg més eficients, capaços de reduir el consum sense retallar la producció.

Els regants adverteixen que cada campanya sense obres és una campanya perduda. La sequera no espera l’administració. I el calendari agrícola tampoc.

La Generalitat ha defensat en diferents compareixences el seu compromís amb el regadiu català, però no ha concretat quan s’executaran els pagaments pendents. La conselleria competent ha assenyalat que les actuacions segueixen la seva tramitació administrativa, sense oferir dates tancades.

L’impacte per al camp de Lleida

La província de Lleida concentra una part important del regadiu de Catalunya. Cooperatives, explotacions familiars i la indústria agroalimentària associada depenen que l’aigua arribi en condicions i a temps. Un retard en les infraestructures es tradueix en menys producció, més costos i menys marge per a qui treballa la terra.

Els regants insisteixen que no demanen un favor. Demanen el que està pressupostat. La diferència entre un compromís signat i una obra executada és, al camp, la diferència entre una collita i un expedient.

La sequera apreta i el calendari no perdona

L’escassetat d’aigua ha obligat els regants a ajustar dotacions i a planificar amb incertesa. Cada temporada sense les millores compromeses deixa les explotacions més exposades a la propera restricció.

El sector agrari de Lleida ha reclamat en repetides ocasions que les administracions compleixin els terminis. La modernització del regadiu no és un caprici: és l’eina que permet produir més amb menys aigua. Sense ella, la sequera colpeja dues vegades, primer per la manca de pluja i després per la manca d’inversió.

La pilota és a la teulada de la Generalitat. Els fons compromesos segueixen als papers. Al camp, el compte enrere ja ha començat.