El judici del cas Carreteres va arrencar aquest dilluns a l’Audiència de Lleida. Dos instructors de l’Àrea Central d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra van ocupar la sala per explicar com, arran de les escoltes d’una altra investigació, van arribar fins al cap de Carreteres de la Generalitat a Lleida, Jordi Benet. Els empresaris investigats tenien el telèfon intervingut. En aquestes converses apareixien referències a lliuraments de sobres. «Per exemple, feien referència a lliuraments de sobres a Benet», van declarar els agents davant el tribunal.

La vista oral pot allargar-se dues setmanes.

El cas Carreteres i les escoltes que el van destapar

L’origen d’aquesta peça separada està en una altra causa. El cas Boreas, sobre presumpta corrupció a la Diputació de Lleida entre el 2011 i el 2018, va posar el focus sobre una xarxa d’interessos al voltant de la institució provincial. Va ser arran d’aquelles diligències, i de les escoltes telefòniques practicades als empresaris investigats, quan els instructors d’Anticorrupció van detectar el que, segons la seva versió, era un segon front: la manipulació d’adjudicacions d’obres viàries a canvi de diners.

Els agents van relatar al tribunal que van recollir nombrosos indicis «amb visos de ser delicte». Van descriure un patró, no un episodi aïllat. I van parlar d’una relació que anava més enllà del professional. Els regals que rebia el cap de Carreteres per part dels empresaris, van dir, «sobrepassaven el que podia ser un detall de cortesia». Un dels instructors ho va resumir en una frase: «Teníen una relació íntima amb capacitat d’influència sobre ell».

Aquesta influència és el que el judici ha d’esclarir. No està en joc únicament si hi va haver sobres. Està en joc si qui decidia quina carretera s’arreglava i quina empresa l’arreglava ho feia sota el pes de qui aspiraven a executar l’obra.

Cinc acusats i penes que superen els vint anys

El banc té cinc ocupants. El primer, Jordi Benet, que va ser durant més de vint anys cap de Carreteres de la Generalitat a Lleida. L’acompanyen una filla seva, l’excap de Conservació d’aquesta mateixa delegació (identificat en la causa com a B.C.R.M.) i dos empresaris de la constructora lleidatana MJ Gruas.

Les peticions de pena marquen la gravetat que la Fiscalia atribueix als fets. Per a Benet reclama 12 anys de presó i 37 d’inhabilitació. Per als dos empresaris, 13 anys de presó i sengles multes de més d’un milió d’euros. Per a la filla de Benet i per a l’excap de Conservació, 4 anys a cadascú. L’acusació particular que exerceixen altres socis de la constructora apuja el llistó: 20 anys de presó per a Benet i 15 per als dos empresaris acusats.

La diferència entre totes dues acusacions no és un detall menor. Que els propis socis de MJ Gruas s’hagin personat contra els empresaris acusats dibuixa un conflicte intern a la constructora. La primera sessió es va dedicar a les qüestions prèvies i a les declaracions dels Mossos. Els acusats declararan al final de la vista.

L’origen: el cas Boreas

Que una investigació nascuda en l’entorn de la Diputació hagi desembocat en un judici sobre la gestió de carreteres de la Generalitat mostra fins a quin punt tots dos mons compartien espais, empreses i persones. Entre la Diputació de Lleida i la delegació de Carreteres de la Generalitat hi ha un fil que aquest judici posa a la vista: els mateixos empresaris, els mateixos espais i les mateixes persones. La causa que ara se sent a l’Audiència va néixer d’aquell sumari i va créixer amb les converses intervingudes.

La constructora MJ Gruas apareix al centre d’aquesta peça. És lleidatana, opera al mercat d’obra pública de la província i dos dels seus empresaris seuen ara al banc amb peticions de pena que superen els tretze anys de presó. Que altres socis de la mateixa empresa exerceixin l’acusació particular afegeix un element poc habitual: part de la constructora reclama responsabilitat a qui la dirigien.

Diners públics i obra viària a la província

El cas Carreteres no és un assumpte abstracte. Parla d’adjudicacions d’obra pública viària a la província de Lleida, és a dir, de diners de tots. Cada sobre que l’acusació situa damunt d’una taula es correspon, si el relat judicial es confirma, amb una decisió administrativa que s’havia de regir per criteris tècnics. La conservació i construcció de carreteres és una de les partides que més directament nota el ciutadà: afecta la seguretat dels trajectes, l’estat del ferm i els temps de desplaçament entre comarques.

Les adjudicacions d’obra viària mouen contractes que es paguen amb impostos. Si l’acusació encerta, aquests diners no van acabar en la millor oferta. Van acabar en l’empresa disposada a pagar per l’encàrrec. El perjudici es mesura en euros, però també en obres adjudicades per criteris que no eren tècnics.

Que el presumpte mecanisme operés durant anys en una delegació territorial de Carreteres afegeix una altra pregunta: com va poder sostenir-se tant de temps sense que els mecanismes de fiscalització ho detectessin abans. La resposta està, en part, en l’origen del cas. El van destapar unes escoltes telefòniques d’una altra investigació, no una auditoria.

El que queda per escoltar

El judici s’allargarà previsiblement dues setmanes. Els Mossos ja han posat veu al relat de l’acusació. Falta el més delicat: escoltar els acusats. Benet i els dos empresaris de MJ Gruas hauran de respondre a la pregunta central, si hi va haver lliuraments de sobres a canvi d’adjudicacions o si tot es redueix a una relació personal i a regals.

La sentència, quan arribi, no tancarà el cas Boreas. Sí que fixarà un criteri sobre on és la frontera entre el tracte amb els empresaris i la corrupció en la gestió de l’obra pública. En una província on les carreteres connecten els ciutadans amb els serveis, aquest criteri importa. El que es decideix aquests dies a l’Audiència de Lleida va més enllà de cinc noms. Afecta la manera com es va decidir durant anys què es construïa i qui ho construïa amb els diners de tots.