El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, va prometre aquest dilluns a Montblanc un pla de xoc per a l’agost que redueixi «dràsticament» la sobrepoblació de conills al Segrià i l’Urgell. Els agricultors, que ja han vist anuncis similars incomplir-se, decideixen aquesta mateixa nit si les promeses són suficients per desconvocar les mobilitzacions que ja han tallat dues vegades la C-14 a Tàrrega.

La reunió, celebrada a la capital de la Conca de Barberà, va enfrontar el conseller amb unes organitzacions agràries que han deixat clar que no volen més reunions, sinó solucions. La dada que condensa la tensió: els pagesos s’hi juguen la collita d’aquest estiu, i el calendari del Govern promet mesures a l’agost i compensacions a la tardor. Un desfasament temporal que fa olor a tacticisme polític mentre els conreus cremen sota el sol de Ponent.

L’anunci: un pla de xoc per a l’agost, compensacions per a la tardor

Segons la informació publicada per Segre, el conseller Ordeig es va comprometre a posar en marxa durant el mes d’agost un pla de xoc per reduir «dràsticament» la sobrepoblació de conills a les comarques del Segrià i l’Urgell. La plaga, que els agricultors denuncien com a insostenible des de fa mesos, ha provocat pèrdues milionàries en conreus de fruita dolça, cereals i farratges, i ha portat els pagesos a tallar la carretera C-14 en dues ocasions durant les últimes setmanes.

El pla inclou, a més, una promesa per a la tardor: la presentació d’una «proposta de compensacions» pels danys causats per la fauna salvatge, així com la «flexibilització» de restriccions com les limitacions al reg a les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Aquestes zones, dissenyades per protegir espècies com el sisó o l’avutarda, han estat assenyalades pels agricultors com un obstacle burocràtic que impedeix una gestió eficaç dels conreus i, segons denuncien, afavoreix la proliferació de conills en limitar les tasques agrícoles.

El conseller, però, no va oferir xifres concretes sobre el pressupost del pla ni va detallar quins mètodes s’empraran per al control de la població de conills. L’ambigüitat de l’anunci, en un context de màxima tensió, deixa els pagesos amb el dubte de si el Govern està disposat a passar de les paraules als fets.

La decisió d’aquesta nit: mobilitzacions en suspens

La reunió de Montblanc no va ser un punt final, sinó un alto en el camí. Les organitzacions agràries convocants de les mobilitzacions han anunciat que aquesta mateixa nit, després d’analitzar les propostes del conseller, decidiran si mantenen o desconvoquen les protestes. La decisió es prendrà en assemblees locals i en contactes directes amb els agricultors de base, que són els que han patit en primera persona els danys de la plaga.

El precedent immediat és el segon tall de la C-14 a Tàrrega, una acció de protesta que va aconseguir paralitzar el trànsit en una de les vies principals de comunicació de les comarques de Ponent. Els pagesos van demostrar llavors que estan disposats a portar la pressió fins a les últimes conseqüències si no veuen resultats. La pregunta que flota a l’aire és si el pla de xoc d’Ordeig és suficient per calmar els ànims o si, per contra, es percebrà com un nou pedaç que no aborda el problema de fons.

La tensió s’agreuja pel context d’infraestructures danyades que ja va denunciar Segre en la seva edició del mateix dilluns: el robatori de coure a la línia R13-R14 entre Lleida i les Borges Blanques va obligar a tallar la circulació de trens, afectant la mobilitat dels treballadors del camp i la logística de distribució de productes agrícoles. La crisi dels conills no és un problema aïllat, sinó que se suma a una llarga llista de greuges que els agricultors de Lleida arrosseguen des de fa anys: sequera, burocràcia ambiental, manca de relleu generacional i preus que no cobreixen els costos de producció.

ZEPA, conills i la burocràcia que ofega el camp

La menció a les ZEPA en l’anunci d’Ordeig no és casual. Aquestes zones de protecció, establertes en aplicació de la Directiva d’Aus de la Unió Europea, han estat objecte d’una creixent contestació per part dels agricultors de Lleida, que consideren que les restriccions imposades són desproporcionades i no tenen en compte la realitat productiva de les comarques de Ponent.

Al Segrià i l’Urgell, les ZEPA cobreixen àmplies extensions de conreus de regadiu, on la presència d’aus estepàries com el sisó o l’avutarda justifica limitacions al reg, als tractaments fitosanitaris i a les tasques de desbrossament. Els agricultors sostenen que aquestes restriccions, sumades a la manca de control de depredadors naturals (guineus, rapinyaires), han creat les condicions ideals perquè els conills es reprodueixin sense control, devorant collites senceres.

El conseller ha promès «flexibilitzar» aquestes restriccions, però no ha detallat com ni en quins terminis. L’experiència dels pagesos amb l’administració catalana no convida a l’optimisme: els canvis normatius en matèria ambiental solen requerir llargs processos d’avaluació i consultes, i rarament es tradueixen en mesures immediates sobre el terreny. Mentrestant, els conills continuen menjant.

La credibilitat del pla: promeses passades i desconfiança present

Els agricultors de Lleida han sentit promeses similars en el passat. L’anterior conseller d’Agricultura ja va anunciar un pla de control de conills que, segons les organitzacions agràries, mai es va implementar amb la contundència necessària. Les batudes autoritzades van ser insuficients, els mètodes de captura van resultar ineficacos i la burocràcia per sol·licitar permisos de caça o desbrossament va continuar sent un obstacle.

L’anunci d’Ordeig, per tant, arriba en un clima d’escepticisme. Els pagesos exigeixen resultats immediats: que s’autoritzin batudes massives, que s’eliminin les traves per eliminar caus i que s’agilitzin les indemnitzacions pels danys. La promesa d’un pla per a l’agost i compensacions per a la tardor sona a un intent de guanyar temps, mentre la collita de fruita de pinyol (préssec, nectarina, pera) està en plena recol·lecció i els conills campen lliurement.

La decisió d’aquesta nit serà, per tant, un test de credibilitat per al conseller. Si els pagesos desconvoquen les mobilitzacions, donaran un vot de confiança al pla, però amb l’advertència que estaran vigilants. Si, per contra, decideixen mantenir la pressió, el Govern s’enfrontarà a un nou escenari de protestes en ple estiu, amb el risc que la conflictivitat s’estengui a altres comarques afectades per la plaga.

Tancament: el rellotge corre per al conseller i per al camp de Lleida

La crisi dels conills al Segrià i l’Urgell no és un problema menor ni passatger. És la punta de l’iceberg d’una agricultura que s’ofega entre la burocràcia ambiental, la manca de rendibilitat i la pressió d’una fauna salvatge que, sense depredadors naturals ni control humà eficaç, s’ha convertit en una plaga devastadora. El conseller Ordeig ha fet un primer pas en reconèixer la gravetat del problema i anunciar mesures, però la distància entre les promeses i els fets continua sent enorme.

Aquesta nit, els pagesos de Lleida decideixen si el pla de xoc mereix una oportunitat o si, per contra, l’única manera de ser escoltats és tornar a tallar carreteres. El Govern, per la seva banda, hauria de prendre nota que la paciència del camp s’ha esgotat. No valen més reunions sense solucions, ni plans que es dilueixin en el calendari burocràtic. La collita no espera, i els conills tampoc. Si el conseller vol evitar que la protesta es converteixi en un conflicte permanent, haurà de demostrar que el seu pla no és un altre brindis al sol, sinó una intervenció real, immediata i amb recursos suficients per retornar el control a qui treballa la terra. La pilota és a la seva teulada, i el rellotge corre.